Educar en xancles: 10 consells clau per a un estiu familiar amb calma, sentit i equilibri

Arriba l’estiu: la calor, el descans, les vacances... i s’acaben les classes. Per a moltes famílies, això significa més temps lliure, menys rutines i, de vegades, un cert caos en la convivència diària. Sense el paraigua de l’escola, pot aparèixer el dubte:

 Com seguir educant sense caure en el “tot s’hi val”?

Les vacances són una oportunitat per aturar-se, reconnectar i gaudir, però també poden generar desajustos: horaris irregulars, més ús de pantalles, dificultats per posar límits… És en aquest context on el paper educatiu de les famílies pren tot el sentit.

                        _{Imatge de Freepik}

En aquest article t’oferim 10 consells pràctics i realistes per acompanyar els teus fills —petits i adolescents— aquest estiu… amb calma, amb sentit i, per descomptat, amb xancles!

1. Baixar el ritme sense perdre el rumb. A l'estiu deixem enrere els organitzats horaris escolars, però això no significa que entrem en un període en el qual “tot s'hi val”. Durant el període d'estiu hem de mantenir certes rutines que ens ajudaran a continuar una convivència saludable i començar el nou curs sense caure en el drama de cada any. Continuar amb horaris de descans, son, menjars i sopars; proporciona seguretat i bons hàbits als més petits.

    

2. Una bona estona val més que mil activitats. Durant les vacances, a vegades tendim a organitzar una infinitat de plans amb l'objectiu de complaure els nens i adolescents. Realment, el més important és poder compartir un temps de qualitat en família, converses sense presses, sopars sense pantalles i activitats improvisades. I és que a vegades els records més bonics succeeixen en els moments més simples.

    

3. Pantalles en mode avió, com a mínim, a estones. Que les pantalles ni les discussions per voler usar-les es converteixin en les protagonistes de les teves vacances. Arribar a un acord, i és que una pantalla a la platja, la piscina, durant el dinar, al restaurant i en l'orquestra del poble no serà el més beneficiós per a ningú. Estableix unes certes normes sobre “quan”, “quant” i “perquè” s'usaran. No t'oblidis d'aquest mantra; el teu exemple com a adult sempre és el més potent.

    

4. Fomenta la lectura de manera natural. Sense imposar, tracta de proposar moments per a la introversió i la calma. Que millor que oferir un còmic, una revista, un conte o una bona novel·la juvenil. Aquest sa costum suposa una gran quantitat de beneficis i a més, llegir a l'estiu ajuda a mantenir l'hàbit lector i a reforçar aprenentatges sense necessitat de deures.

   

   _{Imatge de Freepik}

    

5. Fomenta l'autonomia a través de petites decisions. El temps en família és una bona oportunitat per a desenvolupar l'autonomia i el sentit de pertinença. I és que participar en petites decisions com triar una excursió, decidir què menjar o en quin ordre es realitzaran les activitats del dia; suposa reforçar l'autoestima i els fa sentir-se part activa de la família. Plans consensuats i tasques compartides sempre seran una eina útil per a tots.

    

6. Donar espai sense desaparèixer. En el cas dels adolescents, tant nois com noies voldran distanciar-se dels adults com a manera de reafirmar la seva identitat. Això no significa que hagin deixat de necessitar-nos o voler-nos, però les seves necessitats ja no són les mateixes. Cal deixar-los espai perquè respirin, passin temps amb els seus “col·legues”, s'equivoquin, però sense deixar d'acompanyar-los i de ser presents a nivell emocional, atents i accessibles. Mostrar interès pels seus gustos sense envair, proposar sense imposar, respectar els seus silencis i saber estar sense forçar converses són formes valuoses de continuar sent referents sense ser controladors. L'adolescència demana distància, però també contenció. I això, a l'estiu, pot significar acompanyar des d'un segon pla, amb respecte i confiança.

    

7. Converteix el quotidià en aprenentatge. L'estiu és un moment meravellós per a anar al mercat, cuinar junts, regar les plantes o parar taula. I és que l'estiu és una escola de vida en la qual, sense necessitat de llibres ni exàmens, trobem oportunitats en les quals poder educar i aprendre sense gairebé adonar-nos. En el quotidià podem desenvolupar competències com l'autonomia, el creixement personal, la responsabilitat, la planificació, les habilitats socials, els valors o el sentit de l'assoliment. Recorda, l'estiu és una gran escola sense llibres ni horaris.

    

8. L'avorriment també educa. En la societat en la qual vivim avorrir-se sembla una missió impossible en la qual sembla que calgui omplir cada moment amb algun estímul. Tot el contrari, saber avorrir-se de tant en tant i de manera saludable, és una part fonamental del desenvolupament. Quan un nen s'avorreix, s'enfronta al desafiament de crear el seu propi entreteniment, inventar jocs o explorar idees noves sense la guia constant d'un adult o d'una pantalla. Com a pares i mares, pot ser temptador “rescatar” ràpidament als fills quan diuen que s'avorreixen. Però una forma més educativa és acompanyar aquest avorriment, sense intervenir massa ni oferir solucions immediates.

   

   _{Imatgn de Freepik}

    

9. Posar límits sense perdre la calma: fermesa amb afecte. A l'estiu, els ritmes canvien i les rutines es relaxen. Això pot generar més moments de tensió o resistència per part dels nens i adolescents. No obstant això, posar límits continua sent necessari i compatible amb una convivència respectuosa. Els límits no estan renyits amb l'afecte: marcar el que sí i el que no és una forma de cura. Ajuden els nens a sentir-se segurs, a regular-se i a conviure millor amb els altres. L'important és com els posem. Durant l'estiu, algunes normes poden negociar-se o adaptar-se —com els horaris o l'ús de pantalles—, però han de continuar existint acords clars, coherents i compartits. Quan els límits canvien cada dia, augmenta la inseguretat i els conflictes.

    

10. Educar també és gaudir. Riu, improvisa, juga. A vegades, el més educatiu és simplement compartir un gelat i ser presents.
     

Aquest estiu no fa falta fer molt, sinó estar de veritat: amb presència, calma i sentit. Perquè cada petit gest quotidià és també una oportunitat per a educar i créixer junts.

_{Imatge de portada de Freepik}