Depressió en nens: informació per a pares i familiars
Els nens poden comunicar o mostrar sentiments d'infelicitat, tristesa, desànim, irritabilitat, però la majoria d'ells seran reactius a un succés extern, serviran per adaptar-se a les diferents situacions a les quals s'enfronta i el nen es recuperarà progressivament d'aquests estats d'ànim. No obstant això, un petit percentatge d'ells cursarà amb símptomes depressius durant la seva infància i/o adolescència.
És important diferenciar la depressió de la tristesa. La tristesa és una emoció universal de la condició humana i té una funció adaptativa, mentre que la depressió és una alteració greu de l'estat d'ànim, qualitativament diferent de la tristesa i que requereix tractament específic.
Investigacions recents mostren que un 2% dels nens i un 4-8% dels adolescents presenten depressió. La depressió és una patologia que, al seu torn, sembla estar accelerant el seu ascens com a causa d'ingrés hospitalari. D'altra banda, en el tercer Informe FAROS "Trastorns del comportament en la infància i l’adolescència: Què està passant?" s'especifica que en nens diagnosticats amb trastorns de conducta, les taxes de depressió poden situar-se entre el 15% i el 31% .
La depressió en nens pot ser severa i de llarga durada i pot interferir en tots els aspectes de la seva vida diària, des del rendiment escolar fins a les seves relacions amb amics i familiars.
Símptomes de depressió en infants
Els símptomes de depressió varien segons la personalitat de l'infant i l'etapa de desenvolupament en què es troba.
Els símptomes principals són:
Estat d'ànim irritable o trist. Els nens solen estar més irritables o malhumorats que tristos o abatuts.
Pèrdua d'interès o de plaer. Dediquen menys temps a hobbies o activitats que anteriorment els produïen plaer. Els pares solen notar major aïllament social o abandonaments de hobbies que abans gaudien.
Altres símtpomes habituals són els segünets:
Canvis en la gana, amb repercussió en el pes (pèrdua, guany o un estancament)
Canvis en el son (dificultats per dormir o son excessiva)
Canvis psicomotors (dificultat per estar quiet i moure's contínuament, o marcat alentiment en les respostes i moviments)
Pensaments d'inutilitat o culpa
Fatiga, pèrdua d'energia
Dificultats per concentrar-se (per exemple, es pot observar una baixada brusca de l'rendiment acadèmic, que es distreu constantment o queixes de memòria)
Tingues present que molts dels símptomes descrits també són característics d'altres tipus de dificultats o trastorns; no són exclusius de la depressió. Poden aparèixer en altres trastorns psicològics, com:
Trastorn d'ansietat: nerviosisme, inquietud psicomotriu, queixes somàtiques, dificultat per dormir.
Trastorns de conducta: problemes de conducta o disciplina.
Cap d'aquests símptomes, aïllats o en grup, són només de depressió. Si alguns d'aquests símptomes estan presents o tens dubtes, consulta al professional. En cas de ser necessari, un professional de la salut mental (psicòleg clínic o psiquiatre) serà capaç de descartar aquestes i altres causes.
Factors de risc de la depressió infantil
Temperamentals: determinats trets de temperament i personalitat augmenten el risc de desenvolupar una depressió major
Ambientals: com esdeveniments adversos en la infància, especialment quan són múltiples i de diferents tipus.
Genètics i fisiològics: els nens els progenitors dels quals tenen un trastorn depressiu tenen de dues a quatre vegades més risc.
Comorbiditat: tenir un altre trastorn psicològic augmenta el risc de desenvolupar una depressió o de dificultar-ne la seva millora. Tenir una malaltia mèdica crònica o incapacitant també augmenta el risc d'episodis depressius.
Diagnòstic de la depressió en nens
El començament de la depressió pot ser sobtat o gradual. Diagnosticar-la pot ser difícil a causa de que pot presentar símptomes típics d'altres trastorns, com l'ansietat o el trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat.
Tot i que un nen pot presentar un o més símptomes de depressió, generalment es considera un trastorn depressiu més gran si s'observen cinc o més dels símptomes descrits per un determinat mínim de dues setmanes durant la major part del dia i aquests causen una interferència significativa en el dia a dia.
Tractament de la depressió en nens
Quan els símptomes no són propis d'una depressió, sinó que són emocions reactives a esdeveniments vitals, habitualment no precisen d'un tractament especialitzat. Els progenitors poden ensenyar als nens a identificar, entendre i gestionar aquestes emocions. Per exemple, els sentiments de fracàs i irritabilitat causats per obtenir una mala nota a l'escola poden ser un senyal de la necessitat de millorar els hàbits d'estudi i de prestar més atenció a l'escola. D'altra banda, també seran una oportunitat perquè els nens aprenguin a tolerar la frustració.
D'altra banda, quan els símptomes de depressió són persistents i més severs s'ha de buscar l'ajuda d'un professional (generalment un psicòleg clínic o un psiquiatre, encara que inicialment es pot consultar al pediatre referent).
Els tractaments més utilitzats són:
Tractaments psicològics, com la teràpia cognitiva-conductual, la teràpia interpersonal o la teràpia familiar.
