Què és el vertigen i com es manifesta en nens?
El vertigen és una sensació subjectiva consistent en la percepció irreal de moviment d’un mateix o de l’ambient, sent habitualment la sensació de moviment rotatori. Donat que els nens més petits no saben expressar aquesta sensació poden semblar espantats i sentir-se amb la necessitat d’estar agafats pels seus cuidadors.
Més enllà de la sensació subjectiva, el vertigen es pot acompanyar d’altres signes, com desviació de la marxa, moviments dels ulls en forma de sacsejades horitzontals (nistagme), nàusees, pal·lidesa, sudoració freda i vòmits.
És important diferenciar el vertigen de la lipotímia, consistent en la pèrdua del to postural; i dels síncopes, en què a més de la pèrdua del to també hi ha una pèrdua de consciència.
Quines en són les causes del vertigen?
La capacitat d’equilibri depèn de múltiples parts del cos que actuen de manera conjunta. Aquestes parts inclouen el sistema visual, els nervis propioceptius (que s’encarreguen de donar una informació exacta al nostre cervell sobre la posició de totes les parts del nostre cos en cada moment) i el sistema vestibular (o òrgan de l’equilibri).
L’afectació de qualsevol d’ells comprometrà l’equilibri i es traduirà en forma d’inestabilitat o mareig. Quan parlem de vertigen, però, ens referim específicament a la inestabilitat causada per una alteració del sistema vestibular, que es manifesta de manera específica en forma de sensació de rotació.
El sistema vestibular és complex. Es troba a l’oïda interna i consta de dues parts:
- D’una banda, els canals semicirculars, tres tubs en forma d’arc plens d’un líquid anomenat endolimfa. Quan rotem el cap en qualsevol direcció, l’endolimfa es desplaça per l’interior dels canals i estimula uns sensors de moviment que enviaran la informació de moviment al cervell.
- L’altra part la conformen el sàcul i l’utricle. A diferència del canals semicirculars, s’encarreguen de percebre el moviment lineal, i contenen unes diminutes pedres de calci anomenes otòlits, les quals són essencials per a la captació del moviment.
Tota la informació generada als canals semicirculars, a l’utricle i al sàcul serà enviada a través del nervi vestibular cap als nuclis vestibulars, un conjunt de neurones que es troben a una zona profunda de l’encèfal anomenat pont, des d’on traslladaran la informació al cervell.
Entendre aquesta via és important per discriminar entre dos tipus de vertigen: el central i el perifèric.
- En el vertigen central s’hi afecten els nuclis vestibulars o les seves connexions cap al cervell. És molt menys freqüent però pot traduir un problema neurològic potencialment greu. La seva instauració és lenta i insidiosa, i se sol acompanyar d’altres símptomes neurològics, com incapacitat per a la parla o per empassar, mal de cap intens i progressiu, pèrdua de força de les extremitats etc.
- Per contra, en el vertigen perifèric, molt més freqüent, s’hi afecten els canals semicirculars, l’utricle, el sàcul o el nervi vestibular. Els símptomes apareixen de manera ràpida i molt intensa, sovint en forma de crisi. No s’acompanya de símptomes neurològics, però sí que en alguns casos poden aparèixer símptomes auditius, com disminució de la capacitat auditiva, dolor d’oïda o acúfens (percepció il·lusòria d’un so en forma de timbre). Sigui com sigui, la majoria de casos de vertigen perifèric tenen un pronòstic excel·lent.
Atès que les causes són molt variades i que cadascuna d'elles presenta un pronòstic i un tractament diferents, és important que en cas de presentar símptomes de vertigen la família consulti amb el seu pediatre per orientar la causa, valorar el tractament més adequat i la necessitat de ser valorat per l'otorinolaringòleg.
Més enllà del maneig de la causa que el produeixi, el tractament comú va dirigit a pal·liar els símptomes, amb repòs en llit, evitar moviments bruscos del cap i l'ús de fàrmacs antivertiginosos en funció de l'edat del nen i de la intensitat del vertigen, les nàusees i els vòmits: difenhidramina (Biodramina®), tietilperazina (Torecan®), sulpiride (Dogmatil®), metoclopramida (Primperan®), ondansetró (Zofran®) etc.
