Efectes del post-covid en infants i adolescents

Milions d’infants arreu del món han donat positiu per SARS-CoV-2. Tot i que en els infants i adolescents l’evolució de la malaltia sol ser menys greu que en la població adulta, la COVID-19 també pot provocar moltes afeccions secundàries que es poden agreujar amb el temps.

És convenient que tant els infants com els adolescents rebin un seguiment pediàtric per controlar l’evolució dels símptomes de la COVID-19, detectar i abordar els problemes de salut mental, documentar el desenvolupament físic i psicosocial, coordinar l'atenció amb especialistes segons correspongui i dur a terme un control preventiu per a mantenir una salut òptima en pacients i administrar la vacuna contra la COVID-19 si els pertoca per l’edat. És important a mig i a llarg termini descartar que puguin desenvolupar alguna complicació.

Tots els infants que han patit una infecció per SARS-CoV-2, siguin simptomàtics o no, necessiten un seguiment mèdic?

Tots els infants i adolescents que han donat positiu de SARS-CoV-2 haurien de tenir, almenys, una visita de seguiment mèdic d'atenció primària. A causa de l'ampli ventall de manifestacions post-COVID-19, és necessari un diàleg coordinat per controlar els símptomes residuals, explorar el desenvolupament de nous símptomes i ajudar a guiar el retorn a l'activitat (esports, escola, campaments etc).

La gravetat aguda de la COVID-19 no prediu necessàriament símptomes posteriors. No obstant això, un pacient pediàtric que ha resultat infectat asimptomàtic o amb malaltia pot tenir un petit risc de patir posteriorment un quadre inflamatori posterior amb afectació (Síndrome inflamatòria multisistèmica (MIS-C). Les visites de seguiment s'han de fer després del període de quarantena recomanat i abans de tornar a l'activitat física. 

Què ha de valorar el pediatre en un infant o adolescent després d'una infecció per SARS-CoV-2?

• Vacunació COVID-19: Es recomana la vacunació contra la COVID-19 per a tots els infants i adolescents. La vacunació es pot rebre inclús immediatament després del període de quarantena recomanat, tret que el pacient estigui rebent alguns tractaments, que recomanin esperar un interval entre l’administració del fàrmac i la vacuna.
• Retorn a la vida diària: Els pediatres haurien d'identificar quines necessitats tindrà l’infant o adolescent en el seu retorn a les activitats de la vida diària. Els pacients amb símptomes continus poden necessitar suport addicional per tornar a l'aprenentatge. Això podria incloure el retorn gradual a l'escola (períodes de descans cognitius al llarg de la jornada escolar,  adaptacions acadèmiques, etc...) o altres ajustos acadèmics i adaptacions segons sigui necessari. És fonamental que els infants i adolescents rebin suport en els treballs de recuperació perduts durant la malaltia i que els centres educatius evitin penalitzar els alumnes si manifesten símptomes continuats o residuals que afectin l'aprenentatge i la realització dels treballs. 
• Retorn al campament: Les decisions sobre l'assistència a uns campaments haurien de tenir en compte les instal·lacions, les expectatives de participació, qualsevol símptoma residual i la capacitat del personal del campament per identificar i donar suport a les necessitats de l’infant o adolescent.
• Síndrome inflamatòria multisistèmica en infants (MIS-C): Aquesta síndrome és una complicació poc freqüent que es produeix normalment entre dues i quatre setmanes després de la infecció per SARS-CoV-2. Una febre persistent sense una font clínica clara que va acompanyada de nous símptomes o que coincideix amb l'exposició recent a una persona amb COVID-19, hauria de generar sospita d'un possible MIS-C. Alguns signes i símptomes de la malaltia aguda progressen ràpidament i els infants o adolescents poden desenvolupar un compromís hemodinàmic. Aquests pacients s'han de seguir i atendre en un hospital amb unitats de cures intensives pediàtriques sempre que sigui possible.

Quins són alguns dels símptomes continuats o residuals que es coneixen després d'una infecció per SARS-CoV-2 en infants o adolescents?

