Skip to main content

Com actuar quan els infants peguen o mosseguen?

Nen amb joguina. Freepik

Molts nens responen a la frustració a través de cops de puny, mossegades, esgarrapades i altres formes d'agressivitat. Aquest comportament es considera normal en la primera infància però els pares han d'evitar que aquesta conducta sigui habitual.

Pegar i mossegar. Una conducta que apareix sovint en les primeres etapes de vida

Molts pares es pregunten alarmats si és normal que els seus fills petits peguin o mosseguin a altres nens, als seus pares o a altres adults. Per respondre a aquesta pregunta cal tenir en compte alguns factors com l'edat del nen i el context en el qual té lloc aquest comportament.

Sovint, en els primers anys de vida (al voltant dels 2 i els 4 anys) els infants responen a la frustració a través de cops, mossegades, esgarrapades i altres formes d’agressivitat. Aquesta conducta és freqüent per diversos motius:

  • En els primers anys de vida els infants comencen a desenvolupar la capacitat per a gestionar les seves emocions i la seva conducta però tot just comencen a aprendre’n. Aquest comportament es considera normal en aquesta etapa en la que tot just estan aprenent a tolerar la frustració i sovint s'enfaden quan les coses no succeeixen com desitjarien.

  • El fet de no dominar encara el llenguatge fa que manifestin la seva frustració a través de la conducta física, ja sigui plorant, cridant, pegant, mossegant, etc.

  • En aquesta etapa comencen a interactuar socialment fora de l’entorn familiar i de manera lògica sorgeixen els primers conflictes. Situacions en que dos nens volen la mateixa joguina és una de les situacions més habituals en les quals els infants poden frustrar-se i respondre amb agressivitat. Els infants que encara no han après el veritable concepte de compartir i la importància de respectar els torns en el joc poden recórrer amb certa freqüència a pegar o mossegar.

Així doncs, si bé no ens hem d’alarmar si els nens/es petits peguen o mosseguen (ja que és un comportament que forma part del procés normal del desenvolupament de l’infant) és important que les persones que en tenen cura intentin evitar que aquest comportament es converteixi en habitual.

La majoria de nens, després dels 4 anys, gràcies a un major desenvolupament del llenguatge i el desenvolupament de la capacitat intel·lectual i l’autoregulació emocional i de la conducta van substituint la conducta agressiva per una conducta més reflexiva i comunicativa.

Aspectes personals i de l'entorn que augmenten el risc d'aparició

Més enllà de l’edat, cal tenir en compte que hi ha altres variables que poden afavorir l’aparició de conductes agressives, tals com:

  • Variables personals. Hi ha diversitat pel què fa a l’aparició d’aquesta conducta entre els diferents infants. N’hi ha que tenen major dificultats per a regular les emocions i la conducta i que tendeixen a mostrar més conductes agressives.

  • Variables familiars. Hi ha entorns familiars amb dificultats significatives per a comprendre les necessitats de l’infant, amb mètodes educatius poc sensibles i respectuosos o amb conductes agressives que generen un augment del risc que es presentin conductes agressives en l’infant.

  • Variables ambientals. Hi ha aspectes de l'entorn on creixen els nostres infants que dificulten el desenvolupament de la seva capacitat d’autoregulació de les emocions i la conducta tals com: la sobrestimulació, l’exposició a pantalles, el ritme de vida accelerat o la disminució de les hores de son necessàries.

Identificar els factors que han precipitat la conducta agressiva

Per aconseguir reduir i/o evitar la presentació de la conducta agressiva és molt important poder comprendre què li està passant a l’infant i quins són els factors que poden explicar l’aparició de la conducta agressiva. Per tant serà important:

  1. Identificar quins són els factors que han pogut precipitar la conducta agressiva en cada ocasió.

  2. Identificar si aquesta conducta està tenint alguna funció que fa que es mantingui.

Ben sovint la conducta agressiva es pot donar per motius com els següents:

  • Està intentant comunicar-se: la conducta agressiva en moltes ocasions té la funció de demanar ajuda o de comunicar estats emocionals. La frustració, l’enuig i la por són emocions fortes. En el cas dels infants, les habilitats per a identificar, regular les emocions i per a expressar-les verbalment encara són limitades. Per aquest motiu poden intentar expressar els seus sentiments i les seves necessitats a través de la conducta física.

