Skip to main content

Comprendre l'encopresi: quan el nen pateix retenció fecal

niño que padece incontinencia fecal

La encopresi en nens pot deure's a la retenció fecal per por, conflictes o evitació de dolor. És essencial prevenir i actuar d'hora en el procés de control d'esfínters, consultant amb el pediatre si és necessari. Castigar el nen no és la solució, ja que en la majoria dels casos no hi ha intencionalitat. El tractament se centra en modificar els hàbits de defecació, oferint recompenses i mantenint una dieta equilibrada amb fibra i líquids. En casos conductuals, s'ha d'abordar la possible tensió emocional amb suport psicològic si és necessari.

Quines són les causes de l'encopresi?

En la major part de casos, l'encopresi apareix per un mal hàbit amb retenció o resistència a anar al bany.

Aquesta retenció es pot deure a diverses causes, però més freqüentment passa per:

  • Por d'anar al bany per una experiència negativa real o imaginària.

  • Conflicte entre els pares i el nen en el procés d’aprenentatge de control d’esfínters.

  • Evitació de fer deposicions en certes situacions com a l'escola o en altres llocs.

  • Evitació del dolor en cas que el nen presenti o hagi presentat una fissura anal.

Retenció i restrenyiment

L'acúmul de femta a la part final de l'intestí gruixut provoca una distensió que pot portar a perdre la sensació de les ganes de defecar per alteració de l'esfínter. En aquests casos, les fuites de femta es produeixen de forma involuntària pel desbordament d'escassa quantitat de femta pastosa al voltant de les deposicions impactades.

El mateix restrenyiment, causat per la retenció, pot comportar l'aparició de fissures anals, que produeixen més dolor amb la defecació, i empitjoren la situació de retenció per evitar el dolor.

És molt important prevenir el retencionisme i actuar precoçment quan s'iniciï, oferint unes pautes correctes en el procés d'aprenentatge de control d'esfínters. En cas de dubtes consulta amb el pediatre perquè ajudi a facilitar aquest procés.Nen en el bany amb un rotllo de paper

Problemes de conducta

En altres ocasions l'encopresi pot aparèixer per problemes de conducta.

En aquests casos, habitualment, el nen havia adquirit un bon control, però apareix l'encopresi, normalment de forma intencionada, com a resposta a una tensió emocional intensa (per exemple, conflictes familiars) o com a represàlia contra els pares.

En els casos en els quals no ocorre retencionismo, i les fuites no són voluntaris, ni derivats de tensions emocionals, aquests poden ser deguts a una incapacitat per a controlar adequadament l'esfínter o per una falta de consciència del procés.

Com es pot tractar l'encopresi?

En cas de presentar encopresi cal consultar amb el pediatre per rebre el diagnòstic adequat, descartant altres causes d'incontinència fecal i rebent un tractament i seguiment correctes.

És molt important no aplicar càstigs, ni altres conductes punitives, com a resposta a les fuites, intentant evitar la culpabilització del nen.

Hem d'entendre que en la majoria dels casos no hi ha intencionalitat per part del nen, i quan n'hi ha sol coexistir amb una tensió emocional important. Per això, les represàlies dels cuidadors només solen agreujar la situació.

Modificar els hàbits

La base del tractament de l'encopresi és modificar els hàbits de defecació. El nen s'ha d'asseure al bany o orinal almenys deu minuts dues o tres vegades al dia, després dels àpats, per aprofitar el reflex que el menjar produeix a l'intestí.

A més, els peus han de quedar ben recolzats per afavorir una bona postura. En l'educació de l'hàbit deposicional es pot utilitzar un mètode de recompenses, oferint un premi quan s'aconsegueixi realitzar la deposició al bany.

En el cas que hi hagi un hàbit de restrenyiment afegit, és important mantenir una dieta equilibrada rica en fibra, líquids abundants i exercici físic. En cas que sigui necessari, el pediatre pot recomanar l'ús de laxants orals i de vegades puntuals l'ús d'ènemes per ajudar a l'evacuació.

En els casos en què se sospiti una causa conductual, cal valorar la possible existència de tensions emocionals i intentar solucionar-les, si cal amb suport psicològic.

Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Publicació:  13/07/2023 Última modificació:  31/01/2024
restrenyiment · encopresi · incontinència
Laura Valero Martí
Laura Valero Martín
Veure més
Pediatre. Experta en pediatria ambulatòria. Pediatria

Continguts relacionats

Restrenyiment crònic infantil: causes, símptomes i tractament
Article

Restrenyiment crònic infantil: causes, símptomes i tractament

El restrenyiment es defineix com la dificultat persistent per defecar o una sensació que la defecació és aparentment incompleta i/o moviments intestinals infreqüents cada 3–4 dies o amb menys freqüència. Això pot causar dolor i/o molèsties al pacient.