Recomanacions de salut per al lactant amb cardiopatia congènita
Les cardiopaties congènites són un grup de malformacions de l’estructura del cor o dels seus vasos que s’originen durant el creixement fetal. En la majoria de casos, el tractament acostuma a ser farmacològic combinat amb quirúrgic.
Durant el primer any de vida, els problemes més importants que poden aparèixer en el lactant amb cardiopatia són la dificultat respiratòria, la dificultat per a guanyar pes i la descompensació, principalment, a causa d'infeccions respiratòries.
Existeixen una sèrie de recomanacions generals per als nadons amb cardiopatia congènita que les famílies han de conèixer i posar en pràctica:
Alimentació
La nutrició en els primers mesos de vida és el pilar bàsic per al creixement i el desenvolupament adequat dels nadons. El creixement i el guany de pes dels infants amb alguna cardiopatia congènita acostuma a ser lent i costós, sobretot quan hi ha comunicacions (forats) a les parets internes del cor o un únic ventricle funcional.
Per tal que el cor i els pulmons funcionin acceptablement, els nadons necessiten augmentar el seu metabolisme (bategar i respirar més ràpidament), la qual cosa suposa una despesa de calories augmentada. Això és especialment important en els lactants amb insuficiència cardíaca, en els quals el cor els funciona de manera subòptima i solen presentar sudoració i fatiga durant les preses.
El sistema gastrointestinal no funciona de manera adequada a causa de la insuficiència cardíaca, per la qual cosa acostumen a tenir menys gana, s'atipen precoçment i vomiten fàcilment. La lactància materna sempre acostuma a ser la primera opció, però de vegades, cal adaptar-la a les circumstàncies especials de cada nadó.
Els consells generals recomanats per a l'alimentació són:
Mantenir l'alimentació al pit si l’augment de pes és adequat.
Oferir petites quantitats d'aliment de forma més freqüent. Per exemple, oferir 15-20 cc de llet, deixar descansar uns minuts i repetir la ingesta quan respiri més a poc a poc i deixi de suar.
La posició semi assegut facilita la ingesta, atès que millora la dificultat respiratòria.
La infermera us pot ajudar a valorar la forma d'alimentació més adequada per a cada situació. De vegades, caldrà utilitzar sistemes que facilitin la ingesta.
Si la succió al pit és costosa, les mares poden extreure's la llet amb tirallets i oferir-la al nadó en biberó. D'aquesta manera, es té un millor control de la quantitat de llet que pren. Els tirallets es poden comprar o llogar.
En alguns casos pot ser necessària, de forma temporal, una llet especial amb més calories o bé una petita sonda gàstrica per a alimentar al nadó. Cada cas es valorarà individualment de manera conjunta amb l'equip de nutrició pediàtrica.
Vacunes
Els virus respiratoris produeixen malalties respiratòries greus i descompensacions potencialment greus en nens amb cardiopatia amb afectació hemodinàmica.
Per aquest motiu, es recomana l'administració de totes les vacunes sistemàtiques del calendari vacunal i, a més a més, les següents:
Vacuna antigripal. Està indicada anualment als nens majors de 6 mesos amb cardiopatia no corregida, pal·liada o corregida amb lesions residuals. També es recomana vacunar tots els convivents (germans majors de 6 mesos, cuidadors, pares).
Vacuna estacional contra el virus respiratori sinticial (VRS). Està indicada a tots els nadons i repetir la dosi fins als dos anys als nens amb cardiopatia no corregida, pal·liada o corregida amb lesions residuals.
Vacuna davant del SARS-CoV-2. Està indicada anualment a tots els nens amb cardiopatia no corregida, pal·liada o corregida amb lesions residuals majors de 6 mesos i als seus convivents (germans sans majors de 6 mesos, pares, cuidadors).
Escola bressol o guarderia
Es recomana que els lactants amb una cardiopatia no corregida, amb afectació hemodinàmica o amb afectació pal·liada, però amb lesions residuals, no assisteixin a la guarderia, per minimitzar el risc d'adquirir infeccions respiratòries o gastrointestinals que puguin descompensar-ne la cardiopatia. El vostre cardiòleg o cardiòloga us donarà les recomanacions necessàries.
Medicació
És molt important prendre la medicació de forma correcta, per això, es comparteixen a continuació els consells següents:
Administrar el fàrmac abans de les preses i esperar uns minuts a oferir l’aliment. Si el fàrmac s'administra després de la presa, és més fàcil que vomiti tant el fàrmac com l'aliment que acaba d'ingerir.
No barrejar el medicament amb la llet per evitar tenyir la llet de mal sabor i que hi hagi un rebuig. A més, en cas de no acabar la presa, part del fàrmac es quedaria sense prendre.
Donar el fàrmac molt a poc a poc (gota a gota) per evitar que el nadó l'escupi.
En cas de vòmit immediat després de la presa del fàrmac, es podria repetir la dosi. Si ja han passat uns minuts després de la ingesta del fàrmac, es recomana no repetir la dosi i esperar la següent, per no sobredosificar.
Signes d'alarma
Pell freda i suada en realitzar qualsevol activitat com respirar, menjar, jugar o fer esforços per a evacuar o tossir.
Fatiga i dificultat per a respirar. La respiració és més ràpida i l’infant utilitza la musculatura toràcica i abdominal en cada respiració (se li enfonsen les costelles).
Pal·lidesa o cianosi (coloració blava de la pell i mucoses).
Somnolència o irritabilitat mantingudes.
Rebuig de l’aliment de manera continuada.
Menys quantitat d’orina del que és habitual.
I recordeu, si teniu dubtes sobre l’estat de salut del teu fill o filla, contacteu amb els professionals de l'equip referent.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
El cor univentricular és una malformació congènita en la qual només un dels ventricles es desenvolupa adequadament, afectant el flux de la sang. Afecta nounats i nens, i sol requerir diverses intervencions quirúrgiques.
La tetralogia de Fallot és una afecció congènita del cor que afecta el flux sanguini normal. Aquesta condició inclou quatre problemes cardíacs interrelacionats que poden causar nivells baixos d'oxigen a la sang.