La síndrome de l'ovari poliquístic és una patologia d'origen endocrinològic amb una elevada prevalença entre la població femenina a nivell mundial que sol diagnosticar-se a l'etapa de l'adolescència.
Es caracteritza per un desequilibri hormonal i disfunció dels ovaris que comporta alteracions del cicle menstrual, anovulació i hiperandrogenisme (xifres elevades d'hormones androgèniques, com ara la testosterona).
Les dones que pateixen aquesta síndrome presenten afectació de diferents esferes des de la psicològica (ansietat o depressió), reproductora (menstruacions irregulars, hirsutisme-excés de pèl a la cara, braços o abdomen-, infertilitat) i/o metabòlica (resistència a la insulina, obesitat, diabetis tipus 2 o més risc cardiovascular).
Tots aquests factors afecten negativament la qualitat de vida i la salut de les dones diagnosticades de síndrome de l'ovari poliquístic. Seguir hàbits saludables tant pel que fa a alimentació com d'exercici és una de les opcions terapèutiques juntament amb la farmacològica que es recomanen actualment.
La pràctica d'exercici físic o esport hauria de ser part del dia a dia de les pacients amb síndrome de l'ovari poliquístic. Els beneficis que aporta mantenir-se activa incidiria tant a escala antropomètrica, cardiovascular, metabòlic i psicològic. Quins són els beneficis de l'exercici i l'esport en adolescents amb síndrome de l'ovari poliquístic?
Els estudis científics realitzats amb aquest grup poblacional, reporten múltiples beneficis:
Composició corporal: redueix greix corporal total i augment de la massa muscular.
Resistència a la insulina: augmenta la sensibilitat per mitjà de múltiples adaptacions en el transport de la glucosa i el metabolisme.
Risc cardiovascular: redueix els nivells de teixit adipós, LDL i triglicèrids.
Inflamació: disminueix la simptomatologia associada.
Psicològic: millora l'estat d'ànim, autoestima i descans.
Té especial rellevància que el programa que es recomana sigui aquell en què s'inclogui tant exercici de tipus aeròbic, HIIT (High Intensity Interval Training, és a dir: entrenament per intervals d'alta intensitat) i treball de força, ja que tots ofereixen beneficis a diferents nivells.
Exercici de tipus aeròbic. Hi ha un ventall ampli de possibilitats enquadrades en aquest àmbit: caminar, ballar, nedar, ciclisme o activitats dirigides al gimnàs són opcions, entre d'altres, molt vàlides. L'objectiu és millorar la capacitat cardiorespiratòria, la pèrdua de pes i l'augment del metabolisme.
HITT - High Intensity Interval Training. Aquestes rutines es basen en una combinació de períodes curts d’exercicis d’elevada intensitat amb períodes també curts de recuperació activa. Els estudis indiquen que aquesta pràctica aporta millora al perfil metabòlic, paràmetres a escala reproductora, composició corporal i psicològic i benestar.
Força. Treballant la musculatura no només es beneficia el mateix teixit muscular que augmenta els seus nivells de força, sinó que es milloren els nivells de glucosa a la sang, es redueix el teixit adipós o es millora la qualitat òssia. Els exercicis de força poden fer-se utilitzant el propi cos, per exemple, amb exercicis com els esquats o amb elements com manuelles o barres.
Aconseguir mantenir una rutina de manera regular afavorirà que la simptomatologia associada a la síndrome de l'ovari poliquístic es redueixi i augmenta la qualitat de vida, sense oblidar que seguir una alimentació correcta a més és essencial per obtenir encara més beneficis.
El diagnòstic i el tractament precoç de la síndrome ovàrica poliquística són fonamentals, perquè aquesta afecció exposa a les afectades al risc de desenvolupar problemes a llarg termini. Amb un tractament adequat i un bon suport emocional, les afectades poden portar vides sanes i plenes.
Contacta amb nosaltres si tens qualsevol suggeriment respecte al contingut de
l'Escola de Salut. Et donarem resposta tan aviat com sigui possible.