  • Està aclaparat: quan l’infant està en un context de sobrestimulació (com per exemple, al final d’una festa d’aniversari) sovint es pot sentir aclaparat per l’activitat frenètica, els sorolls, els esdeveniments inesperats… En aquest context, augmenta la probabilitat que davant de situacions com per exemple de frustració l’infant presenti conductes agressives.

  • Està massa cansat i/o amb gana: el comportament agressiu es produeix amb més freqüència en aquest situacions de cansament o gana ja que es disminueixen la capacitat de l’infant per a regular les seves emocions i la conducta. Quan l’infant dorm menys hores de les necessàries ben sovint el veurem més irritable i inquiet.

  • Està explorant per a aprendre: en les primeres etapes de vida l’infant està començant a aprendre com funciona el món que l'envolta. En aquest context la conducta agressiva pot tenir la funció d’intentar aprendre sobre la relació causa-efecte entre el seu comportament i el de l’entorn. Així, en ocasions, a través de la conducta agressiva l’infant està aprenent quin és l’impacte de la seva conducta sobre els altres i com reacciona l’entorn quan expressa les seves emocions a través de la conducta agressiva.

  • Necessita més temps per a passar d’una activitat a una altra: en ocasions la conducta agressiva es produeix quan li diem a l’infant que deixi l’activitat que està duent a terme (ex.jugar, banyar-se, mirar la televisió…). Si bé és important ensenyar-lo a transitar d’una activitat a una altra sense que això li suposi un gran trasbals emocional, en nombroses ocasions ho fem sense tenir en compte si la demanda es fa amb un lapse de temps que li permeti a l’infant tolerar la frustració que li suposa.

Què podem fer per evitar o disminuir aquestes conductes?

Així doncs, tal i com hem dit, identificar quins són els factors que poden estar explicant l’aparició de la conducta agressiva ens ajudaran enormement a acompanyar l’infant quan es presentin aquestes conductes i intentari reduir-ne la presentació. A partir d’aquí hi ha altres estratègies que també ens ajudaran:

  • En les conductes agressives sempre hi trobarem emocions associades. Per tant serà molt important acompanyar l’infant en la identificació de les seves emocions i ajudar-lo a explicar el que li passa. Si no és capaç de fer-ho, podem fer-ho nosaltres posant paraules a les seves emocions. Fer-ho en forma de preguntantes pot ajudar, dient per exemple "estàs enfadat, oi?" o "T'has enrabiat perquè no pots jugar amb aquell joguina, veritat?". Així l’ajudarem a entendre com s'està sentint i li transmetrem que comprenem les seves emocions i les validem. És important normalitzar com se sent, poder transmetre que el que sent no és gens estrany, que tots ens sentim així alguna vegada. Podem fer servir frases com "jo de vegades també em poso trista o m'enfado".

  • No respondre a la seva demanda quan ho fa a través d’una conducta agressiva ja que això reforçaria la conducta no desitjable.

  • Ensenyar a esperar quan vol alguna cosa i a utilitzar el llenguatge en lloc de la conducta agressiva per tal d’aconseguir el que vol.

  • Ensenyar a través del modelatge (mostrant-li com ho fem nosaltres) maneres alternatives de reaccionar quan volem alguna cosa que ens està resultant difícil d’obtenir o quan alguna cosa no surt com voldríem. D'aquesta manera l’infant entén que hi ha alternatives en la manera de fer les demandes o de reaccionar i aprèn a tolerar millor la frustració. 

  • Centrar la nostra atenció en les conductes desitjables i elogiar-les quan es presenten. Quan centrem l’atenció en una conducta estem augmentant la probabilitat que es torni a presentar. Per això és imporatnt dirigir la nostra atenció vers les conductes desitjables i intentar evitar centrar-nos en les no desitjables. Tot i així, no es tracta de mostrar-nos indiferents a les conductes agressives. Si mossega o pega a un altre infant caldrà intervenir ajudant-lo a comprendre que no s'ha de pegar o mossegar ja que és dolorós per a l’altre.
  • Ajudar a transitar d’una activitat a una altra tot donant temps suficient per a fer-ho i anticipant la finalització de l’activitat que està realitzant. Ben sovint el ritme que tenim interioritzat els adults no és el ritme de l’infant, caldrà tenir-ho en consideració i ser respectuós amb aquest.

