Les flors de la Bruna

La Bruna era una nena que a poca edat ja apuntava maneres amb el seu mal caràcter i la seva mala educació: que si porta'm allò, que si insult per aquí, que si posar les sabates brutes sobre del sofà .... i demanar perdó? Mai!

Ja feia anys que la Bruna s'havia acostumat a actuar així, i com els seus pares no podien estar per ella, va créixer sense cap limitació, i clar, s'havia convertit en el que tothom deia una autèntica mal educada i, a poc a poc, la gent va començar a allunyar-se d'ella.

Quan es va fer gran va trobar el seu primer treball, i era del que més desitjava: de jardinera! Però amb les flors passava igual, les tractava malament, les insultava, i clar: no creixien, es marcien i morien ...

Fins que va aprendre que les bones maneres, i les bones paraules, aconsegueixen grans resultats!

• Text: Mireia Vidal.
• Il·lustracions: David Carretero

Podeu llegir el conte Les flors de la Bruna aquí