És possible que el meu fill/a tingui altes capacitats?

Altes Capacitats

De vegades, per a un pare o una mare, és difícil distingir si la trajectòria i el desenvolupament del seu fill/a és diferent del que s'esperava.

Això passa a molts pares i mares quan contemplen meravellats l'evolució cognitiva dels seus fills/es. Sovint els sorprèn com poden ser capaços de fer raonaments complexos, lligar caps i fins i tot arribar a conclusions brillants per si sols sense que ningú els hi hagi ensenyat.

També els pot resultar sorprenent la seva capacitat de retenció i record, amb poques exposicions, com ara quan coneixen a la perfecció com són els cromos de la seva col·lecció preferida.

Sens dubte, aquests raonaments i situacions evidencien que aquests infants són persones intel·ligents, amb bones habilitats cognitives. El que no és tan clar és si aquestes elaboracions es donen també en altres nens/es de la mateixa edat o bé si són més intel·ligents del que s'esperava. Si això, a més, s'acompanya de bon rendiment acadèmic o de facilitat per a l'esport i la música, és habitual que alguns pares es plantegin si la capacitat d'aprenentatge del nen/a és excepcional i si, per tant, el nen/a té altes capacitats (AACC).

La preocupació principal de les famílies gira entorn a si s'està oferint al nen/a tot el que necessita per desenvolupar al màxim el seu potencial i si les seves habilitats superiors generaran un problema en un futur.

L'objectiu d'aquest article és proporcionar a les famílies algunes eines per identificar signes d'AACC als vostres fills/es. Per això, en primer lloc, cal tenir en compte que els signes d'AACC varien substancialment en funció del perfil d'AACC (superdotació o talent). Quan parlem de persones amb AACC parlem de dos perfils diferenciats, les persones superdotades i les persones talentoses.

• Les persones superdotades: destaquen tant en pensament convergent (intel·ligència logicodeductiva) com pensament divergent (creativitat). A més, tenen una sèrie de recursos personals que fan que puguin aplicar de manera efectiva aquests recursos. S'estima que només l'1% de la població podria tenir un perfil de superdotació (Sastre-Riba, 2008).

• Les persones talentoses: destaquen en una àrea específica mentre que el seu rendiment és normal (o de vegades deficitari) en les altres àrees cognitives. Es calcula que un 6% de la població té un talent (Sastre-Riba, 2008). Hi ha diferents tipus de talents i aquests poden ser simples o complexos (persones hàbils en diverses àrees cognitives relacionades entre si). 

Per exemple, si el nen/a destaca en intel·ligència lògica però també és creatiu/va, podem sospitar que es tracta d'un nen/a superdotat. Alguns dels aspectes en què ens podem fixar per detectar signes de superdotació són els següents:

• Estil d'aprenentatge: destaquen en la facilitat per aprendre tant conceptes com procediments, així com per mostrar curiositat i interès pel coneixement.

• Resolució de tasques: s'enfronten a les tasques com a repte. Són capaços d'oferir múltiples solucions als problemes i aquestes solen ser innovadores.

• Actitud davant del treball: solen ser perseverants, no desisteixen amb facilitat quan la tasca suposa esforç cognitiu; a més, presenten capacitat de treball i aprenentatge independent.

• Habilitats comunicatives: són nens i nenes amb bon nivell de comunicació tant verbal com no verbal.

• Desenvolupament socioemocional: presenten maduresa emocional superior a l'esperada per l’edat i a més a més bona capacitat de judici crític i sensibilitat per temes socials; tenen un bon sentit de l'humor de manera que comprenen i expressen situacions còmiques complexes. A més, poden interpretar correctament l'estat mental propi i dels altres.

• Pensament divergent (creativitat): aporten solucions noves a les situacions i se senten còmodes davant de tasques creatives i ambigües, no només en les tasques de tipus lògic.

• Flexibilitat i adaptació: són capaços d'adaptar-se tant als canvis com a diferents contextos i situacions; d'altra banda, incorporen els coneixements nous a la informació prèvia canviant, si cal, les creences inicials.

En canvi, si el que observem és que el nen/a no destaca de manera tan homogènia, però el veiem especialment hàbil en alguns aspectes específics, podem pensar que és un nen talentós.

Des de la perspectiva neuropsicològica es distingeixen els següents talents:

1. Com a talents simples:

• Verbal

• Visoespacial

• Lògic

• Matemàtic

• Memorístic

• Social

• Creatiu

• Musical 

• Plàstic

2. Com a talents complexos:

• Acadèmic

• Artístic 

• Esportiu-motriu 

Hi ha alguns qüestionaris que, lluny de ser eines diagnòstiques per si soles, poden ajudar a registrar i objectivar millor les habilitats que familiars i mestres veuen en els infants. Els més utilitzats són els qüestionaris de  Luz Pérez i de Karen Rogers. 

Com a conseqüència, per determinar l’existència d’AACC pot ser necessari valorar la capacitat cognitiva i la creativitat, així com altres àrees específiques. A més, també cal que d'alguna manera es reflecteixin aquestes habilitats en el dia a dia, ja que el diagnòstic d'AACC no s'emet per obtenir una puntuació elevada en un test. A través de l'exploració clínica i neuropsicològica, és possible descriure un perfil de punts forts i febles del nen/a i determinar si les seves habilitats són excepcionals.

La ment dels nens i nenes és meravellosa i té un potencial extraordinari, però només a partir d'una valoració per part d'un expert podrem determinar si aquestes qualitats i habilitats que veiem en els nostres fills/es són realment superiors al que s'esperava per edat o si per contra són bones habilitats, però esperables en un percentatge elevat de nens/es.