  • Garantir les hores de son. El respecte per les hores necessàries de descans diürn i nocturn és imprescindible per a assegurar un bon desenvolupament i el benestar emocional de l’infant i ens ajudarà a disminuir les possibles alteracions en la conducta. Cal tenir present que les hores de son total (diürn i nocturn) necessàries varien segons l’edat però sovint són superiors a la que dormen molts dels infants en el nostre entorn: dels 12 als 24 mesos de 13 a 14 hores, dels 2 als 3 anys de 12-14 hores, dels 3 als 5 anys de 12 a 13 hores i dels 5 als 7 anys de 10 a 12 hores.

  • No reaccionar aixecant la veu, enfadant-nos i mostrant la nostra frustració de forma desaforada ja que generarem l’efecte contrari al que desitgem. Amb aquestes reaccions no el podrem acompanyar en les seves emocions i dificultats, augmentarem en seu nivell de malestar emocional, sentirà que no pot contar amb nosaltres per a regular-se i aprendrà a reaccionar en contextos de frustració amb conductes poc ajustades. Tinguem en compte que nosaltres som el seu model i aprèn de nosaltres a través de la imitació. Si en aquest moment ens és difícil controlar-nos, s'aconsella retirar-nos uns segons, respirar fons, calmar-nos i tornar per parlar amb el nen més tranquil·lament sobre el que ha passat. En aquest sentit és important crear un ambient familiar en què es premiïn els comportaments socials positius.

Què hem de fer si la conducta es manté en el temps?

La majoria dels infants a partir dels 4 anys disposen d’una bona habilitat verbal, guanyen habilitats en comunicació i augmenta la capacitat per a regular les emocions i la conducta. Això comporta que aquells que hagin presentat conductes de pegar o mossegar vagin substituint aquesta conducta per una conducta més reflexiva i comunicativa.

Si l'agressivitat de l’infant no coincideix amb les edats esperables per a aquest comportament, no s’explica per contextos específics de canvis o pèrdues importants en l’entorn de l’infant o els pares i mares se senten desbordats emocionalment o poc capaços per a abordar aquestes dificultats, recomanem consultar amb professionals especialitzats en la primera infància. 

Això permetrà ajudar a aclarir la situació, comprenent els factors que es troben associats al problema, i acompanyar a les famílies que ho desitgin en els reptes de la parentalitat com són les conductes agressives en la primera infància.

Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Publicació:  31/07/2023 Última modificació:  14/03/2024
conducta · nen · nena · benestar
Marcela Mezzatesta Gava
María Elías
Veure més

Psicòloga clínica

Àrea de Salut Mental

Veure més

Continguts relacionats

El desenvolupament psicològic dels nens, pas a pas
Article

El desenvolupament psicològic dels nens, pas a pas

Conèixer quines són les etapes per les que passen els teus fills durant el desenvolupament psicològic cap a l'edat adulta pot resultar de gran ajuda per educar-los.

Com afavorir que els nostres fills tinguin relacions d'amistat sanes
Article

Com afavorir que els nostres fills tinguin relacions d'amistat sanes

Quan els fills comencen a créixer i sobretot quan entren a l'adolescència als pares ens comença a preocupar quines amistats trien els fills, si són les més adequades per a ells i com poden influir aquestes en el seu benestar.

Claus per a l'educació emocional en l'àmbit familiar
Article

Claus per a l'educació emocional en l'àmbit familiar

Molts pares ja són conscients de la importància que pot tenir per a un nen l'educació i el correcte desenvolupament de les seves emocions, però no saben com començar. T'oferim algunes senzilles guies.

Els nens, han d'anar als funerals?
Article

Els nens, han d'anar als funerals?

Segons una enquesta que es fa anualment a Gran Bretanya el 48% dels adults creu que els nens menors de 12 anys no han d'assistir ni als tanatoris ni als funerals.