La síndrome d'Asperger rep el nom del pediatre austríac Hans Asperger, qui va descriure per primera vegada la patologia l'any 1944.
Actualment, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) el defineix com un Trastorn Generalitzat del Desenvolupament (TGD), de caràcter sever i crònic, i que afecta les capacitats de relació i el desenvolupament emocional i conductual del nen. Per això, les famílies de nens Asperger han d'enfrontar-se al fet que els seus fills hauran d’aprendre de manera diferent a la resta, fet que l'entorn també ha d'entendre.
Els estudis indiquen que la síndrome d’Asperger afecta de 3 a 5 individus per cada 1000, i a molts més homes que dones. Els dos sexes presenten característiques semblants, però les nenes mostren manifestacions menys severes: són més passives i sociables, i tendeixen a tenir menys conductes agressives.
El gran problema de la síndrome d'Asperger és que no es tracta d'una patologia fàcil de reconèixer i diagnosticar, i sovint passa desapercebuda. És un trastorn que no presenta trets físics característics ni afecta la intel·ligència. Les dificultats per socialitzar-se que sí mostren aquests nens solen definir-se com a simples problemes d'adaptació o personalitat. A més, no hi ha marcadors biològics que l'identifiquin. Per això, és molt possible que passin anys sense que la síndrome d'Asperger es diagnostiqui o que es confongui amb altres trastorns, especialment amb l'autisme.
Per tot això, és important que els pares estiguin atents a una sèrie de comportaments i problemes que poden mostrar els més petits.
Característiques de la síndrome d'Asperger
A continuació, es presenten les característiques centrals que defineixen la síndrome d'Asperger:
- Comunicació. En general, els problemes en aquest camp fan referència a la comprensió dels missatges; als nens Asperger els costa seguir les instruccions donades en grup i tenen dificultats per centrar l'atenció i interpretar correctament els missatges. També, és possible que utilitzin un llenguatge pedant i repetitiu, a més d'incorporar gestos feixucs i, moltes vegades, desencertats.
- Relacions socials. Els nens Asperger solen tenir poques habilitats per fer amics. Normalment, no utilitzen de manera correcta les claus verbals i les no verbals per relacionar-se amb altra gent (no saben quan utilitzar una mirada o un somriure, no perceben quan algú desitja acabar la conversa o quan estan dient alguna cosa inapropiada, etc.). També, mostren poca empatia; els costa molt reconèixer els sentiments i emocions que ells mateixos i els altres experimenten.
- Flexibilitat cognitiva. Els petits amb aquesta síndrome presenten una manca de flexibilitat mental. Prefereixen les activitats mecàniques, es resisteixen als canvis, se senten segurs amb les rutines i els rituals, i insisteixen en complir totes les normes. De la mateixa manera, poden desenvolupar un interès obsessiu per segons quins temes i coses.
Referència bibliogràfica:
El síndrome de Asperger. Asociación Asperger de Asturias, 2009.
