Comportament sexual en nens/es: què és normal i què no
Els pares, cuidadors i tutors tenen un paper crucial en l'educació sexual dels nens. En iniciar converses obertes i receptives sobre la curiositat sexual i el desenvolupament en diferents etapes, poden brindar informació essencial per a fomentar una comprensió saludable dels seus cossos i relacions.
Els pares parlen amb els seus fills i filles de moltes coses, però sovint obliden parlar de la curiositat sexual i de com la van resolent a les diferents edats.
Ja de ben petits els nens i les nenes exploren els seus cossos tocant, picant, estirant o fregant diferents parts, inclosos els genitals. També observen, i a vegades toquen, el cos dels altres. Progressivament és pregunten per la funció d'aquestes parts del cos i elaboren les seves pròpies teories. És el moment d’escoltar què saben, què imaginen, què creuen, per així anar donant la informació ajustada a la seva necessitat de saber i a la seva edat. Des de l’escola també se'ls transmet informació sobre aquestes parts del cos i les seves funcions, però l'escolta dels pares és imprescindible per desenvolupar la confiança i afavorir la comunicació.
Sovint els adults també tenen dubtes sobre quin comportament sexual és "normal" i quin poden indicar algun problema, i necessiten orientació.
Què és normal?
En el període preescolar (de 0 a 5 anys aproximadament) s’inicia i es va desenvolupant la curiositat sexual:
Durant els primers mesos de vida, els éssers humans som fonamentalment sensorials. El desenvolupament sexual comença amb l'exploració del món a través dels sentits.
Els adults els transmetem afecte, que genera un bon vincle, dona seguretat i afavoreix el desenvolupament de l’autoestima.
L’infant aprèn a transmetre afecte amb petons, abraçades i carícies (que no tenen contingut eròtic, sinó afectiu).
Comença l’interès pel propi cos i la curiositat pel cos dels altres.
A mesura que observen el seu entorn, la concepció i el naixement els fa plantejar "Com neixem?, Com vaig arribar a la teva panxa?"
També observen l'afectivitat entre els adults i els imiten.
Progressivament van essent conscients de les diferències corporals i de gènere.
Això implica que poden tenir comportaments com:
Tocar els genitals propis en públic o privat.
Mirar o tocar els genitals al pare, mare, germans...
Tocar els pits a la mare.
Mostrar els genitals a companys.
Curiositat per veure companys o adults nus.
L’observació a casa o a l'escola d'alguna d'aquestes conductes, requereix reconduir-la per a que els infants aprenguin a respectar la intimitat pròpia i la dels altres, tant pel que fa al cos com als espais privats.
Afavorir l’autonomia dels infants en els hàbits d’higiene i autocura, i ensenyar-los quines són les parts íntimes del cos que cal preservar, aclarint que ningú els ha de tocar a ells ni ells han de tocar als altres, és bàsic per a que puguin detectar quan algú actua de forma inadequada o clarament abusiva. També convé ensenyar-los a preguntar-se si algunes conductes són adequades o no, i comunicar-ho als adults de confiança.
Comportaments peculiars
Per als progenitors o tutors ha de ser un toc d’alerta l’observació de conductes que van més enllà de la curiositat infantil habitual, com:
Conductes sexuals anòmales (masturbació compulsiva, introduir-se objectes en l'anus o en la vagina...)
Demanar accions sexuals a l'adult com si fossin normals
Ús d' expressions amb llenguatge sexual explícit, no propi de l'edat
Contingut sexual en el joc amb joguines
Revelació d'abús
Qualsevol d’aquests comportaments indica que hi ha alguna interferència en l’adequat desenvolupament sexual de l’infant (afectació psicopatològica, abús sexual o negligència amb exposició a activitats i/o continguts sexuals no adequats per l’edat). Requereix cercar orientació, consultant a un especialista.
Consells per als pares
És convenient que els pares/mares donin informació i comencin a educar als seus fills sobre seguretat corporal entre els 3 i 5 anys, per tal d’afavorir habilitats comunicatives i de facilitar protecció enfront possibles conductes abusives.
Podem fer especial incidència en tres àrees principals:
Coneixements
Ensenyeu els noms de les parts intimes del cos, parlant de genitals, penis, vagina, pits, natges, etc. No anomenar les parts pel seu nom pot donar la idea que hi ha alguna cosa dolenta o tabú. Podeu parlar de les parts que queden cobertes sota un vestit de bany.
Doneu hàbits d'higiene i autocura, cal que vagin veient que hi ha un respecte per les parts íntimes i per això és bo afavorir que ells mateixos vagin assumint tasques d’higiene (sota la vostra supervisió).
Contactes adequats / inadequats. Expliqueu que hi ha tocaments bons amb els que la gent mostra que es cuiden i s’ajuden mútuament (abraçar-se, agafar-se les mans, canviar el bolquer d'un bebè), i tocaments dolents quan al nen/a no li agraden i volen que s'aturi immediatament. Tranquil·litzeu als vostres fills dient-los que la majoria dels tocaments que rebrà són bons, però que haurà de dir "NO" en algunes situacions i explicar-vos qualsevol tocament confús.
Conductes
Intimitat: cal ensenyar que ningú pot tocar el seu cos, ni ells han de tocar el dels altres. El seu cos és propi i ningú l’ha de tocar de manera inadequada. També cal que a casa vegi molt respecte per la intimitat i mostrar que respectem quan algú ho demana (per exemple, si teniu fills que es volen canviar en intimitat o volen anar més tapats).
Mostres d'afecte: Expliqueu als vostres fills/es que tenen dret a no donar abraçades o petons si no ho volen.
