Dermatomiositis juvenil
La dermatomiositis juvenil és una malaltia autoimmunitària poc comuna que afecta els músculs i la pell en nens. Els seus símptomes inclouen feblesa muscular, erupcions cutànies i dificultats per a moure's. El diagnòstic es basa en proves mèdiques com a anàlisis de sang i biòpsies. El tractament inclou medicaments antiinflamatoris i teràpia física. Cada cas és únic, però amb el tractament adequat, molts nens poden portar una vida activa i saludable sota la supervisió de professionals mèdics.
Què és?
La dermatomiositis juvenil és una malaltia crònica i poc freqüent (minoritària), que es produeix per un problema autoimmunitari. Això significa que el sistema immunològic del nen, les seves defenses, danyen per error els seus propis teixits i òrgans, especialment els músculs i la pell.
Quins són els seus símptomes?
Tot i que es pot presentar d'una manera molt variable, els símptomes més habituals solen ser la debilitat muscular i les lesions a la pell.
La debilitat muscular pot afectar principalment el coll, les espatlles i els malucs, cosa que produiria dificultats per moure's, en aixecar objectes o pujar escales.
Les erupcions cutànies poden aparèixer de color vermell o porpra en àrees com la cara, les parpelles, les articulacions, el pit o l' esquena. L'erupció a parpelles, en particular, pot ser un signe característic de la malaltia i es coneix com a "heliotrop".
També pot presentar altres símptomes com dolor muscular, fatiga, problemes a l’empassar o febre.
Com es diagnostica?
A més de l'exploració per part del professional, per diagnosticar la dermatomiositis juvenil es realitzen una sèrie de proves, principalment anàlisis de sang, electromiografia (per avaluar l'estat dels músculs i de les cèl·lules nervioses), biòpsia muscular i ressonància magnètica de cos sencer.
Tot i que la biòpsia és la prova que té més capacitat d'orientar el diagnòstic, per confirmar-lo es necessita combinar totes les proves efectuades.
Quin és el seu tractament?
El tractament té com a objectiu controlar els símptomes i reduir la inflamació. A tal fi, s'utilitzen medicaments antiinflamatoris (habitualment derivats de la cortisona) i altres fàrmacs per disminuir l'actuació lesiva del sistema immunitari en el propi cos.
També són útils la fisioteràpia i la teràpia ocupacional, que ajuden el pacient a realitzar les activitats diàries com vestir-se i menjar, tot i la debilitat muscular.
Quines altres coses cal tenir en compte?
Cada cas de dermatomiositis juvenil és únic i l'efectivitat del tractament i el pronòstic poden variar d'un pacient a un altre.
En general i amb el tractament adequat, molts dels nens que pateixen la malaltia presenten una millora important en els seus símptomes i poden portar una vida activa i força sana. Per aconseguir-ho, cal seguir el pla de tractament tal com proposa l' equip de professionals que atén l'infant, tenir una bona comunicació amb aquest equip i mantenir uns hàbits i estil de vida saludables.
