La polilla tramposa, un joc on qui guanya... és qui més trampes fa!

• Fabricant: Devir Iberia
• Categoría: Joc de regles. Estratègia
• Edad recomendad: +7
• Nº jugadors: de 3 a 5
• Temps de joc: 15 - 25 minutos
   

Capacitats que potencia:
 

• Activitat competitiva
• Atenció
• Agudesa visual
• Habilitat manual
• Observació
• Raonament estratègic
   

La dinàmica del joc és molt senzilla, però té el seu secret. Cada jugador rep vuit cartes numerades. La resta de cartes es posen en una pila. S’agafa la primera carta i es deixa cap per amunt. Cada jugador, en el seu torn, haurà de descartar una carta complint una condició: ha de ser un punt superior o un punt inferior de la carta  descoberta a la pila. La persona guanyadora és la que aconsegueix desfer-se abans de totes elles. 
 

Però no tot és tan fàcil. Algunes cartes no les podem descartar de manera normal, per tant haurem de trobar sistemes “alternatius” per poder desempallegar-nos-hi. Estan permeses totes les trampes per fer-les desaparèixer, exceptuant en l’última carta. Per tal de garantir el compliment de les normes, s’ha creat la figura del chinche guardián, que evidentment és l’únic que no pot fer trampes i que vigila atentament les mans ràpides dels jugadors. Si en pesca algú, li passa el seu càrrec de chinche i una carta de propina. 
 

I per si fer trampes no fos poc emocionant, a més hi ha diferents animalons-carta com la formiga, l’aranya o el mosquit que ens faran més difícil –o no– cada jugada. La gràcia del joc radica en que la mecànica és senzilla, d’una banda, i que s’hagi de fer trampes per poder guanyar, fet que sempre provoca molts riures. Però així i tot hi ha regles, i si no es respecten, les jugades perden tota la seva gràcia.

Per saber-ne més

La polilla tramposa és un joc dissenyat per Emely i Lukas Brand, guanyador del Deutscher Spiele preis Best Children’s Game l’any 2012. Sabeu què és el més sorprenent? Que els seus autors són dos germans adolescents que saben molt bé com divertir-se jugant. El secret: els seus pares són uns grans jugadors en família. La parella ha arribat a dissenyar més de quaranta jocs, molts d’ells premiats, convertint-se en uns dels autors de joc alemanys més importants. Emely i Lukas també han creat varis jocs, on el seu objectiu principal sempre és la diversió. I us ben assegurem que aquest joc ho acompleix. 
 

El disseny del joc, encabit en una caixa petita i resistent, és molt pràctic per portar de viatge o a trobades familiars o d’amics. A més resulta perfecte per a conservar les cartes. Donat que aquestes sempre acaben per terra, la seva conservació és important per a que el joc us duri una llarga temporada. És fonamental poder jugar al voltant d’una taula, ja que per poder amagar o llençar cartes cal poder preservar-nos de la vista del chinche. 
 

Valors educatius i de salut

La mecànica recorda la del gran UNO que tothom coneix, el que permet que els infants puguin posar-se a jugar de seguida. És fàcil d’explicar, per tant ells mateixos poden ensenyar-ho a altres jugadors, fent-los protagonistes i obligant-se a si mateixos a tenir un discurs entenedor. 
 

El tret diferencial d’aquest joc és el poder fer trampes de manera legítima. Però per assolir aquest repte cal molta habilitat, en primer lloc estratègica per a decidir el millor moment i de quina manera fer-ho i després manual per a que no et vegi el chinche guardián. 
 

A un infant li pot ser més difícil fer aquest paper de “vigilant”, ja que demana molta atenció (és molt difícil controlar varis jugadors alhora) però també facilita la visió perifèrica i l’antelació per saber preveure els jugadors susceptibles de fer més trampes o els qui les fan sempre de la mateixa manera. En cas que sigui un adult la diversió estarà garantida. No hi ha res que els agradi més que sentir-se més llestos que nosaltres! 
 

És possible que algú pensi que el tema de fer trampes, quan juguem amb infants, pot ser contraproduent, però en realitat és al contrari. De la mateixa manera que distingeixen la realitat de la ficció (superherois, per exemple), és una bona oportunitat per a desenvolupar el seu autocontrol, fer-los entendre que més que fer trampes, en realitat és un element d’aquest joc, i només d’aquest, i que això és precisament el que el fa tan divertit. 
 

El mateix, aplicat en un altre, crearia l’efecte contrari. Aquest tret ens possibilita educar en valors, ja que respectar les normes és respectar als altres.