Augmenten les lesions esportives en nens

Possibles causes

L’article destaca vàries possibles causes d’aquesta tendència creixent:

• Cada vegada hi ha més nens i adolescents que practiquen esport.

• Molts d’ells el practiquen de manera competitiva (sovint amb una exigència per damunt de la recomanada per l’edat).

• No sempre realitzen els exercicis d’escalfament i estiraments de forma adequada.

• Davant d’una lesió, molts tornen a competir abans del que se’ls hi recomana.

No obstant, Vicente Molina, president de la Societat Catalana de Pediatria i membre del Comitè Assessor de l’Observatori FAROS, ens recorda que tot i així, els beneficis de practicar activitat física són molt superiors als riscos. Així mateix, apunta que no s’ha de privar als nens que facin esport per por a que pateixin lesions, sinó que se’ls ha d’ensenyar a fer esport de forma correcta i que, a la vegada, el gaudeixin de forma sana i no competitiva.

La influència dels pares i els entrenadors

Deixant de banda les lesions fortuïtes que tenen lloc tot i practicar esport de forma correcta, moltes altres lesions són fruit d’una clara influència de persones adultes. Marisa Cabrera, traumatòloga infantil de l’HSJD, destaca que, en alguns casos, els pares projecten en els fills allò que ells haguessin volgut ser i els pressionen per a que competeixin en l’esport. Lamentablement, en molts partits, els pares dels nens es comporten com veritables hooligans.

Per la seva part, alguns entrenadors preparen més els nens per competir que per passar-ho bé i gaudir. La Dra. Cabrera comenta que això pot tenir conseqüències negatives, sobretot en els esports d’equip en els que els millors jugadors són els que surten al camp i els “dolents” sempre estan a la banqueta, fet que els pot desmotivar i a la vegada fer-los pensar que són pitjors. També és responsabilitat dels entrenadors que els nens i els adolescents realitzin correctament els exercicis d’escalfament i estirament.

Què fer en cas de lesió?

Davant d’una lesió, pares i entrenadors tenen el deure de procurar que el nen no practiqui esport fins que estigui totalment recuperat, ja que les lesions en edats de creixement poden ser més greus que en adults perquè tenen més risc de provocar malformacions. Malgrat aquest risc, "el primer que ens pregunten de vegades els pares quan el seu fill es lesiona és quan podrà tornar a jugar", explica Rossend Ullot. "Hem d’explicar-los que els tractaments que reben els esportistes d’elit per escurçar els temps de recuperació no són els més adequats per als fills, on intentem que l’articulació o l’os quedin com si mai no haguessin estat danyats. Però als pares de vegades els costa acceptar-ho".

Vicente Molina ens recorda que en cas de lesió s’ha de saber parar i també que pares i entrenadors han de transmetre als nens que el fet que ja no tinguin molèsties no significa que la lesió estigui curada.

No haver posat atenció a problemes aparentment menors, i haver practicat massa esport amb massa intensitat en l’adolescència és causa de nombroses patologies en l’edat adulta. Cada vegada s’estan diagnosticant més casos d’artrosi de maluc en adults a partir dels 30 anys a causa de traumatismes repetits a causa de la pràctica esportiva intensa.

Vicente Molina insisteix en no perdre de vista que “l’objectiu és que nens i nenes aprenguin a gaudir de l’activitat física. Si es lesionen o es cremen, no estem ajudant-los a gaudir".