En aquest article ens referim a cinc de les causes de vertigen perifèric més freqüents en nens: el vertigen paroxístic benigne de la infància, la neuritis vestibular, el vertigen posicional paroxístic benigne, la labirintitis i la migranya vestibular.
Vertigen paroxístic benigne de la infància
Es tracta d'un tipus de vertigen recurrent que sol aparèixer en nens menors de sis anys. Consisteix en l’aparició d’episodis repetits de crisi de vertigen que tenen lloc de forma brusca i que no acostumen a acompanyar-se de pèrdua d’audició o d’aparició d’acúfens. Tampoc no es desencadenen per un moviment concret.
Durant els episodis els nens solen semblar espantats, sovint senten la necessitat de ser agafats i no és rar que puguin presentar nàusees, pal·lidesa i vòmits. Els episodis solen durar menys d’una hora. Tot i això, no és rar que els episodis es repeteixin múltiples cops durant diversos dies.
Malgrat que solen ser repetitius, la tendència natural és que els episodis es facin progressivament menys freqüents i les crisis menys duradores a mida que el nen creix, arribant habitualment a desaparèixer. És per això que excepte en casos en què siguin molt freqüents, no està indicat el seu tractament preventiu amb fàrmacs.
Neuritis vestibular
Es tracta d’una inflamació del nervi vestibular que acostuma a tenir lloc al cap d’una o dues setmanes d’un procés infecciós (generalment viral).
Els adolescents s’hi afecten més sovint que els nens petits. Generalment dura pocs dies, però pot arribar a ser incapacitant, atès que el vertigen es desencadena amb qualsevol moviment i que s’acompanya de nistagme, fet que impedeix fixar la mirada. Malgrat això, la resolució és progressiva fins a desaparèixer completament.
Vertigen posicional paroxístic benigne
D’igual manera que el vertigen paroxístic benigne de la infància, consisteix en l’aparició d’episodis de vertigen de pocs minuts de duració. A diferència de l’anterior, però, el vertigen posicional paroxístic benigne apareix quasi sempre en majors de 10 anys i se sol acompanyar de nistagme. Com a fet diferencial, és el moviment rotatori del cap el que desencadena el vertigen.
La causa més habitual és el desplaçament dels otòlits des de l’utricle cap als canals semicirculars. En girar el cap, els otòlits alteren la capacitat de percepció rotatòria dels canals, generant la sensació de vertigen. Hi ha maniobres externes per tal de facilitar l’expulsió dels otòlits dels canals semicirculars, tot i que la majoria de casos es resolen espontàniament.
Migranya vestibular
Les causes d’aquesta entitat són poc conegudes. Es caracteritza per l’aparició periòdica d’episodis de vertigen, durant o després del qual els pacients pateixen mal de cap de característiques migranyoses. La migranya és un mal de cap que es defineix per ser polsàtil (sensació de sentir el batec del cor dins del cap), presentar-se a un sol costat del cap i per augmentar amb el sons i la llum intensa.
A més, és habitual que el dolor es precedeixi per una aura visual (sensació de veure flaixos de llum). Per definició, els episodis són recurrents.
Laberintitis
És una causa poc habitual de vertigen al nostre medi. Té lloc per una infecció (vírica o bacteriana) del sistema vestibular. La majoria de casos tenen lloc en el context d’una otitis mitjana bacteriana, de manera que als símptomes habituals de l’otitis (dolor a l’oïda i febre) s’hi afegeixen vertigen, que es pot acompanyar de nistagme així com disminució de l’audició.
Generalment, el vertigen és lleu i es resol sense deixar seqüeles un cop s’ha instaurat un tractament efectiu per a l’otitis, que evita que el pus s’acumuli al sistema vestibular i en destrueixi les estructures.