Habilitats
Afavoriu la comunicació amb els vostres fills/es en relació a la curiositat o coneixements que tenen sobre sexualitat, és bo saber com els han adquirit i què en pensen.
Detectar situacions anòmales: els hem d’ensenyar a detectar situacions anòmales (inclou els contactes inadequats o tocaments dolents, aquells que ens fan sentir que no ens agrada) i saber que ho han de comunicar immediatament a un adult de confiança (família, escola...)
Afavorir el dubte: és normal que en ocasions dubtin i no sàpiguen si el que els ha passat és correcte o no... cal ensenyar-los a plantejar aquests dubtes i normalitzar que els passi. Quan tenim dubtes hem de preguntar sense por!
Rebutjar propostes o accions. Ensenyeu a dir NO amb fermesa, escapar, buscar protecció... que confiïn que disposen d’eines i recursos d’autoprotecció.
Control de l'exposició als mitjans. Cal conèixer els sistemes de classificació de videojocs, pel·lícules i programes de televisió i fer ús dels controls parentals disponibles. Tingueu en compte que hi ha un augment de la cerca d’informació mitjançat la pornografia i això pot tenir riscos i conseqüències que cal evitar.
Evita sexualitzar prematurament els infants, ja que això comporta el risc de ser més manipulables i per tant que puguin patir una possible situació abusiva.
Alguns bons moments per parlar amb els vostres fills/es sobre la seguretat personal són durant el bany, l'hora d'anar a dormir i abans de qualsevol situació nova. Actualment disposem de molts materials per poder treballar això de manera amena i divertida (contes, jocs, vídeos...).
Les preguntes del vostre fill/a i les respostes que corresponguin dependran de l'edat i la capacitat d'entendre del nen/a.
Si el vostre fill/a us planteja dubtes, curiositat o us revela una possible situació d’abus sexual, escolteu-lo activament, és molt important que no se senti jutjat ni avergonyit i si teniu dubtes consulteu amb el pediatre o amb les unitats especialitzades de la vostra zona, poden ajudar-vos a distingir les conductes sexuals apropiades per l'edat i els comportaments sexuals que no són apropiats o que indiquen potencialment un abús.
Alguns materials...
Aquí us deixem exemples de contes que podeu fer servir (entre molts que podreu trobar a les llibreries i biblioteques):
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Barudy, J. I Dantagnan, M. (2005). Los buenos tratos a la infancia. Parentalidad, apego y resiliencia. Barcelona: Gedisa Editorial.
Cohen, JA i Mannarino, AP (1997). A treatment study for sexually abused preschool children: outcome during a one-year follow-up. Journal of the American Academy of Child and Adolescent Psychiatry 36: 1228-1235
Generalitat de Catalunya. Dep. salut (2019). Protocol d’actuació davant de maltractaments en la infància i adolescència en l’àmbit de la salut.
Noguerol y Fernández (2013). Cómo detectar e intervenir en maltrato y abuso sexual infantil. TEA Ediciones.
National Child Traumatic Stress Network Child Sexual Abuse Committee. (2012). Cuidando a los Niños: Lo que los padres necesitan saber sobre el Abuso Sexual Infantil. Los Angeles, CA & Durham, NC: National Center for Child Traumatic Stress (Trabajo original publicado en 2009).
Els pares solen preocupar-se quan s’adonen que el seu fill ha robat, es pregunten per les causes d’aquesta acció, pel comportament, per la magnitud del problema, i fins i tot si el seu fill pot convertir-se en un “delinqüent juvenil”.
Els avis són un pilar molt important a les famílies actuals. A més d’oferir una ajuda molt important als pares, el vincle que es crea entre avis i néts és molt ric i aporta valors essencials al petit.
L'actitud sexista encara està molt patent entre els més joves. Per prevenir actituds discriminatòries i casos greus de maltractaments en un futur és bàsica l'educació per a la igualtat des de la primera infància i ser un model positiu de conducta.
La convivència entre diferents cultures i l'imparable avanç tecnològic plantegen nous reptes als quals la societat ha de fer front. Tolerància i respecte haurien de ser els valors guia en un món global.
Tots els pares discuteixen de tant en tant, però en algunes ocasions l'ambient es caldeja massa i les coses es posen difícils. T'expliquem a continuació quins efectes tenen les baralles pel nen i com evitar aquestes situacions que no aporten cap benefici a ningú.
Que un nen sigui burla per part dels seus companys pot fàcilment generar en ell el fet de sentir-se acomplexat. Per evitar-ho, cal fomentar l'autoestima, autonomia i seguretat en ells, mira en aquest article com. I per evitar que el teu fill es burli d'altres nens és vital l'educació i predicar amb l'exemple.
El narcisisme pot fàcilment desembocar en problemes majors com la violència, episodis d'ansietat i drogoaddicció. Hi ha però alguns consells molt valuosos per evitar que els teus fills desenvolupin una aconducta narcisita. Per començar: digues-los més "t'estimo" en lloc de donar-los a entendre que són "especials".
El crit no és només un mètode de curt recorregut, sinó que, a més, pot tenir conseqüències indesitjables en el desenvolupament dels teus petits. Així que, encara que difícil, el millor serà no aixecar la veu als vostres fills, i per a assolir aquest objectiu existeixen consells concrets que val la pena seguir.
Si bé l’esport és una pràctica molt recomanada en els nens, i la competitivitat forma part del joc, sovint es veuen sotmesos a una pressió desmesurada per aconseguir resultats i qualificacions. Què podem fer per rebaixar aquest estrès?
Educació per a la igualtat en l'adolescència és essencial per a prevenir actituds discriminatòries de gènere. Estudi ressalta desafiaments i claus per a abordar el tema en casa.
