Com ensenyar tècniques de relaxació al nostre fill

Com ensenyar tècniques

Els infants, igual que els adults, es poden trobar davant situacions que generen emocions desagradables com ara la por, l’angoixa, l’enuig o la ràbia. Aprendre a identificar aquestes emocions i gestionar-les és de vital importància per el desenvolupament emocional dels nens i nenes.Com els podem acompanyar a fer-ho? 

La relaxació és una eina eficaç per poder aplicar quan s’experimenten emocions desagradables. Tant és així, que a dia d’avui coneixem que, des de que son nadons els nostres fills/es ja es beneficien d’estratègies de relaxació proporcionades per l’adult com ara, el contacte físic amb la mare, el balanceig suau o posar música tranquil·la.

A mesura que van creixent, és important poder-los acompanyar en l’aprenentatge d’aquestes tècniques per tal que es puguin regular emocionalment per ells mateixos. La finalitat és sempre que els nens aprenguin per si sols a manejar certes situacions i que aquestes tècniques es converteixin en un recurs propi. 

La pràctica d’aquestes tècniques de manera conjunta també pot esdevenir un bon context per fomentar el vincle entre progenitors i fills i actuar com a model de regulació emocional. 

Per tal d’obtenir un aprenentatge òptim, és important que les estratègies de relaxació s’entrenin en moments de calma. Això facilitarà l’aplicació de les tècniques davant de situacions que produeixin malestar. És com aprendre a anar en bicicleta; millor començar a practicar per un terreny pla per després poder transitar per camins amb pedres. 

A continuació, s’exposa un esquema general de les principals tècniques de relaxació. Cal tenir present adaptar-les a l'edat i a les necessitats de cada infant:

• Respiració diafragmàtica: també es pot anomenar respirar en quatre passos.  S’aconsella no agafar molt aire i millor respirar pel nas. Consisteix en agafar aire pel nas, fer-lo arribar fins el final dels pulmons i notar com l’abdomen s’infla. Finalment exhalar l’aire, contraent l’abdomen. Resulta més fàcil començar a practicar-ho en posició estirada, abans d’anar a dormir, per exemple i posteriorment fer-ho assegut. 

• Relaxació progressiva de Jacobson: consisteix a aprendre a tensar i relaxar els diferents grups de músculs del cos. L'objectiu és que el nen conegui la diferència entre sensacions de tensió muscular i estat de relaxació. Aquesta pràctica és ideal iniciar-la cap els sis – set anys.
• Relaxació passiva: aquesta tècnica treballa només la relaxació, a diferència de la progressiva. Per tant, deixa de banda el treball de tensió dels músculs, i es dedica només a la relaxació de tot el cos, incloent exercicis per al control de la respiració.
• Mindfulness o atenció plena: l’objectiu de la pràctica es centrar l’atenció al moment present, observant la respiració, sense intentar canviar-la ni modificar-la. Simplement ser conscient d’ella. A mesura que es practica, s’aconsegueix arribar a un estat de relaxació. 

Trobar un espai per la pràctica diària, abans d’anar a dormir per exemple, ajuda als infants a disminuir els nivells d’activitat així com aprendre noves eines per a la gestió del malestar emocional.