Vertigen durant la infància: causes i tractament

Què és el vertigen i com es manifesta en nens?

Es coneix com vertigen a la sensació de que els objectes del nostre entorn giren al nostre voltant i de que ens trobem inestables. És, per tant, una cosa subjectiva, que expressa la persona que els pateix i que no pot objectivar una altra persona. En el cas dels nens petits, que no saben o no poden descriure-ho, sol manifestar-se en que semblen espantats i s'agafen als seus pares.

S'acompanya de desviació de la marxa, de moviments dels ulls en forma de sacsejades horitzontals, nàusees, pal·lidesa, sudoració freda i vòmits.

És important diferenciar el vertigen dels marejos (en els quals sol haver-hi inestabilitat) i dels síncopes o lipotímies (en els quals hi ha pèrdua de consciència i del to postural), que tenen altres causes.

Quines són les causes?

El vertigen es produeix per l'afectació de l'òrgan de l'equilibri, que consta de tres parts: el laberint, que és el receptor situat a l'oïda interna que indica al nostre cervell la posició del nostre cap respecte a terra, els nervis (vestibulars) que condueixen els estímuls als nuclis del cervell encarregats de processar-los (nuclis vestibulars) i elaborar una resposta apropiada.

Existeixen múltiples causes que poden afectar qualsevol d'aquestes estructures i produir vertigen, bé de forma aguda (un episodi únic amb recuperació posterior completa) o bé crònica recurrent (diversos episodis al llarg del temps). En ocasions, l'afectació de l'oïda interna pot produir altres símptomes, com pèrdua d'audició o acúfens (sensació d'escoltar un soroll quan en realitat no existeix).

Atès que les causes són molt variades i que cadascuna d'elles presenta un pronòstic i un tractament diferents, és important que en cas de presentar símptomes de vertigen la família consulti amb el seu pediatre per orientar la causa, valorar el tractament més adequat i la necessitat de ser valorat per l'otorinolaringòleg.

A part del tractament de la causa que el produeixi, el tractament comú a tots ells sol ser el dels símptomes, amb repòs en llit, evitar moviments bruscos del cap i l'ús de fàrmacs antivertiginosos en funció de l'edat del nen i de la intensitat del vertigen, les nàusees i els vòmits: difenhidramina (Biodramina®), tietilperazina (Torecan®), sulpiride (Dogmatil®), metoclopramida (Primperan®), ondansetró (Zofran®) ...

En aquest article ens referim a una de les causes de vertigen més freqüent en nens, el vertigen posicional paroxístic benigne. 

Vertigen paroxístic benigne

Es tracta d'un tipus de vertigen recurrent que apareix en nens menors de cinc o sis anys. Produeix episodis repetits de crisi de vertigen que apareixen de forma brusca i en els quals es mostren incapaços de mantenir la seva postura, s'agafen a la persona que es trobi a prop seu i es mostren aterrits.

No presenten pèrdua de consciència ni del to postural (no es desmaien), a diferència dels síncopes o lipotímies. La crisi de vertigen no sol durar més d'un minut, no presenten altres símptomes d'afectació de l'oïda interna com pèrdua d'audició o acúfens, ni durant la crisi de vertigen ni entre un episodi i un altre. Els episodis es repeteixen, amb més o menys freqüència segons el nen, però tendeixen a desaparèixer amb el creixement en els primers anys de vida.

Atès que es tracta d'episodis curts, excepte en casos en què siguin molt freqüents no està indicat el seu tractament preventiu amb fàrmacs.