Com actuar si el teu fill tartamudeja
Quan un nen comença a tartamudejar, la recomanació habitual és "ignorar el tartamudeig i esperar que se solucioni sol". Els investigadors de la Universitat de Purdue defensen que l'actitud “esperar i veure" és perjudicial per als nens i pot retardar la seva recuperació.
Un 5 % dels nens de 4 i 5 anys tartamudegen. La majoria d'ells deixarà de fer-ho, però una actitud d'esperar i veure com evoluciona pot ser perjudicial per a aquells que no recuperen la fluïdesa en la parla gradualment, i pot obstaculitzar el seu desenvolupament acadèmic i social.
No és un fenomen estrany
Bridget Walsh, patòloga de la parla i del llenguatge i investigadora de la universitat, participa en el projecte Purdue Stuttering Project sobre la tartamudesa en nens en edat preescolar. Walsh explica que no és infreqüent que un nen tartamudegi, i afegeix que la taxa de recuperació és alta, ja que la meitat dels nens de 4 i 5 anys que tartamudegen deixaran de fer-ho, i que per aquest motiu sovint es suggereix esperar i veure com evoluciona.
No obstant això, assenyala que aquest no és el millor mètode, ja que una intervenció primerenca és fonamental per evitar que es converteixi en un problema permanent greu. "Volem que els nens puguin comunicar-se satisfactòriament des del principi. Com més temps tartamudeja un nen, les dificultats de la parla poden arrelar més i ser més difícils de tractar", declara Walsh.
El meu fill tartamudeja quan parla, què he de fer?
Si creus que el teu fill tartamudeja o té dificultats al parlar, has de contactar amb un especialista, per realitzar una avaluació de la parla i el llenguatge. No és estrany que nens de 2 o 3 anys presentin algunes dificultats en la parla, i en la majoria dels casos la tartamudesa desapareixerà. També és important acudir a l'especialista si el nen comença a tartamudejar a partir dels 3 anys o ha estat tartamudejant durant 6 mesos o més.
La investigadora Barbara Brown, que també participa en el projecte, afirma que és més difícil que la tartamudesa desaparegui quan comença després dels 4 anys, però explica que la teràpia pot ajudar a millorar la fluïdesa en la parla perquè el cervell està encara en fase de desenvolupament i és adaptable.
La participació de les famílies també és vital. Per exemple, els nens i les seves famílies poden aprendre tècniques per promoure la fluïdesa, i els pares poden aprendre a modificar la forma d'interactuar amb els seus fills. Això és important perquè ajuda els nens davant els temors i frustracions que pot provocar la tartamudesa, que danyen la seva autoestima i les interaccions amb els companys.
El projecte està actualment investigant els factors psicològics i de comportament que permeten saber quan els nens tenen un major risc de continuar amb el tartamudeig, i així poder començar el tractament el més aviat possible.
'Wait and see' for preschoolers who stutter not best approach. Medical News Today, 2013. [accés 5 de setembre de 2013].
