Vivim en una època definida per l'avanç de la tecnologia i per l'altíssim nivell d'estimulacions rebudes pel cervell. Els infants també estan immersos en aquest període, creixen amb la ciència i les pantalles, amb tota la informació i l'entreteniment que tenen a l'abast.
Els adults de certa edat recordem quan érem infants que a l'hora de l'entreteniment, només hi havia una possibilitat, la televisió. A una hora concreta i un programa únic, no hi havia més on escollir, ni en un altre moment, ni tan sols en un altre lloc. Avui en dia, els nens i joves poden escollir entre veure la televisió, l'ordinador, el mòbil, la tauleta o altres aparells. A més, no només un programa o una la pel·lícula, sèrie o joc, sinó també, decidir a quina hora i en el format que sigui. Tampoc cal que estiguin a casa; poden estar al transport públic, al cotxe o a casa dels avis.
D'aquesta manera, quan hi ha una possibilitat que, els nens s'avorreixin s'activen en molts casos, totes aquestes possibilitats. Aquest funcionament fa que l'avorriment sigui ocasional o esporàdic, i quan hi és, el nen cerca aquest nivell d'estimulacions en les possibilitats que té a l'abast.
Quins poden ser els beneficis de l'avorriment?
Quan hi ha avorriment per manca d'estímuls i, per falta de joguines a l'abast, molts dels infants tenen temps i això, es pot presentar, com una oportunitat per desenvolupar altres habilitats.
El temps sense estructurar: Què faig ara?, és un temps clau per poder millorar el desenvolupament d'algunes habilitats, relacionades amb el joc, com la imaginació i el simbolisme. Aquest espai "buit" dona la possibilitat que els nens puguin agafar un tros de fusta per transformar-lo en un avió o fer servir un pal per utilitzar-lo com a espasa i crear jocs de ficció.
Alguns estudis mostren que, quan hi ha poc estímul, els nens s'impliquen més en el joc actiu (jocs amb activitat física) per tal d'evitar l'avorriment, com jocs de fet i amagar, de perseguir-se, d'explorar i que comportin córrer, saltar, caminar... amb els beneficis que implica el fet de moure's i evitar el sedentarisme. En alguns casos, els infants que s'avorreixen decideixen posar en marxa la imitació: fer joc de rol, reprodueixen allò que han vist fer als adults com "banyar al nino", "fer un pastís" o "donar una lliçó com la mestra".
L'avorriment en certa manera, pot estimular el desenvolupament cognitiu durant la infància. La motivació per deixar d'avorrir-se és l'impuls perquè el nen comenci a utilitzar les seves habilitats motrius, per a conèixer el seu entorn, desenvolupar la capacitat de resoldre problemes o la creativitat.
Una implicació clau és haver de gestionar un estat negatiu, a ningú li agrada avorrir-se o veure com els fills estan cansats o decebuts. La majoria dels pares intenten evitar el malestar, però en el cas de l'avorriment es tracta d'endarrerir la gratificació immediata, el que millora la tolerància a la frustració, la reflexió i aprendre a buscar nous incentius.
Que els infants s'avorreixin és un repte pels pares, massa pot generar malestar o conductes negatives, però un petit parèntesi d'avorriment és imprescindible per millorar el desenvolupament d'algunes capacitats cognitives i emocionals.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Psicòloga infantojuvenil. Cap de la Unitat multidisciplinar del Trastorn de l'Espectre de l'Autisme (UnimTEA). Especialitzada en: Trastorn de l'Espectre de l'Autisme (TEA).
Brockman, R., Jago, R., & Fox, K. R. (2011). Children's active play: self-reported motivators, barriers and facilitators. BMC public health, 11, 1-7.
Caldwell, L.L., Darling, N., Payne, L. y Dowdy, B. (1999). “Why are you bored?” An examination of psychological and social control causes of boredom among adolescents. Journal of Leisure Research, 31(2), 103-121
Goldberg, Y. K., Eastwood, J. D., LaGuardia, J., & Danckert, J. (2011). Boredom: An emotional experience distinct from apathy, anhedonia, or depression. Journal of Social and Clinical Psychology, 30(6), 647-666.
La majoria de nens desitjaria no haver de fer mai més els deures de l’escola, però ja que això difícilment ho podran evitar, ajudem-los a fer els deures amb aquests consells pràctics.
Durant el primer any de vida, el nen juga explorant i interactua amb el món que el rodeja amb els cinc sentits per comprendre’l. La major part del seu joc consisteix en agafar objectes i posar-se’ls a la boca, agitar-los, colpejar-los o tirar-los.
Si quan el teu fill era un nadó ja el veies com un petit científic utilitzant els seus cinc sentits i descobrint el món que el rodeja, ara que ja té entre 1 i 3 anys és veritablement tot un enginyer, i tracta d’entendre com funcionen aquests objectes.
Enregistrament del seminari web sobre què hem de tenir en compte per a saber si el nostre fill pot tenir un trastorn de l'aprenentatge i com el podem ajudar.
