Consells per a vèncer la timidesa durant la infància
La timidesa en la infància es presenta en menor o major grau en la majoria de nens, però per a alguns d’ells pot ser una gran barrera social. Davant de quins símptomes hem d’estar alerta? I com es pot ajudar un nen a superar la seva timidesa?
La timidesa és un terme de la psicologia social que s’utilitza per descriure el sentiment de aprehensió, manca de confort o incomoditat que experimenta una persona quan s’aproxima a altres persones, especialment en noves situacions o amb gent fora de l’entorn més proper. Es creu que la timidesa es deu a un conjunt de factors hereditaris i de l’entorn amb el qual es cria una persona i pot ser un tret característic de la personalitat però també potser que sigui un tret propi de certes etapes de la vida, com en la infantesa: tots els nens presenten graus de timidesa durant el seu creixement.
Ser tímid no és necessariament res dolent, sempre i quan el grau de timidesa no vagi als extrems i es converteixi en ansietat o fòbia social. De fet, tenir un cert grau de timidesa pot ser beneficiós, ja que ens fa ser més prudents, més cautes i sovint ens fa obligar a observar durant més temps les escenes abans d’entrar-hi. El punt clau està en saber com afrontar-la i treure el millor de cada nen reforçant-los-hi l’autoestima.
Segons el psicòleg infantil Juan Pedro Valencia, en principi, la timidesa és absolutament normal en nens i sol passar amb certa rapidesa tan bon punt es produeix la integració i superació de l’ansietat que es genera en certs casos. Ara bé, si aquesta ansietat augmenta i persisteix en el temps, el nen prefereix estar sol abans que amb amics o espera sempre que els seus pares li diguin què ha de fer o com actuar, val la pena contactar amb un professional per a que pugui avaluar-ne la situació i canviar les pautes per a una relació amb el seu entorn més sana.
Identificar els símptomes de la timidesa
Sovint no és fàcil detectar els símptomes de timidesa en els nens ja que la majoria responen a símptomes interns (pensaments i emocions). L’observació per part dels pares i dels professors, i inclús amics, és un factor clau per poder identificar a nens amb problemes de timidesa. Es recomana estar alerta dels següents signes:
Manca de conductes interactives: el nen no participa ni pregunta a classe, li costa iniciar converses amb altres nens, no pren mai la iniciativa per a fer qualsevol activitat o es mostra reservat i distant.
Conductes de temor, por o ansietat: en el moment d’expressar una opinió o efectuar algun acte en presència d’altres persones.
Problemes relatius a la seva autoestima: sentiments d’inferioritat acompanyats de falta de defensa. També es poden donar casos de nens amb símptomes psicosomàtics (mals de panxa, marejos, mals de cap, etc.) per tal d’evitar certes situacions.
D’altra banda cal no confondre’s amb aquests altres tipus de comportament en els nens si...
Es manté callat i es mostra tímid quan està amb persones que no coneix i a l’enfrontar-se amb situacions noves.
Té amics, encara que pocs.
No li agrada ser el centre d’atenció o interactuar amb gent en grans grups però ho pot fer perfectament en grups més reduïts.
Consells que poden ajudar al nen tímid
A continuació es presenten uns breus consells per ajudar al nen a fer front a la seva timidesa i per a que pugui guanyar autoestima.
No forçar-lo. "Saluda", "no t'amaguis", "vés a jugar amb els nens". La reacció d'alguns pares davant la timidesa del seu fill és insistir-li que sigui obert i forçar-lo perquè tingui una conducta per la qual no està preparat. "El millor que podem fer quan el petit actua amb timidesa és no insistir, ni forçar-lo, ni obligar-lo; com més li diguem, menys ho aconseguirem", assenyala Sara Tarrés, autora del bloc de maternitat Mi mamá es psicóloga infantil.
Evitar la sobreprotecció. Els pares sobreprotectors prenen la paraula en el nom del seu fill i el consolen cada vegada que es mostra tímid. Això, però, no ajuda a que el nen superi poc a poc la seva timidesa. Tampoc és aconsellable evitar com sigui les situacions que poden ser incòmodes per al petit, ja que l'aïllament social només fa créixer el problema.
