El monstre de l'armari existeix... i t'ho demostraré

El monstre de l’armari existeix... és un conte que parla de dues pors que sovint pateixen els infants: d’una banda, la por al que és desconegut (la foscor, els sorolls estranys, a estar sols, etc.), pors que es poden veure concretades en la figura d’un monstre, com és el cas del d’aquesta recomanació; i d’una altra, la por a no ser creguts pels pares quan els hi expliquen que hi ha monstres a la seva habitació.

És la por a tenir por, una mena de cercle viciós en què les dues pors es realimenten generant una situació encara més angoixant. La història de El monstre de l’armari existeix... es construeix sobre aquestes pors, i per això pot esdevenir una eina que ajudi els infants a superar-les.

El protagonista del conte és un infant que explica als pares que dins del seu armari hi viu un monstre. Els hi diu, a més, que aquest monstre seria el responsable de totes les malifetes que s’atribueixen a l’infant: el desordre de l’habitació, l’alè pudent que té al matí en despertar-se, els mitjons que es perden, etc. El monstre en té la culpa, diu el nen, i ho denuncia sense por.

El capteniment valent del protagonista actua d’estímul perquè l’infant lector també vulgui esdevenir un nen o una nena valent/a, com a primer pas per superar la por.

El nen del conte tampoc té por a no ser cregut pels pares. En això, hi ajuda el capteniment dels progenitors que l’escolten sense jutjar-lo i li donen l’espai que necessita per expressar neguits i preocupacions. Aquest punt és clau.

A l’article publicat a Escola de Salut, Nens amb por: com podem ajudar-los?, es donen una sèrie de recomanacions, entre elles la capacitat d’escolta i empatia: “Cal deixar l’espai necessari perquè el nen expressi les preocupacions i les pors. Quan la por es manifesti, és important que en parleu: escolta el nen amb atenció i transmet-li confiança, tranquil·litat, afecte i seguretat. No li recriminis que tingui por ni l’avergonyeixis perquè l’expressi. Cal entendre que, per a ell, la por és real.”

Escrit amb gran enginy per Antoine Dole i meravellosament il·lustrat per Bruno Salamone, El monstre de l’armari existeix... treballa des d’aquesta proposta i presenta una història en què tampoc hi falta l’humor.

Tantes són les barbaritats que el protagonista diu que fa el monstre que sembla, fins i tot, que el nen li n’atribueixi més del compte. És a dir que, aprofitant l’empatia dels pares, encolomi al monstre entremaliadures que no ha fet i que, en realitat, ha fet el nen. Això pot fer pensar al lector que el monstre no existeix sinó que l’utilitza com a coartada per tapar el seu mal comportament.

Al final, però, es descobreix que, efectivament, el monstre existeix i que no es resigna a carregar amb el mort de totes les trapelleries que li atribueix el nen. El conte acaba amb la intenció del monstre d’explicar als lectors quines coses li fa el nen a ell. Aquest desenllaç prou divertit suggereix una dinàmica d’acusacions creuades entre tots dos personatges que és molt còmica, cosa que clarament contribueix a desdramatitzar les pors que el conte busca poder superar. 

 

El monstre de l’armari existeix... és una bona eina perquè infants i pares es trobin a l’estona de la lectura compartida per conversar de la por, en un espai de confiança. 

Fitxa del conte

• Títol: El monstre de l’armari existeix... i t’ho demostraré
• Text: Antoine Dole
• Il·lustracions: Bruno Salamone
• Gènere: àlbum il·lustrat
• Edició: Animallibres
• Edat: a partir de 5 anys
• Temàtica: superar la por, monstres, educació emocional