Claus perquè els teus fills creixin sense complexos

Seguretat en ells mateixos: aquest és un dels millors antídots per evitar que els teus fills creixin sense patir cap tipus de complexe. I, al mateix temps, que tampoc els fomentin entre els seus companys.

Per això, a més, has d'estar pendent de l'evolució dels petits, especialment al voltant dels sis anys, quan comencen a prendre consciència d'ells mateixos. Precisament aquesta edat coincideix amb els inicis de l'educació infantil, que implica majors nivells d'exigència intel·lectual.

Com detectar els complexes

Els símptomes dels complexos poden ser diversos i, en ocasions, subtils, encara que amb efectes destacables. Per això, els experts recomanen observar als nens per comprovar canvis en les conductes com els següents:

• Presten molta atenció al físic.

• Estan més callats o seriosos.

• Comencen a mostrar rebuig a anar a l'escola o a acudir a festes com aniversaris de companys i activitats extraescolars.

Però l'abast dels complexos pot ser més notable i arribar a afectar el rendiment escolar o a la conciliació del son.

Fomentar l'autoestima

Afavorir l'autonomia i autoestima dels teus fills és una clau fonamental perquè ells siguin forts davant de qualsevol atac del seu entorn.

Has d'ajudar-los a que siguin independents en la realització de tot tipus d'activitats i a que prenguin consciència de les seves característiques, especialment d'aquelles que podrien ser objecte de burla o origen d'algun malnom com és el cas de trets físics assenyalats, manca d'habilitats o problemes en la parla, sense oblidar qüestions vinculades a l'estil o la condició econòmica com el tipus o marca de la seva roba i complements.

Tot pot influir i és bàsic que ells sàpiguen captar sempre el costat positiu de la seva persona i dels seus companys. Així, pots recórrer a ídols infantils per reconfortar els petits sobre possibles punts febles. Un exemple habitual és el d'Harry Potter, un heroi amb una cicatriu a la cara i necessitat d'ulleres.

Per aquesta raó és clau que siguis capaç de crear els entorns de creixement personal, evitant comparacions que puguin ocasionar malestar i intentant lloar les seves virtuts, sempre amb bon humor. També trobar espais i moments per al coneixement d'ells mateixos, dels seus semblants amb la resta de membres de la família, de les característiques que els defineixen, de possibles punts febles -per exemple, l'inici d'ús d'ulleres o, més endavant, en edats preadolescents, els canvis de veu en els nois o el creixement de pits en les noies-, per tal d'estimular la seva confiança.

Com més autoestima es creï des de la llar, més resistents seran els teus fills davant les agressions del seu voltant tant a l'escola, com en altres entorns de socialització. 

Reforçar els víncles familiars

Per prevenir episodis de complexos, has de dedicar temps als teus fills. Sense presses, establint les converses al ritme que ells necessiten per obrir-se i, així, podràs saber si està patint aquest problema, que es pot manifestar a través de diversos símptomes o fins i tot no mostrar-se i, no obstant això, causar efecte en els teus petits a curt i llarg termini. La conformació d'aquest vincle entre pares i fills s'ha d'anar forjant des d'edats molt primerenques.

És molt recomanable que escoltis als teus fills de manera activa, és a dir, utilitzant també el llenguatge no verbal: posar-te a la seva alçada, seure al seu costat, agafar-los les mans, mirar-los als ulls... i intentar evitar interferències de telèfons mòbils, ordinadors, televisions, etc. Que ells percebin que són els protagonistes i que t'importa la seva preocupació.

Tolerància i respecte a la diversitat

Tan rellevant com que els teus fills no pateixen complexos és que tampoc els generin. Per aquesta raó, s'estima prioritari que siguis capaç de crear entorns de creixement que promoguin tant la pràctica de la tolerància com el respecte a la diversitat i a tota mena de diferències.

Cal ensenyar als petits a ser assertius perquè siguin capaceços de dir com se senten, què volen i que mantinguin la seva independència en relació als altres. És vital l'acceptació del grup, però, al mateix temps, també ho és que tinguin capacitat per contestar a altres nens quan siguin insultats o rebin crítiques.

Es podria no oblidar, al mateix temps, que els nens imiten als pares. Els petits copien als pares, amb el que, possiblement, una de les millors armes per prevenir els complexos del teu fill sigui que mantinguis actituds segures, sense transmitr manies o perjudicis, i amb respecte a la diversitat.

Finalment, un cop reconegut o detectat el complex, el més oportú és integrar-lo, sense exageracions, amb naturalitat. I començar a planificar la seva destrucció a poc a poc, a través de tot tipus d'activitats, lectures, pel·lícules, joc, molta diversió... I, d'aquesta manera, aconseguir que l'origen del complex es converteixi, sense que ningú se n'adoni, en una simple anédocta.