Consells per ensenyar al teu fill a tolerar la frustració

La frustració és una emoció desagradable que apareix en aquelles situacions en què ens adonem que no podem aconseguir quelcom que és important per nosaltres. Aprendre des de petits a tolerar la frustració permet que els nens puguin afrontar de manera positiva els diferents reptes i dificultats que se'ls presentaran a la vida. Tolerar la frustració significa ser capaç d’afrontar els problemes i limitacions que ens trobem al llarg de la vida, tot i les molèsties o incomoditats que puguin causar-nos.

Per tant, es tracta d’una actitud i, com a tal, pot treballar-se i desenvolupar-se. No obstant, hi ha factors que influeixen en la capacitat que tindrà cada nen:

• Temperament i caràcter, cadascú tindrà un llindar de sensibilitat i tolerància a la frustració diferent

• Tenir una educació basada en les emocions, amb autoconsciència i autoconeixement.

• Clima familiar i estil educatiu dels progenitors: allunyar-nos dels extrems, entre un estil educatiu autoritari -que generi frustració continua en els nens- i un estil permissiu o sobreprotector -que elimini qualsevol frustració i atengui totes les peticions que fan-.

A la vida, hi ha situacions en què aconseguim els nostres objectius, desitjos, etc., i d’altres en què no. Durant l’etapa infantil, els nens solen pensar que el món gira al seu voltant, que s’ho mereixen tot, i que aconseguiran al moment el que demanen. No saben esperar perquè no tenen desenvolupat el concepte del temps ni la capacitat de pensar en els desitjos i necessitats dels altres. És aleshores quan cal començar a ensenyar els nens a tolerar la frustració. Si els pares sempre donen als fills tot allò que demanen, els petits no aprendran a tolerar el malestar que provoca la frustració i a enfrontar-se a situacions adverses. Per això, en l’edat adulta seguiran sentint-se malament cada vegada que no aconsegueixin allò que s’han proposat.

Intentar complaure sempre els nens i evitar que se sentin frustrats davant qualsevol situació no afavoreix el seu desenvolupament integral com a persona, ja que quan siguin adults hauran d’enfrontar-se a circumstàncies tant d’èxit com de fracàs.

Existeixen teories que defensen que, si no s’ensenya els nens a acceptar els fracassos, és possible que desenvolupin una actitud agressiva reincident. En general, els nens amb poca tolerància a la frustració:

• Tenen dificultats per controlar les emocions.

• Són més impulsius i impacients.

• Busquen satisfer les seves necessitats de forma immediata, de manera que, quan s’han d’afrontar a l’espera o a la postergació d’aquestes, poden reaccionar amb enrabiades i plor fàcil.

• Són més susceptibles a presentar problemes d’ansietat o depressió davant grans conflictes o dificultats.

• Viuen qualsevol límit com injust i que va en contra dels seus desitjos. Els costa comprendre per què no se’ls dóna tot el que volen.

• Tenen una baixa capacitat de flexibilitat i adaptabilitat.

• Manifesten una tendència a pensar de manera dicotòmica: una cosa és blanca o negra, no hi ha punt intermedi.

• Eviten nous reptes que puguin posar de manifest les seves limitacions.

Molts pares intenten reduir les rabietes evitant les fonts de frustració en el nen, i acaben convertint qualsevol dels seus fracassos en un nou èxit. Això encara dificulta més que el nen/a desenvolupi la seva capacitat de tolerància a la frustració. Per aconseguir que els nens tolerin la frustració, els pares han d’evitar la sobreprotecció i no abusar de la permissivitat. La conducta permissiva es manifesta, sovint, en cedir davant qualsevol requeriment del nen, de manera que aquest sempre aconsegueix el que vol i mai no s’enfronta a situacions negatives, difícils o frustrants.

Tècniques per ensenyar-los a tolerar la frustració

1. Sigues el seu model, que vegi com afrontes problemes i dificultats quotidianes.

2. Ensenya-li a identificar les emocions que sent i a posar-los nom: etiqueta l’emoció que està sentint perquè aprengui a identificar-li i reconèixer-la. Això l’ajudarà a conèixer millor el seu món intern i a gestionar millor les seves emocions.

3. No li diguis que sí a tot el que et demani ni li resolguis els problemes que pot aprendre a resoldre sol. Per un costat, ensenya-li a esforçar-se per aconseguir allò que vol i a afrontar les dificultats sense abandonar. Per l’altre, ensenya-li quan ha d’assumir un “no”.

4. Dóna-li les eines necessàries per gestionar aquests moments. Acompanya’l emocionalment quan estigui enfadat, i ajuda’l a relaxar-se quan el moment de tensió ja hagi passat.

5. No cedeixis. Un cop hagis marcat un límit, no cedeixis. Ensenya-li que a vegades és “no”. Ajuda’l a gestionar l’enfado i frustració que sentirà.

6. Marca-li objectius. Cal ensenyar el nen a tolerar la frustració marcant-li objectius realistes i raonables, però sense exigir-li que s’enfronti a situacions que, per la seva edat o maduresa, sigui incapaç de superar.

7. Ensenyar-li a ser perseverant. La perseverança és essencial per superar situacions adverses. Si el nen aprèn que amb la constància pot solucionar molts dels seus problemes, sabrà controlar la frustració en altres ocasions.

8. Ensenyar al nen quan ha de demanar ajuda. A alguns nens els costa demanar ajuda, mentre que d’altres la demanen d’una manera constant i immediata. Cal ensenyar el nen a intentar trobar una solució primer. Si se sent frustrat quan realitza alguna tasca, hem d’intentar ensenyar-li a evitar la frustració: "què podries fer en lloc d’enfadar-te o abandonar allò que estàs fent?".

9. Modificar la tasca. Ensenya-li una forma alternativa d’assolir els seus objectius.

10. Converteix la frustració en aprenentatge. Les situacions problemàtiques són una excel·lent oportunitat perquè aprengui coses noves. Quan hagi passat la dificultat, parleu-ne i rescateu les coses que l’han ajudat a afrontar-ho i les que no. D’aquesta manera, podrà afrontar el problema per si mateix/a quan aquest se li torni a presentar.

En resum, cal recordar que la frustració forma part de la vida. Encara que no es pot evitar, es pot aprendre a gestionar-la i superar-la, i a augmentar d’aquesta manera la tolerància a aquesta. Aprendre a tolerar la frustració fa més fàcil que ens enfrontem amb èxit a la vida. Per això, com més aviat n’aprenguem, serà millor per a nosaltres.