Hipospàdies

Què es l’hipospàdies?

L’hipospàdies és la malformació congènita del penis més freqüent que hi ha. Afecta, aproximadament a 1 de cada 200 nounats homes. Es produeix perquè durant les primeres setmanes de la gestació hi ha una manca de l’estímul hormonal necessari per a la correcta maduració del penis.

En la majoria dels casos, es desconeix què ha provocat aquesta alteració en el desenvolupament. La característica principal de l’hipospàdies és que la uretra s’acaba en algun punt per part de sota del penis, i que no arriba a la punta del gland.

Com en totes les malformacions, hi ha un espectre ampli de gravetat, essent les formes més lleus les més freqüents. La uretra pot obrir-se a la cara inferior del penis des de just per sota de la punta del gland (el més lleu), al cos del penis o fins i tot a l’escrot o el perineu (aquestes darreres formes són les més greus). 

Quins símptomes té?

L’apertura de la uretra en algun punt de la cara inferior del penis és la seva característica principal. La localització d’aquesta apertura ajuda a classificar els hipospàdies en glandulars (quan la uretra s’obre al gland del penis), penians distals, mitjos o proximals (segons si l’apertura està a la part final del cos del penis, al mig o a la base), escrotals i perineals.

En termes generals, com més allunyada de la punta està l’apertura de la uretra, més greu serà l’hipospàdies. A més a més, els hipospàdies s’acompanyen d’una manca de desenvolupament de la cara inferior del penis, fet que es tradueix en una curvatura del penis cap avall.

Hi ha una correlació entre el greu de curvatura i la gravetat de l’hipospàdies. El prepuci i la pell del penis també tenen una distribució irregular: sol ser redundant a la cara de sobre (al dors) i en canvi és freqüent que hi hagi un defecte de prepuci i fins i tot de pell a la cara inferior.

Un prepuci en forma de caputxa és habitual en els nens amb hipospàdies. En els casos greus, hi poden haver canvis en la forma de l’escrot o en la mida del penis. Sense tractament, els nens i els homes amb hipospàdies tindran un raig urinari cap als peus, o fins i tot hauran d’orinar asseguts; les seves ereccions poden ser doloroses i en els casos més greus hi haurà dificultats per a la penetració en les relacions sexuals.

Tot això pot comportar una afectació en l’autoestima del nen i en el seu benestar psico-sexual.  

Com es diagnostica?

El diagnòstic sol ser evident amb una exploració del nadó. Hi poden haver formes lleus en què el gland està una mica més obert però recobert per un prepuci normal que no es diagnostiquin fins força més endavant. 

A dia d’avui és possible diagnosticar algunes formes d’hipospàdies ja en les ecografies prenatals. 

Com es tracta?

Les formes més lleus en què la uretra gairebé arriba fins a la punta del gland, el penis no està incurvat i la forma del prepuci s’aparta poc de la més habitual no requereixen tractament.

En els altres casos, el tractament és quirúrgic. 

La raó principal per justificar la intervenció en la majoria dels hipospàdies lleus és precisament l’afectació psico-sexual, i no tant un problema funcional. En els hipospàdies més greus, però la funció sexual sí que restaria compromesa sense tractament. 

Hi ha moltes tècniques quirúrgiques per reparar els hipospàdies. El cirurgià adequarà la tècnica a les necessitats de cada pacient. Globalment, els objectius que persegueix la reparació són:

• Aconseguir un penis recte perquè el pacient pugui mantenir relacions sexuals amb penetració de manera satisfactòria. Cal assolir això amb el mínim compromís sobre la longitud final del penis. 
• Portar l’apertura de la uretra al més propera a la punta possible. Un resultat satisfactori és aquell que permet al nen orinar dempeus i controlar la direcció del raig urinari.
• Normalitzar l’aspecte de l’escrot.
• Assolir un resultat estètic satisfactori.

En la majoria dels casos, la intervenció permetrà aconseguir un penis amb un aspecte molt proper a la normalitat. En els casos més greus poden ser necessàries diverses intervencions per tal d’aconseguir els objectius descrits. No és infreqüent que puguin haver-hi complicacions que facin necessària alguna intervenció addicional per a corregir-les. 

Quines altres coses s’han de tenir en compte?

La majoria dels homes amb un hipospàdies lleu o moderat gaudiran d’una vida completament normal en relació amb el seu penis. Tots els hipospàdies, i de manera molt especial els més greus, han de ser tractats per part d’un equip especialitzat.