És normal que el meu fill tingui més d’un trastorn d’aprenentatge?
Sí, això és la norma i no l'excepció. No és una casualitat que s'associïn diversos diagnòstics.
Entre un 25-40% dels casos el trastorn de dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) és comòrbid a la dislèxia; d'altra banda, un trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL) i dislèxia s'associen en un 31-36% o una discalcúlia i una dislèxia en un 11-56%. I així podríem seguir combinant diferents trastorns del neurodesenvolupament.
A què es deu això?
Es podria sintetitzar en tres punts:
Absència de límits clars entre uns i altres trastorns.
Absència de marcadors biològics.
Etiologia (causa) comú.
En primer lloc, els trastorns de l'aprenentatge són trastorns del neurodesenvolupament. És a dir, són retards o desviacions qualitatives en el desenvolupament esperat per la seva edat. Per això, per poder fer un diagnòstic, en primer lloc, cal definir què s'entén per normalitat.
Algunes de les manifestacions clíniques d'aquests trastorns (de forma aïllada, no en conjunt) són presents en la població normal. Tots podem ser més o menys impulsius, ser una mica maldestres, tenir dificultats per evocar una paraula o ser més o menys ordenats i no per això tenir un trastorn. A més, molts d'aquests símptomes poden apreciar-se en diversos trastorns del neurodesenvolupament a la vegada.
El cert és que els límits entre el trastorn i la normalitat són imprecisos i no hi ha uns límits clars entre uns i altres.
En segon lloc, no hi ha marcadors biològics per poder fer un diagnòstic en certesa (com pot ocórrer en la diabetis on ens trobem una glucosa elevada) i és freqüent que coincideixin diversos trastorns en una mateixa persona, sent complicat diferenciar un trastorn de l'altre.
I finalment, la causa més freqüent dels trastorns del neurodesenvolupament és genètica, la qual, a mesura que l'anem coneixent, és cada vegada més complexa. S'ha vist que diversos gens, cadascun amb un petit efecte, es combinen amb els factors ambientals, influenciant així a tota la gamma de conductes observades en el nen. Al seu torn, un mateix gen es pot associar a diversos trastorns.
En definitiva, no es coneix clarament la causa dels trastorns d'aprenentatge, però el que està clar és que les dificultats específiques de cada un d'ells afavoreixen el desenvolupament d'altres i que hi ha una continuïtat. No hi ha un únic factor etiològic que els causi.
En tot cas, davant de qualsevol dubte, és recomanable consultar amb un especialista.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
La majoria de nens desitjaria no haver de fer mai més els deures de l’escola, però ja que això difícilment ho podran evitar, ajudem-los a fer els deures amb aquests consells pràctics.
Durant el primer any de vida, el nen juga explorant i interactua amb el món que el rodeja amb els cinc sentits per comprendre’l. La major part del seu joc consisteix en agafar objectes i posar-se’ls a la boca, agitar-los, colpejar-los o tirar-los.
Si quan el teu fill era un nadó ja el veies com un petit científic utilitzant els seus cinc sentits i descobrint el món que el rodeja, ara que ja té entre 1 i 3 anys és veritablement tot un enginyer, i tracta d’entendre com funcionen aquests objectes.
Enregistrament del seminari web sobre què hem de tenir en compte per a saber si el nostre fill pot tenir un trastorn de l'aprenentatge i com el podem ajudar.
No us perdeu la presentació del 14è Informe FAROS el 2 d'octubre: descriurem els principals trastorns del neurodesenvolupament i oferirem pautes per acompanyar els nens amb algun trastorn en la seva etapa vital i acadèmica. Inscriu-t'hi!
