Skip to main content
Niña sentada. Freepik

El meu fill o filla em reta constantment, quan preocupar-me?

Niña sentada. Freepik

És normal que els nens s'oposin i desafiïn de tant en tant. De fet, és un senyal de desenvolupament saludable. Llavors, quan es considera que un nen presenta un trastorn de conducta o un trastorn negativista desafiant?

 

El trastorn negativista desafiant (TND)

A vegades trobem que el trastorn negativista desafiant és el predecessor al trastorn de conducta. Generalment es diagnostica en començar primària i deixa de diagnosticar-se en l'adolescència.

Els símptomes que cal tenir en compte per a confirmar un patró de problemes de conducta són:

 

  • Estar inusualment enutjat i irritable

  • Perdre la paciència amb freqüència

  • Molestar-se fàcilment

  • Discutir amb figures d'autoritat

  • Negar-se a seguir les regles

  • Són persones deliberadament molestes

  • Culpen als altres pels errors propis

  • Son venjatius

 

No obstant això, tots els nens poden tenir aquests símptomes, la qual cosa distingeix al TND de la conducta d'oposició normal és el greu que és i quant temps porta presentant els símptomes (almenys 6 mesos).

 

A més cal tenir en compte que aquestes conductes problemàtiques tenen un efecte nociu en les relacions familiars per l'acumulació de situacions negatives. Els nens que tenen problemes de conducta posen als pares al límit de la seva capacitat de concentració. Els pares se senten pressionats d'una banda a actuar amb permissivitat i per l'altre costat a ser hipercoercitius amb l'esperança que un major control faci que el nen escolti. No obstant això, aquests casos no contribueixen a la millora del comportament, més aviat l'accentuen i perpetuen podent derivar en un trastorn de conducta.

 

Trastorn de conducta

El trastorn de conducta es caracteritza per un comportament violent emocional i, a vegades físic i pel menyspreu pels altres. Els nens amb trastorn de conducta exhibeixen crueltat, des d'empentes, cops i mossegades primerenques fins a, més tard, burles i més assetjament del que seria normal per a l'edat, ferir als animals, provocar baralles, robatoris, vandalisme i incendis provocats.

Principals símptomes del trastorn de conducta:

 

  • Un menyspreu persistent per les normes socials i els drets, sentiments i espai personal d'altres persones.

  • Obtenir gratificació de l'agressió, l'engany o la coerció.

  • En un nen més petit, mentir pel simple fet de mentir, robar articles sense valor aparent, assetjament implacable.

  • En un nen major, provocar baralles, violació de domicili, mentir, fer trampa, robar, vandalisme i comportament abusiu emocional o físicament, fins i tot empunyar una arma mortal o forçar el sexe.

  • Els professionals també intenten determinar si el comportament és una adaptació negativa a un entorn problemàtic, un comportament “après” o si la gratificació que prové de l'agressió sembla originar-se des de dins.

 

El tractament del trastorn de conducta implica la participació de la família i la xarxa de suport en la teràpia.

 

Programes per pares per al maneig de conductes problemàtiques

Els programes de capacitació per a pares busquen reforçar les habilitats que els pares poden necessitar per a manejar el comportament problemàtic d'un nen i millorar la relació entre pares i fills. Existeixen diferents tipus:

 

  • Capacitació per al maneig de pares (CMP). Orientat a pares amb nens d'entre 3 a 13 anys. El terapeuta ensenya i modela les habilitats per a bregar més eficaçment amb els comportaments desafiadors dels fills durant almenys 10 sessions. La participació dels fills en les sessions dependrà de les necessitats.

  • Adolescents desafiadors. Orientat a pares amb adolescents d'entre 13 i 18 anys. Es treballa tant amb els pares com amb els adolescents amb l'objectiu de proporcionar recursos de comportament familiar per a ajudar cada membre de la família a desenvolupar habilitats de comunicació, negociació i resolució de problemes més efectives i corregir qualsevol creença desraonada que pugui estar impedint les interaccions.

 

Consells per a manejar el comportament problemàtic

Si et trobes davant un comportament problemàtic has d'intentar:

 

  • No cedir. Mostrar que les rabietas no funcionen.

  • Mantenir la calma. Modelar el comportament que s'espera del fill.

  • Ignorar el comportament negatiu i elogiar el comportament positiu.

  • Utilitzar conseqüències consistents.

  • Esperar a parlar fins que acabi la crisi.

 

Per a més informació sobre el neurodesenvolupament infantil, consulta el 12è Informe FAROS «Una mirada a la salut mental dels adolescents - Com comprendre'ls i acompanyar-los».

Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Publicació:  17/11/2022 Última modificació:  02/08/2024
neurodesenvolupament · conflicte · rabieta
José Ángel Alda Díez
José Ángel Alda Díez
Veure més
Psiquiatre infantil i juvenil Àrea de Salut Mental

Continguts relacionats

Quina és la joguina perfecta per al meu fill?
Article

Quina és la joguina perfecta per al meu fill?

Consulta alguns dels jocs i joguines més adequades per grups d’edat en els nens i quines capacitats i aptituds potencien en cada etapa.

El joc en els nadons
Article

El joc en els nadons

Durant el primer any de vida, el nen juga explorant i interactua amb el món que el rodeja amb els cinc sentits per comprendre’l. La major part del seu joc consisteix en agafar objectes i posar-se’ls a la boca, agitar-los, colpejar-los o tirar-los.

El joc en els nens d’1 a 3 anys
Article

El joc en els nens d’1 a 3 anys

Si quan el teu fill era un nadó ja el veies com un petit científic utilitzant els seus cinc sentits i descobrint el món que el rodeja, ara que ja té entre 1 i 3 anys és veritablement tot un enginyer, i tracta d’entendre com funcionen aquests objectes.

Consells per ajudar els nens a aprendre a llegir
Article

Consells per ajudar els nens a aprendre a llegir

Llegir en veu alta és una de les millors maneres d’ajudar el teu fill a aprendre a llegir. A més, pot ser molt divertit! Com més emoció mostris mentre llegeixis, més ho gaudirà! El més important és que ell marqui el ritme i es diverteixi mentre aprèn a llegir.