• Respiratori: Els pulmons són l'òrgan més afectat pels pacients amb infecció per SARS-CoV-2, i els símptomes respiratoris persistents després de la COVID-19 aguda no són infreqüents. Els símptomes inclouen dolor al pit, tos i dispnea induïda per l'exercici. El temps de millora depèn de la condició basal de salut i de la gravetat de la malaltia. Alguns d'aquests símptomes poden durar tres mesos o més. 
• Cardíac: potser un dels aspectes més preocupants de la infecció per SARS-CoV-2 és el risc potencial d'afectació cardíaca, que pot formar part de la presentació inicial de la malaltia (inclòs MIS-C). També s’han descrit casos d’afectació cardíaca (miocarditis o pericarditis) com efectes secundaris de les vacunes d'ARNm COVID-19, que son les indicades en els menors de 18 anys. Aquestes complicacions son 10 cops menys freqüents però, que si patissin la malaltia sense estar vacunats i són reversibles. Cada vegada hi ha més evidències que suggereixen que la miocarditis es pot desenvolupar després de la infecció per COVID-19. Els símptomes habituals de la miocarditis poden incloure dolor al pit i dificultat per respirar, així com arítmies i fatiga. En casos més greus, la miocarditis pot provocar insuficiència cardíaca, infart de miocardi, ictus o aturada cardíaca sobtada. S’han donat casos de miocarditis i pericarditis ocorreguts després de rebre una de les vacunes d'ARNm COVID-19 (Pfizer-BioNTech o Moderna) . La majoria dels casos confirmats s'han produït en adolescents homes i adults joves de 16 anys o més, normalment després de rebre la segona dosi d'una vacuna d'ARNm COVID-19. El període de temps de l'aparició dels símptomes, que inclou dolor al pit, dificultat per respirar i sensació de batec ràpid, aleteig o batec del cor normalment és d'uns quants dies després de la vacunació. Les persones que han experimentat aquest efecte secundari, extremadament rar, presentaven, en la majoria dels casos, símptomes lleus i s'han recuperat soles o amb un tractament mínim. La miocarditis és molt més freqüent i els riscos per al cor són potencialment molt més greus amb la infecció per SARS-CoV-2 que amb la vacunació per COVID-19. 
• Anosmia i/o ageusia: la COVID-19 pot provocar canvis en l'olfacte i el gust, especialment en adolescents. Fins a un de cada quatre individus d'entre 10 i 19 anys desenvolupa anòsmia. Més enllà de la capacitat de detectar olors perilloses, la reducció o pèrdua del sentit de l'olfacte (anòsmia) o del gust (agèusia) pot afectar l'estat nutricional, l'estat d'ànim i la qualitat de vida dels infants i adolescents. L'informe dels símptomes pot ser un repte en nens i nenes molt petits, però la reducció de la ingesta oral, els canvis en les conductes d'alimentació o l'evitació d'aliments prèviament ben tolerats poden indicar canvis en l'olfacte o el gust derivats de la COVID-19. Mentre que els adults han demostrat anòsmia i agèusia persistents durant mesos, l'anòsmia i l’agèusia en infants es sol resoldre en diverses setmanes. 
• Neurodesenvolupament: La COVID-19 aguda pot provocar trastorns neuroinflamatoris (per exemple, un ictus, encefalitis). Una lesió significativa donarà lloc a dèficits motors, cognitius i/o del llenguatge fàcilment evidents. Tanmateix, també són possibles seqüeles del neurodesenvolupament més subtils, especialment en infants més petits. Els símptomes persistents requereixen derivació a un neuròleg del neurodesenvolupament, un pediatre del desenvolupament i del comportament, un neuropsicòleg, un logopeda, un psicòleg i/o un terapeuta físic o ocupacional.
• Boira cognitiva o fatiga: la "boira cerebral" (un terme genèric que es refereix a pensaments poc clars o "difusos", desatenció, dificultat de concentració o memòria) és una queixa neurològica freqüent en adults després de la infecció per SARS-CoV-2. Els infants i adolescents també poden queixar-se de falta d'atenció, més lentitud en la lectura o el processament, requereixen més repetició en l'aprenentatge etc. És fonamental tractar qualsevol conducta que pugui afectar el funcionament cognitiu, inclòs el fet de dormir adequadament durant la nit, mantenir un horari coherent de son/vigília, evitar l'alcohol i les drogues i abordar els factors d'estrès. Si es mantenen els problemes cognitius és convenient una avaluació neuropsicològica dirigida per identificar la base d'aquests símptomes i guiar el desenvolupament d'un pla de tractament adequat, sovint multidisciplinari.
• Fatiga física/poca resistència: després de la infecció per SARS-CoV-2, els infants i adolescents poden queixar-se de cansament i poca resistència física, fins i tot sense afectació cardíaca i respiratòria coneguda. Suposant que tant la funció cardíaca com la respiratòria són clínicament normals, la fatiga postviral normalment millora amb el temps. Fomentar un horari diari coherent i un augment gradual de l'activitat física al llarg del dia és més efectiu.
• Mal de cap: És un símptoma comú durant i després de la infecció per SARS-CoV-2. L'historial, l'avaluació i la gestió són els mateixos que els de qualsevol infant que presenti mal de cap. Les causes del mal de cap post-COVID-19 poden estar més relacionades amb factors situacionals com ara el canvi de rutina, l'ús excessiu de medicaments, l'aïllament social, els canvis en la higiene del son, la mala hidratació i/o nutrició, la manca d'exercici aeròbic i altres factors estressants.
• Seqüeles de salut mental: Després de la infecció per SARS-CoV-2, les seqüeles de salut mental són molt freqüents i probablement multifactorials.  Consultar amb un professional és fonamental per donar suport a les necessitats de salut emocional i conductual de les famílies afectades durant la pandèmia de la COVID-19.

Com tractar als infants i adolescents amb condicions mèdiques o conductuals subjacents anteriors a patir COVID-19?

Per a les persones amb una malaltia mental o de comportament, els esdeveniments relacionats amb la COVID-19 (hospitalització, aïllament, absència d'activitats escolars) poden agreujar els símptomes. Es recomana un enfocament multidisciplinar (especialistes mèdics, quirúrgics, ocupacionals i conductuals), coordinat pel pediatre, per a aquells amb discapacitats físiques importants o amb múltiples comorbiditats. 

Els nens i adolescents experimenten la COVID-19 a llarg termini com els adults?

La condició post-COVID-19 anomenada "COVID-19 de llarg recorregut" és un terme paraigua que engloba les conseqüències físiques i mentals que experimenten alguns pacients que estan presents 4 o més setmanes després d'una malaltia per SARS-CoV-2. Un estudi de 129 nens a Itàlia va demostrar que el 42,6% dels nens van experimentar almenys un símptoma més de 60 dies després de la infecció. Finalment, l'Oficina Nacional d'Estadística del Regne Unit calcula que el 12,9% dels infants de 2 a 11 anys i el 14,5% dels adolescents de 12 a 16 anys encara presentaven símptomes 5 setmanes després de la infecció.

Cap prova de laboratori pot distingir definitivament les condicions de "COVID-19 a llarg recorregut" d'altres patologies. Per això és recomanable que, evitant sotmetre als pacients a proves excessives, els pediatres també considerin altres diagnòstics diferencials.

Accés a les fonts d'informació:

Post-Covid-19 Conditions in Children and Adolescents. AEP.