Com evitar que els menores pateixin grooming (assetjament sexual per Internet)
Internet pot comportar riscos per als joves. Un d'ells és el grooming, l'assetjament sobre un menor a través de la xarxa amb un objectiu sexual. Dóna'ls eines per a que facin un ús eficaç d'Internet i evitin qualsevol contacte amb possibles assetjadors.
Què és el grooming?
El grooming és el conjunt d'accions que realitza una persona sobre un menor a través de les noves tecnologies amb una finalitat sexual.
L'objectiu pot anar des de l'obtenció d'imatges en situacions sexuals fins l'intent d'establir una trobada amb el menor per abusar d'ell.
Qui el pot patir?
Qualsevol usuari d'Internet pot patir assetjament sexual, però a més coneixement sobre aquest tema i sobre com actuar major és la seguretat. És important conscienciar els menors sobre el risc que comporta compartir a Internet o enviar per mòbil imatges íntimes o compromeses, ja que pot tenir conseqüències no desitjades i nocives i es poden arribar a difondre entre els amics, familiars, professors, etc. i circular per Internet durant molt temps.
Tipus de possibles assetjadors:
Assetjador directe. Participa en xats, fòrums i xarxes socials per identificar menors i establir contacte. Quan ho ha fet, els fa propostes de "sexe virtual", els demana imatges o pressiona perquè connectin la càmera web.
Assetjador oportunista. Tria les seves víctimes per les fotos amb contingut sexual que troba a través d'Internet i les converteix en el seu objecte d'assetjament. Realitza un fort xantatge sobre el menor, amb l'amenaça de difondre les imatges o vídeos a la xarxa o fins i tot amb els seus amics i familiars.
Assetjador específic. El seu objectiu és obtenir imatges sexuals del menor i establir contacte sexual amb ell. Es tracta d'un pedòfil que dedica temps a una primera fase d'acostament, per guanyar-se progressivament la confiança del menor.
Atès que els assetjadors específics són els més difícils d'identificar, a continuació s'ofereix informació sobre les fases que porten a terme per assetjar els menors (encara que cal tenir en compte que no tots els assetjadors les segueixen exactament).
Fases del acoso:
Enganxament: en aquesta primera fase l'assetjador farà preguntes sobre l'edat i localització, i intentarà conèixer els seus gustos per adaptar-s'hi i generar identificació (aportant informació falsa sobre aficions, edat, etc.). El seu objectiu és guanyar-se la confiança del menor.
Fidelització: en aquesta fase l'assetjador voldrà assegurar-se que el menor vol seguir parlant amb ell. Conversarà sobre temes d’interès de la víctima, intentarà que aquesta li parli de la seva situació familiar, relacions... per esdevenir el seu "confident".
Seducció: l'assetjador utilitza tota la informació per seduir i manipular. Apareixerà el sexe en les converses, les fotos, la càmera web... Possiblement enviarà fotos d'altres menors fent-se passar per ells per provocar un sentiment de culpa si el menor no fa el mateix.
Assetjament: l'assetjador ja disposa d'informació (gustos, preocupacions, situació familiar, fotografies...) amb la qual fer xantatge, amenaçar i manipular el menor per establir una relació sexual (física o virtual).
El xantatge és comú en tots els casos d'assetjament: quan l'assetjador tingui imatges compromeses, amenaçarà i manipularà amb la seva difusió per aconseguir els seus objectius.
El Centre de Seguretat a Internet per als menors -integrat en el Safer Internet Program de la Comissió Europea- ha creat la línia d'ajuda "Que no te la den" per a la prevenció de l'assetjament sexual de menors.
Consells per prevenir el grooming
L'organització PROTEGELES proporciona a les víctimes advocats i psicòlegs per acompanyar-les, ajudar-les i assessorar-les, i ha elaborat un decàleg de consells per a prevenir el grooming.
Rebutja els missatges de tipus sexual o pornogràfic. Exigeix respecte.
No has de publicar fotos teves o dels teus amics/es en llocs públics.
Utilitza perfils privats a les xarxes socials.
Quan pugis una foto a la teva xarxa social assegura't que no té un component sexual. Pensa si estàs disposat/da a que aquesta foto pugui arribar a veure-la tot el món i per sempre.
No acceptis a la teva xarxa social a persones que no hagis vist físicament ia les que no coneguis bé. Si tens 200, 300 o 500 amics estàs acceptant a persones que realment no són amics ni familiars teus.
Respecta els teus propis drets i els dels teus amics/es. Tens dret a la privacitat de les teves dades personals i de la teva imatge: no els publiquis ni facis públics els d'altres.
Mantingues el teu equip segur: utilitza programes per protegir el teu ordinador contra softwares malintencionats.
Utilitza contrasenyes realment privades i complexes. No incloguis en les teves nicks i identificatius dades com la teva edat, etc.
Si s'ha produït una situació d'assetjament guarda totes les proves que puguis: converses, missatges, captures de pantalla...
Si s'ha produït una situació d'assetjament NO cedeixis davant el xantatge. Posa-ho en coneixement dels teus pares, demana ajuda al Centre de Seguretat a Internet per als menors.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Per evitar que un nen pateixi ciberbullying, o assetjament a través d'Internet, cal prevenir certes conductes i conèixer davant quins senyals hem d'estar alerta per evitar possibles trastorns psicològics.
El sexting és un terme cada cop més habitual en la nostra societat. No és un problema de seguretat en si mateix, sinó una pràctica de risc, sobretot quan implica menors d’edat. Com evitar aquesta pràctica en els adolescents?
