Reconeixement de les emocions durant l'ús de la mascareta facial

Des del començament de la pandèmia de COVID-19, la política de salut ha requerit que el personal que treballa en educació preescolar faci servir mascaretes. Això ha generat preocupacions sobre la capacitat dels infants més petits per reconèixer emocions i el possible impacte en el seu desenvolupament. 

Estudis recents, que han utilitzat fotografies amb mascaretes facials afegides digitalment, han mostrat que els participants tenien un pitjor reconeixement emocional de les imatges. L’objectiu era estudiar el paper de les mascaretes facials reals en el reconeixement de l'alegria, la ira i la tristesa per part de nens i nenes en edat preescolar.

Com es va dur a terme l’estudi

El resultat principal d'aquest estudi experimental transversal va ser la taxa de respostes correctes fent servir imatges d'adults que mostren alegria, enuig o tristesa. Es va dur a terme amb l’ajuda de 15 actors, amb i sense mascareta quirúrgica, (10 dones i 5 homes, segons la informació demogràfica dels cuidadors de nens i nenes en escoles bressol públiques), que van crear un conjunt de dades de 90 imatges que mostraven alegria, enuig o tristesa. 

Posteriorment, els infants participants es van asseure davant d'un ordinador, i un pediatre els va mostrar aleatòriament les 90 imatges. 

Les dades van ser recol·lectades en 9 guarderies públiques i la mostra va estar composta per 276 nens. 

La taxa global de respostes correctes va ser del 68,8% / 70,6% sense mascareta, per contra del 66,9% amb mascareta. No hi va haver diferència entre nens i nenes, i la taxa de respostes correctes va augmentar amb l'edat.

L'anàlisi dels errors va mostrar que fins al 25% dels infants en edat preescolar van confondre ira i tristesa i el 21% va respondre alegria per enuig o tristesa.

La importància de la veu

No obstant això, la realitat és que els nens i nenes no només observen un rostre amb mascareta sinó que en la majoria de casos sempre hi ha una veu implicada per part de les educadores o professors.

Durant la comunicació, diversos aspectes no verbals del llenguatge transmeten emocions com ara el to de veu variat a través del volum, la sonoritat, el timbre, la velocitat de la parla i les pauses anomenades prosòdia emocional o afectiva. Està  comprovat que tenim més capacitat d’interpretar les emocions quan sentim la veu d’una persona que quan només mirem les seves expressions facials, o quan veiem la seva cara i escoltem la seva veu. 

En altres paraules, és possible que puguem identificar millor l'estat emocional del nostre interlocutor per telèfon que en persona. La veu és un mitjà important per transmetre l'estat emocional perquè és relativament independent de la distància de l'oient i de la capacitat de veure l'orador.

Per tant, expressar les emocions fins i tot quan portem mascareta ajudarà a entendre-les millor per part dels nens i nenes en edat preescolar.

Accés a la font de consulta:

The Role of Face Masks in the Recognition of Emotions by Preschool Children. JAMA Network.