Afonia i disfonia en nens. Quan són preocupants?
La disfonia és un trastorn de la qualitat de la veu que es produeix per malalties de la laringe, concretament a la zona de les cordes vocals. Quan és intens i produeix una incapacitat per emetre sons es diu afonia.
És important diferenciar l'afonia de la disàrtria. Aquesta última és la incapacitat de parlar per un problema cerebral (és un signe d'alerta d'infart cerebral, més freqüent en adults), en el qual la persona és incapaç de parlar, d'articular el llenguatge. En el cas de l'afonia, sí articula les paraules però "no li surt la veu".
La afonia i la disfonia tenen sovint orígens comuns, de manera que la disfonia sol precedir o succeir a l'afonia.
Quines són les causes més freqüents en nens?
Igual que els adults, els nens poden patir afonia i disfonia. No obstant això, és més freqüent que en nens les causes siguin benignes.
Les més freqüents són les infeccions respiratòries, concretament les laringitis agudes. Es tracta d'infeccions, majoritàriament produïdes per virus, que provoquen inflamació de la laringe, incloses les cordes vocals (veure Figura 1).
Figura 1. Laringitis aguda.
Això produeix que els nens tinguin una tos disfònica ("de gos" o "de foca"), mal de coll, estridor (un soroll produït amb la inspiració) i en alguns casos dificultat respiratòria que sol manifestar-se o empitjorar a la nit, quan porten una estona dormint. En aquest cas la disfonia o afonia solen durar només uns dies, amb una recuperació completa.
Altres causes d'inflamació de les cordes vocals menys freqüents són els usos inadequats de la veu (tant per cridar massa com per parlar en murmuris de forma perllongada) i el plor prolongat o freqüent.
En aquest cas, pel sobreesforç, les cordes vocals s'inflamen, de tal manera que es manté un edema crònic a la laringe. Sol ser més freqüent en nens que tendeixen a cridar massa i amb activitats sorolloses. En aquests casos el tractament són les mesures d'higiene vocal i la reeducació en la tècnica vocal adequada.
La laringitis de causa al·lèrgica (pols, pèl d'animals, fongs...) també pot produir disfonia de manera crònica. En aquest cas, sol acompanyar-se de símptomes com el mocs i picor nasal, els esternuts o tos i el seu tractament passa pel control ambiental de l'al·lergen responsable i els fàrmacs antihistamínics i corticoides inhalats.
Els nòduls o pòlips de cordes vocals són menys freqüents en nens, si bé han de descartar-se en cas de presentar una afonia o disfonia perllongada.
Quins són els signes d'alarma?
- Quan l'afonia o la disfonia dura més de dues setmanes és recomanable consultar amb el pediatre, ja que requereix la valoració d'un especialista en otorinolaringologia.
- En cas que presenti dificultat per empassar o per respirar cal que la valoració sigui urgent, pel risc potencial.
- Les manifestacions associades que apareixen en malalties greus, com ara el càncer de laringe, són poc freqüents en nens: ganglis de consistència dura al coll, tos amb sang, pèrdua de pes no explicable per altres causes...