No etiquetar. Les etiquetes als menors són perilloses. No és recomanable escudar davant els altres l'actitud del petit amb el clàssic "és que és molt tímid". Davant d'una situació nova, és millor deixar que es relaxi poc a poc, fins que l'accepti amb normalitat.
Pares sociables, nens sociables. Si els petits observen que els seus progenitors adopten un comportament i una actitud sociable davant les circumstàncies noves (no es mostren inhibits, ni retrets quan coneixen algú o arriben a un lloc desconegut), aprendran i assumiran aquesta forma d'actuar amb tota naturalitat.
Oportunitats per a relacionar-se. Quedar per dinar o sortir amb altres famílies amb nens de la seva edat, convidar a algun amic a dinar o a dormir a casa, apuntar-se a un esport en equip o sortir amb freqüència al parc són algunes de les oportunitats que els pares poden oferir als seus fills tímids perquè practiquin les seves habilitats socials. És important acompanyar-lo al principi per proporcionar-li la seguretat que necessita i, a poc a poc, deixar que s'adapti amb naturalitat a les noves situacions.
Reconèixer els seus mèrits. Un petit gest desinhibit suposa un important esforç per a un nen tímid. Per això, és important que els pares valorin les seves actituds positives davant la timidesa i reconeguin amb paraules el mèrit del petit. Aquest reconeixement l'ajudarà a confiar en les seves capacitats i li farà sentir-se més segur en futures ocasions.
Sobretot s’ha d’animar a un nen tímid a ser ell mateix, és a dir, no es tracta de “canviar de personalitat”, sinó de guanyar habilitats de comunicació i relació amb altres persones i a creure en un mateix. Està bé que els nens provin altres maneres de relacionar-se o conversar que utilitzin altres persones, però han de fer i dir el que millor encaixi amb el seu propi estil.
Ser tal i com un és, i atrevir-se a mostrar-ho als demés, és el que més atrau a la gent i la millor forma de fer amistats.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
La depressió ja ha deixat de ser una malaltia només d’adults. Actualment cada vegada hi ha més nens diagnosticats amb trastorns depressius. A quins signes i símptomes hem d’estar alerta els pares per actuar precoçment?
Ja en l'etapa de l'embaràs, els pares poden sentir preocupació per si el naixement del nou membre de la família els durà conflictes. D'entrada, han de tenir en compte que la gelosia és normal fins a cert punt, i que hi ha maneres senzilles de controlar-la.
Conèixer quines són les etapes per les que passen els teus fills durant el desenvolupament psicològic cap a l'edat adulta pot resultar de gran ajuda per educar-los.
La por és una de les emocions més freqüents en els nens i una de les primeres en manifestar-se. Però, sabem com ajudar els petits a superar els temors?
Els primers auxilis psicològics o PAP serveixen per acompanyar els nens a fer front a una situació difícil i extraordinària, fora de la seva vida diària, a la que anomenarem incident crític (IC).
Segons una enquesta que es fa anualment a Gran Bretanya el 48% dels adults creu que els nens menors de 12 anys no han d'assistir ni als tanatoris ni als funerals.
Passar de l'educació primària a la secundària implica molts canvis per als nens. La nova situació acadèmica s'uneix a l'arribada de la pubertat. Descobreix com ajudar-los a gestionar els reptes que se'ls plantegen en aquesta fase.
T'has preguntat alguna vegada si el teu fill és hipocondríac? En aquest article aprendràs sobre quines són les senyals d'alerta i com fer front a aquesta malaltia.
Ensenyar els infants a ser conscients de la seva respiració i a respirar bé té molts avantatges, entre ells tornar a estats de calma davant de situacions d’activació, de nerviosisme o d’enuig. Vols conèixer algunes tècniques de respiració per a infants?
Tot i que ja hem donat la benvinguda a la tardor, encara ens falta un últim petit pas per ajustar-nos als mesos més freds de l'any: el canvi d'hora de l'hivern.
