Què provoca el reflux gastroesofàgic, i com es pot tractar?
Molts nadons expulsen la llet que han ingerit uns instants després de prendre-la, en petites quantitats i sense esforç (a diferència del vòmit). Es tracta d'un trastorn comú, que pot provocar irritabilitat en el nadó però que se sol resoldre espontàniament.
El reflux gastroesofàgic, també conegut com regurgitació, és la sortida per la boca del nadó del contingut gàstric, generalment llet. Es diferencia del vòmit en què el nen no ha de realitzar cap esforç per expulsar el contingut gàstric, i que la quantitat expulsada és inferior. Representa una alteració del tancament de la unió de l'esòfag amb l'estómac que afavoreix la tornada del contingut gàstric de nou cap a l'esòfag, i es dóna amb molta freqüència en nadons. No constitueix un problema a menys que el nen no guanyi pes de forma normal.
Quan ingerim aliments, aquests passen a través de l'esòfag fins a l'estómac, on un anell de fibres musculars a la part superior del mateix impedeix que tornin a sortir. No obstant això, el sistema digestiu del nadó està encara poc madur, la qual cosa pot provocar les petites regurgitacions. En molt poques ocasions, aquestes poden ser degut a un problema de més gravetat, com l'hèrnia de hiat o una ulceració.
El reflux no s'ha de considerar problemàtic, llevat que impliqui un o diversos dels següents símptomes; en aquest cas cal una consulta pediàtrica:
- Irritabilitat
- Tos després dels àpats.
- Plor intens, com si el petit patís dolor.
- Vòmit massa freqüent (o massa fort, el nen s'esforça molt al vomitar).
- No s'alimenta bé; defuig el menjar.
- El petit perd pes, o no guanya tot el que hauria de guanyar.
- Presenta sibilàncies o algun problema respiratori.
- Monitorització del pH esofàgic dels continguts de l'estómac que ingressen a l'esòfag.
- Radiografia de l'esòfag.
- Radiografia de les vies digestives altes després que se li ha donat a beure al nadó un líquid especial, anomenat mitjà de contrast.
Tractament del reflux gastroesofàgic
Per a aquells nadons que estan creixent dins dels paràmetres estàndards, no cal variar l'alimentació.
En aquests casos se suggereixen alguns canvis senzills com:
- Fer-li fer un rot al nadó després de la presa de llet.
- Espessir l'aliment mitjançant farines de cereals.
- Fraccionar la quantitat de les preses, augmentant-ne la freqüència.
- Sostenir el nadó dret durant 20 o 30 minuts després d'alimentar-lo.
- Elevar la capçalera del bressol. No obstant això, el nadó encara ha de dormir cap per amunt a menys que el metge suggereixi el contrari.
Per a aquells nadons que tinguin refluxos més intensos o resistents al tractament, poden consultar el metge perquè els recepti medicaments. Existeix també l'opció de recórrer a la cirurgia, però és per a casos aïllats.
Referències bibliogràfiques:
Martí, J. Reflujo gastroesofágico. Asociación Española de Pediatría. Familia y Salud. 2001
Kaneshiro, N. Zieve, D. Reflujo gastroesofágico en bebés. MedLine Plus. 2011
