Quan un nen rep un cop al cap ens assalten un seguit de preguntes He de portar-lo a Urgències? Què passa si s'adorm? Com ho podria haver evitat? Aquest document intenta respondre aquestes qüestions.
Causes més freqüents de traumatisme cranioencefàlic
Es defineix traumatisme cranioencefàlic (TCE) com qualsevol alteració física o funcional produïda per forces mecàniques que actuen sobre el cervell o les seves cobertes (pell, ossos del crani o meninges). Els TCE suposen un motiu de consulta freqüent, tant als Serveis d'Urgències com als Centres d'Atenció Primària. Afortunadament, en la majoria dels casos no tenen conseqüències greus.
La freqüència de TCE en els nens té dos pics d'aparició:
Durant els dos primers anys de vida. Aquest grup d'edat és el que, amb major freqüència, és atès per TCE. Normalment els traumatismes es deuen a caigudes que es produeixen en l'adquisició de noves fites del desenvolupament (començar a donar-se la volta, seure, posar-se dempeus o caminar).
Durant la pubertat, mentre realitzen activitats lúdiques o esportives.
La majoria dels TCE no causen dany cerebral, de manera que el nen no presenta símptomes i no cal fer cap actuació específica; però en ocasions pot aparèixer simptomatologia que obliga a realitzar una valoració mèdica del nen.
Quan acudir a Urgències?
Els criteris per a acudir al Servei d'Urgències quan un nen rep un cop al cap són els següents:
Presència de qualsevol canvi d'actitud en el nen.
El nen està inconscient o és difícil despertar-lo.
El nen es mostra confús, irracional o delirant.
El nen es queixa de mal de cap de forma persistent.
El nen petit està irritable o plora amb més freqüència.
El nen presenta convulsions o espasmes a la cara o les extremitats.
El nen té vòmits de forma persistent.
Apareix sang o líquid aquós per l'oïda o pel nas.
La caiguda s'ha produït des d'una alçada superior als 90 cm en menors de 2 anys.
La caiguda és de més de 150 cm en majors de 2 anys.
Accident d'alta intensitat (accident de trànsit, atropellament ...)
Antecedent de malalties de la sang (alteracions en la coagulació, alteracions en les plaquetes).
Antecedents de malalties neuroquirúrgiques (derivacions de líquid cefaloraquidi...).
La majoria dels nens atesos al Servei d'Urgències amb un TCE no necessiten proves complementàries, i és suficient realitzar una exploració neurològica, administrar un analgèsic (ibuprofèn o paracetamol) i, en alguns casos, mantenir el nen unes hores en observació al Servei d'Urgències (la majoria de lesions cerebrals apareixen en les primeres 6 hores després del cop). En les primeres hores després del traumatisme és normal que el nen estigui espantat, no recordi el moment del traumatisme, tingui cert grau de mal de cap o algun vòmit.
Com actuar davant d'un traumatisme cranioencefàlic?
En la següent llista es mostra l'actitud recomanada quan un nen pateix un TCE:
Observar al nen durant les primeres 24 hores després del traumatisme, mantenir-lo en un ambient tranquil sota l'observació d'un adult.
Si el nen té son, es recomana deixar-lo dormir. Així mateix es recomana despertar-lo cada 4 hores per observar que les seves reaccions són adequades.
Si presenta mal de cap pot rebre paracetamol o ibuprofèn en les dosis habituals.
Si presenta vòmits s'ha d'oferir una dieta tova.
Si presenta un cefalohematoma (un bony) es recomana aplicar-hi fred i, si hi ha una ferida, compressió.
Passades 24 hores del traumatisme es pot reiniciar la vida normal.
Prevenció del traumatisme cranioencefàlic
Pel que fa a la prevenció dels TCE cal comentar que depèn de l'edat del nen:
Lactants fins a 2 anys
Básicament són precaucions encaminades a evitar les caigudes:
Evitar deixar als lactants sense observació per un adult en llocs d'on puguin caure (sofà, llit...).
Utilitzar els sistemes de retenció del cotxet, trona...
Conèixer les normes de seguretat viària com a vianant i respectar-les.
En utilitzar la bicicleta, respectar les normes de circulació i l'ús obligatori del casc. Així mateix, utilitzar el casc per utilitzar altres sistemes de desplaçament (patí, monopatí ...).
Evitar que els nens puguin precipitar-se des de llocs elevats (evitar pujar als arbres, sostres...).
Respectar les normes de seguretat i de circulació, utilitzar el casc quan es condueix una motocicleta.
Utilitzar els sistemes de retenció homologats per a cada edat quan es viatja en cotxe.
Bibliografia
Manrique I, Alcalá PJ. Manejo del traumatismo craneal pediátrico. A: Protocolos diagnóstico-terapéuticos de Urgencias Pediátricas SEUP-AEP. Asociación Española de Pediatría.
Manrique I, Pons S, Sebastián V. Traumatismo craneoencefálico en urgencias pediátricas. An Pediatr Contin. 2011;9:367–74.
Muñoz-Santanach D1, Trenchs Sainz de la Maza V1, González Forster E1, Luaces Cubells C2. Niños con traumatismo craneal leve en urgencias: ¿es necesaria la radiografía de cráneo en pacientes menores de 2 años? Neurocirugia (Astur). 2014;25:149-53.
Sánchez MC , Malmierca F. Prevención de accidentes infantiles. An. Pediatr. Contin. 2004;2:307-12.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Durant els primers anys de vida molts pares col·loquen els fills en una trona a l'hora de menjar per a que aquests arribin a la mateixa alçada davant la taula que els seus pares. No obstant, sovint es produeixen accidents, sobretot caigudes i altres causes fàcilment evitables.
El desconeixement dels pares i de les persones cuidadores, o fins i tot un simple descuit, pot donar lloc a situacions que comprometen seriosament la salut dels nens i nenes. Et convidem a participar en aquesta xerrada en línia, a càrrec de Lidia Martínez Sánchez, responsable de la consulta de Toxicologia Pediàtrica de l'Àrea d'Urgències Pediàtriques de l'Hospital Sant Joan de Déu.
