Nens amb retard de creixement: causes i tractament
El procés de creixement és una cosa que preocupa molts pares. Hi ha diversos factors que poden influir en el canvi d'alçada que experimenta un nen.
Tanmateix, hi ha alguns senyals inequívocs per identificar com avança el procés de creixement.
Un nen creix de forma relativament ràpida des que neix fins als 2 anys, i pot guanyar al voltant de 25 centímetres en total en aquesta etapa. Una vegada complerta aquesta edat, pot créixer entre 4 i 9 centímetres cada any, en un procés que es va desaccelerant poc a poc.
Quan arriba a la pubertat, aquest procés torna a accelerar-se, i pot guanyar fins a 12 centímetres per any (és el que es coneix com l'estirada puberal).
És convenient anar fent seguiment del nen, comprovant-ne la talla i el pes de forma periòdica, i anar traslladant els mesuraments a una gràfica (normalment aquestes dades ja figuren a l'historial pediàtric del petit).
Si presenta aturades o una etapa amb canvis poc significatius (en períodes d'entre 6 i 12 mesos), és probable que el nen tingui algun problema de creixement, i per tant mereixerà una atenció mèdica específica.
Causes d'una estatura baixa
Hi pot haver diferents causes en el període de gestació que produeixin un dèficit d'estatura, com ara:
- Subministrament insuficient de sang cap a la placenta.
- Exposició a una infecció mentre estava a l'úter.
- Part extremadament prematur.
De forma habitual, una radiografia serà suficient per determinar si el petit té algun problema de creixement. És el que els metges coneixen com una prova d'edat òssia. És possible que el facultatiu demani més anàlisis per descartar altres causes (infecció, un trastorn endocrí, cromosomopaties, etc.).
Les causes d'un retard en el creixement solen classificar-se en dos tipus:
- Talla baixa genèrica. El nen està sa, però la seva alçada és simplement inferior a la mitjana des que neix. Possiblement els pares són també de poca alçada, però la velocitat del creixement és la normal. L'edat òssia coincideix amb la biològica. Un cop arribat a l'edat adulta es quedarà en estatura baixa. A dia d'avui no hi ha un tractament específic.
- Retard constitucional del creixement. S'observa una desacceleració important en el creixement entre els 2 i els 3 anys. A més, el metge observarà un retard en l'edat òssia, respecte a la biològica (d'entre 1 i 2 anys). La talla final acaba sent normal en un 85% dels casos aproximadament.
Quan és necessari un tractament amb hormona de creixement?
En una part relativament menor de casos, la manca de creixement d'un nen pot venir donat per una falta d'hormona del creixement. Es tracta d'un component químic que controla i regula el creixement que ha de tenir el cos.
El tractament amb hormona del creixement és car, comporta alguns riscos i té efectes secundaris (alguns d'ells encara desconeguts, a llarg termini). No obstant això, si finalment es determina que és el tractament més adequat per al nen, aquest ha de començar tan aviat com sigui possible, ja que ha demostrat ser més eficaç en nens de menor edat.
Sanantonio, F. El niño con talla baja, ¿qué hacer? Familia y Salud. Asociación Española de Pediatría de Atención Primaria. 2011
Butler, G. Vera, F. Déficit de Hormona del Crecimiento. Guia del Paciente. European Society for Paediatric Endocrinology. 2006
American Academy of Pediatrics. Cuando un niño es inusualmente bajito o alto. Kids 2014
