Oxiürosi: per què alguns nens tenen cucs intestinals?
Els oxiürs (de nom científic Enterobius vermicularis), més coneguts com cucs intestinals, són un tipus de paràsit intestinal molt freqüent en pediatria.
Es tracta d'un cuc rodó, d'aspecte blanc i molt prim, que mesura al voltant de 5 mm de llarg. És la infecció per cuc més freqüent a Europa, i afecta sobretot a nens d'entre 5 i 10 anys.
La infecció causa una picor anal intens, pel que pot ser molesta, però no és greu i el seu tractament és senzill. A més, patir una infecció d'aquest tipus no es relaciona amb la brutícia o la manca d'higiene corporal.
Com un nen pot infectar-se d’oxiürs?
Els cucs adults viuen a l'intestí gros dels humans. Quan les femelles estan gestant, surten a l'exterior i posen els seus ous en la regió anal de l'hoste. Aquest procés, que té lloc sobretot de nit produeix força picor anal. Al gratar-se, els nens recullen de manera inadvertida els ous de l'oxiür a les mans i, especialment sota les seves ungles. Els ous poden sobreviure fins a 2-3 setmanes a l'exterior. Així, mentre estan a les mans de l'infant, aquest pot encomanar als seus convivents i també a si mateix al tocar menjar o objectes (com roba interior, llençols etc.) amb les mans contaminades.
Posteriorment, quan una altra persona ingereix els ous, aquests eclosionen en el seu intestí prim, d'on sortiran les larves. Les larves, un cop maduren en espècimens adults, migren a l'intestí gros, on s’aperelleran per posar els seus ous a la regió anal i així perpetuar el seu cicle reproductiu, que sol durar entre un i dos mesos en la seva totalitat.
És important destacar que l'únic reservori de l'oxiür és l'ésser humà, de manera que no és possible la transmissió amb animals domèstics.
Quins són els seus símptomes?
Com ja s'ha esmentat, el principal símptoma de la infecció per oxiürs és la picor anal, que en el cas de les nenes pot associar-se a picor vulvar. Atès que aquest símptoma apareix sobretot de nit, pot ocasionar irritabilitat, somni intranquil i fins i tot somnambulisme. A més, hi ha la possibilitat que amb el rascat es lesioni la pell de la regió anal, fet que pot ocasionar infeccions bacterianes de la zona.
Per contra, la infecció per cucs no ocasiona febre ni diarrea. A més, no està clara la seva relació amb el dolor abdominal o el bruxisme (cruixir de les dents) nocturns. Així mateix, és molt habitual que els adults no presentin símptomes tot i patir la infecció.
Com es pot diagnosticar la infecció per oxiürs?
D'una banda, mitjançant la visualització directa dels cucs adults. Això es pot fer sobretot a la nit, que és quan les femelles surten per posar els seus ous. Separant les natges de l'infant i enfocant amb una llum la regió anal, poden identificar-se fàcilment els oxiürs. Com s'ha esmentat, són blancs, molt prims, i mesuren entre 5 i 13mm de diàmetre.
D'una banda, mitjançant la visualització directa dels cucs adults. Això es pot fer sobretot a la nit, que és quan les femelles surten per posar els seus ous. Separant les natges de l'infant i enfocant amb una llum la regió anal, poden identificar-se fàcilment els oxiürs. Com s'ha esmentat, són blancs, molt prims, i mesuren entre 5 i 13mm de diàmetre.
D'altra banda, mitjançant la visualització en una mostra dels ous amb un microscopi (mesuren 25x50 micròmetres pel que no són visibles a simple vista). La mostra es recull col·locant un tros de paper celo transparent a la regió anal, abans de rentar-se pel matí. El fragment de celo es retira i s'enganxa en un portaobjectes per a la seva examinació al laboratori. El procés s'hauria de repetir tres dies consecutius.
En els casos en què els símptomes suggereixin clarament una infecció per oxiürs, el metge pot decidir aplicar el tractament, encara que no s'hagin pogut observar els cucs o els seus ous. No està indicat realitzar altres proves a més de les esmentades. Atès que és estrany que els oxiürs o els seus ous es trobin en la femta, no està indicat el seu examen de rutina. A més, a diferència d'altres paràsits, els oxiürs no produeixen una elevació de la xifra d'eosinòfils en sang (un tipus de glòbul blanc), de manera que una analítica sanguínia no és necessària.
Com es pot tractar la infecció i com es pot prevenir?
Són diversos els medicaments usats per tractar la infecció (palmoat de pirantel, mebendazol, albendazol...). Tots s'administren via oral i mitjançant una única dosi destrueixen als cucs adults. Tot i això, cap d'ells és capaç d'eliminar els ous d’oxiür, de manera que s'haurà de repetir el tractament al cap de dues setmanes, per eradicar també les larves que hagin eclosionat després de la presa del medicament. A més, atès que els oxiürs es transmeten molt fàcilment entre familiars, és recomanat que tots els convivents del pacient rebin tractament farmacològic, tinguin o no símptomes. Les dones embarassades han de consultar amb el seu metge de referència abans de rebre el tractament.
Atès que els ous poden persistir 2-3 setmanes a l'exterior, hi ha la possibilitat que la infecció reaparegui, sense que això signifiqui que els paràsits siguin resistents al tractament. A més, s'ha de recordar que la picor pot persistir fins a una setmana després d'haver-se administrat el tractament farmacològic. Mentre, es pot alleujar asseient a l'infant en aigua tèbia, durant 20 o 30 minuts 3 o 4 vegades a el dia.
A més de l'esmentat, altres mesures a seguir són el rentat de roba que pugui contenir ous (pijames, roba interior, llençols ...), netejar el terra i realitzar dutxes matinals (és preferible la dutxa al bany per evitar la propagació dels ous per l'aigua).
La mesura més important per prevenir la infecció per oxiürs és mantenir una correcta higiene de mans, especialment abans dels menjars i després d'anar al bany o de canviar bolquers. A més, és recomanable mantenir les ungles curtes, netes i ben tallades.
