Confinament: com viure les dificultats com a reptes posant molta ludicitat

Coneixeu la expressió “Correr como pollos sin cabeza”?, doncs en aquests dies de confinament forçós crec que molts hem anat corrents, sense parar de fer coses, fent-les sovint a la babalà i sense donar-nos un moment de respir. No és d’estranyar que moltes famílies us sentiu angoixades. També els infants, que sumen a l’angoixa d’estar tancats a casa, les nostres pròpies i totes aquelles nascudes de no comprendre o malentendre moltes de les coses que escolten a la televisió i en les nostres converses. Moltes preguntes dites i no dites que necessiten poder expressar-se. Algunes ho faran en una conversa que potser proposem nosaltres, però moltes apareixeran de manera improvisada en moments de joc, i sobretot de joc lliure, que hem de saber possibilitar, estar a l’aguait per no perdre’ns-les, escoltar-les i gaudir-les. Excel·lents moments d’intimitat i vincle en família.

Llavors, quin paper juguen les tant proclamades rutines? Està clar que les rutines ens ajuden a “normalitzar” aquesta situació de tanta “anormalitat” i fins i tot generen seguretat tant a petits com a grans... però, cal organitzar-ho tot? Cal omplir tot l’horari de coses més o menys “divertides” a fer?  

Per una banda els temuts deures, sovint oferts com això: deures!, obligacions a fer, sumats als “deures de la convivència”: fer-se el llit, rentar dents, parar taula, endreçar l’habitació... I com al cole, amenitzat per uns moments de “pati” on cerquem organitzar i/o permetre activitats més “xules”: una peli (o vàries), circ, màgia, dibuixos, videojocs...  Oblidant que quan els deures es converteixen en missions i desafiaments, i els problemes en reptes, l’activitat es torna “divertida” en si mateixa i les activitats de distracció o entreteniment, van deixant de ser tant necessàries, perquè el que fem ho estem gaudint.

Davant d’aquesta hiperactivitat, alguns educadors i també pediatres ens parlen dels beneficis de l’avorriment. Sens dubte fer-li front és una font d’autonomia i creativitat. 

Però avui el que us vull proposar és d’intentar una nova mirada i en comptes de pensar com “aprofitar” tot aquest temps que ens brinda un dia darrera l’altre, pensar com “gaudir-lo”. Deixar d’organitzar-nos per “fer” a fer-ho per “ser”. Jo li dic això de posar-nos en mode Mary Poppins, una veritable artista de convertir en extraordinari lo quotidià.

Hi ha moltes coses a fer en un dia i ... si simplement les fem, sabrejant-les, gaudint-les amb els nostres fills? Moltes activitats quotidianes que pels fills no ho son tant. Per exemple fer els menús de la setmana  i d’allà fer la llista de la compra. Es clar que haurem de pactar algunes “regles del joc”, per tal de que ens surtin el més equilibrats possibles i que haurem de fer alguna que altre concessió. Però millor fer-les amb qüestions com aquesta, que no pas en més hores de pantalles, no us sembla? Però també podem incloure desafiaments, com per exemple que cada tres dies o un cop a la setmana, hagin d’incloure un plat nou que no haguem cuinat mai. 

Podem afegir a la llista moltes més coses quotidianes com rentar el plats, sabent que és possible que el mullader sigui considerable (poseu el pal de fregar a la vora), o banyar totes les nines i rentar tots els cotxes. Regar plantes i podar-les, plantar esquetxos, fins i tot tallar-nos els cabells els uns als altres o ajudar a mantenir el color dels cabells a qui se’ls tenyeixi, pot ser una gran activitat extraordinària.

I per suposat jugar!, deixar temps perquè els infants juguin als seus jocs, jugar amb elles i continuar jugant entre nosaltres, quan aconseguim que caiguin dormits ells.