Tractaments farmacològics.
Tractaments combinats (fàrmacs i psicoteràpia).
Com pots ajudar a un nen amb símptomes de depressió?
La següent llista de suggeriments pot ajudar els pares amb els símptomes més comuns de la depressió en nens:
Autoestima baixa i tendència a criticar-se a si mateix: elogia el nen freqüentment amb sinceritat, reforçant conductes concretes; accentua alò positiu, d'una manera comprensiva. Posa en dubte les crítiques de l'infant cap a si mateix i assenyala-li els seus pensaments negatius quan passin, ajuda'l també a integrar i acceptar els seus propis errors i imperfeccions dins del seu autoconcepte.
Culpabilitat: ajuda a l'infant a distingir entre els esdeveniments que ell pot controlar i els que estan fora del seu abast: ajuda'l a que comenci a parlar positivament de si mateix.
Estabilitat familiar: mantingues una rutina i disminueix els canvis en assumptes familiars; Compartiex amb el nen els canvis amb anticipació per reduir-li les preocupacions.
Desesperació i impotència: demana a l'infant que escrigui o parli dels seus sentiments i que anoti els seus pensaments plaents de tres a quatre vegades al dia, perquè aquests vagin augmentant en un període de quatre a sis setmanes.
Pèrdua d'interès i tristesa: prepara una activitat interessant al dia; planifica esdeveniments especials; comenta temes agradables.
Gana i problemes de pes: no l'obliguis a menjar; prepara els seus àpats preferits; afavoreix que l'hora de menjar sigui plaent.
Dificultats per dormir: mantingues un horari constant per dormir; participa juntament amb ell en activitats relaxants com llegir o escoltar música suau; acaba el dia amb una nota positiva.
Agitació i inquietud: canvia les activitats que li causen agitació; ensenya-li tècniques de respiració i relaxació; un massatge pot ajudar; estimula l'exercici i la recreació.
Temors excessius: redueix les situacions que li puguin causar ansietat i incertesa; recolza'l i tranquilitza'l; acompanya'l a afrontar situacions que li causen por de forma desproporcionada; la planificació pot reduir-li la incertesa.
Comportament agressiu i ira: rebutja la conducta destructiva d'una manera amable però ferma; dona validesa a les seves emocions i estimula el nen a expressar els seus sentiments d'ira apropiadament; no reaccions amb ira; sigues consistent en les seves respostes a la conducta inadequada.
Dificultat per pensar i per concentrar-se: anima el nen a participar en jocs i activitats; treballa amb els mestres i els psicòlegs escolars per promoure l'aprenentatge; adapta l'entorn per facilitar-li la concentració.
Pensaments suïcides: estigues alerta als senyals de suïcidi; busca ajuda professional immediatament.
Si la depressió persisteix: consulta amb el pediatre perquè valori fer una derivació al psicòleg clínic o al psiquiatre.
Recorda, davant de qualsevol signe d'alarma o dubte, consulta amb l'especialista.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
La depressió forma part dels trastorns afectius que es caracteritzen per una alteració en la capacitat del nostre cervell per regular les nostres emocions.
Un nou estudi demostra que l'exercici físic també actua com a factor de protecció de la salut mental i pot prevenir l'aparició de trastorns com l'ansietat, la depressió o el TDAH.
Conèixer quines són les etapes per les que passen els teus fills durant el desenvolupament psicològic cap a l'edat adulta pot resultar de gran ajuda per educar-los.
En aquest article ens centrem en la noia adolescent que practica esport i es proposen un seguit de consells per a que la pràctica esportiva sigui el més beneficiosa possible.
Si la teva filla es queixa de picors i molèsties en l'àrea vaginal, és important que parlis amb el seu pediatre. Si pateix una infecció vaginal per fongs, el metge li receptarà un tractament que li curarà fàcilment la infecció, encara que és bo saber que la prevenció és molt important per evitar aquest tipus d'infeccions.
Ensenyar els infants a ser conscients de la seva respiració i a respirar bé té molts avantatges, entre ells tornar a estats de calma davant de situacions d’activació, de nerviosisme o d’enuig. Vols conèixer algunes tècniques de respiració per a infants?
Tímides, inhibides, solitàries, ansioses, perfeccionistes, amants de la rutina, amb passions intenses.... Aquests són alguns dels qualificatius que reben les nenes amb Trastorn de l'Espectre de l'Autisme (TEA) abans d'arribar a un diagnòstic clínic.
Molt sovint, mares i pares acostumen a delegar la formació esportiva de les seves filles en un club esportiu o una escola esportiva. És cert que hi ha moltes facilitats per establir comunicació directa i ràpida amb l’entrenador/a i altres mares i pares per mitjà d’un grup creat en alguna xarxa social. Però això no vol dir que fomentem l’educació esportiva de qualitat i l'esportivitat, sinó que a vegades pot ócorrer tot el contrari.
La timidesa en la infància es presenta en menor o major grau en la majoria de nens, però per a alguns d’ells pot ser una gran barrera social. Davant de quins símptomes hem d’estar alerta? I com es pot ajudar un nen a superar la seva timidesa?
