Inclusió: atendre la diversitat per garantir una educació per a tothom
No és nova la idea de la inclusió, però en les darreres dècades veiem com es va obrint pas en la normativa i en la pràctica educativa promoguda pels organismes internacionals i pels governs, que entenen que l'educació és un dret universal que es converteix en la base del desenvolupament personal de cadascun dels ciutadans, però també del país.
La UNESCO (2008) defineix educació inclusiva com "un procés que permet abordar i respondre a la diversitat de les necessitats de tots els educands, a través d'una major participació en l'aprenentatge, les activitats culturals i comunitàries i reduir l'exclusió dins i fora del sistema educatiu".
Autors com Mel Ainscow ja descrivien, a inicis del mil·lenni, els eixos de l'escola inclusiva, en què tots els alumnes, amb les seves característiques específiques, havien de participar juntament amb els docents i els pares en una missió comuna, amb el focus posat en l'aprenentatge i la creació d'un clima adequat per a que es produeixi.
Els eixos de l'escola inclusiva. Font: adaptat d'Ainscow (2001).
Una eina per millorar l’equitat educativa
A la Guia per assegurar la inclusió i l'equitat a l'educació, basada en la investigació internacional i les millors pràctiques inclusives en educació, elaborada amb l'assessorament i la participació d'experts, formadors docents, investigadors i responsables de polítiques educatives, la UNESCO (2017) posa en mans dels governs i dels responsables d'articular els sistemes educatius en col·laboració amb els seus actors (experts en currículum, formadors docents, docents, alumnes, pares i associacions) una eina per a:
Examinar l'equitat i la inclusió a les polítiques en curs.
Decidir quines mesures calen per millorar les polítiques i la seva aplicació per aconseguir sistemes d'educació inclusius i equitatius.
Monitoritzar el progrés a mesura que es vagin prenent les mesures.
Tot i els nombrosos tractats i textos internacionals (per exemple, l’article 26 de la Declaració Universal de Drets Humans (1948), el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (1960), la Convenció sobre els Drets dels Infants (1989) o la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (2006) entre d'altres), encara avui cal reivindicar una educació per a tots, independentment de la raça, el sexe, el context socioeconòmic i cultural, la diversitat funcional o de capacitats, la religió o qualsevol altra característica personal o social; tasca que lidera la UNESCO en el seu paper de coordinació de l'Agenda d'Educació 2030.
En el nostre àmbit més proper, no es posa en dubte l'educació a l'abast de tots els nens i nenes, però sí que cal continuar reivindicant una educació de qualitat i equitativa per a aquells amb diversitat de competències, capacitats i funcionalitat.
La inclusió educativa no consisteix en compartir el mateix espai, sinó en proveir a cada alumne allò que necessita en el moment que ho necessita; ja que el veritable objectiu és la inclusió social, és a dir, desenvolupar al màxim les competències necessàries per poder incorporar-se al món adult i laboral amb el màxim d’autonomia possible.
Esta información es de carácter divulgativo y no sustituye la tarea de los equipos profesionales de la salud. Si necesitas ayuda, ponte en contacto con tu profesional de referencia.
Ainscow, M. (2001). Desarrollo de escuelas inclusivas: Ideas, propuestas y experiencias para mejorar las instituciones escolares. Narcea Ediciones.
Oficina Internacional de Educación de la UNESCO. (2008). La Educación inclusiva: el camino hacia el futuro, documento de referencia. 48ª Conferencia Internacional de Educación, Geneva, Switzerland. Disponible en: https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000162787_spa
La majoria de nens desitjaria no haver de fer mai més els deures de l’escola, però ja que això difícilment ho podran evitar, ajudem-los a fer els deures amb aquests consells pràctics.
Durant el primer any de vida, el nen juga explorant i interactua amb el món que el rodeja amb els cinc sentits per comprendre’l. La major part del seu joc consisteix en agafar objectes i posar-se’ls a la boca, agitar-los, colpejar-los o tirar-los.
Si quan el teu fill era un nadó ja el veies com un petit científic utilitzant els seus cinc sentits i descobrint el món que el rodeja, ara que ja té entre 1 i 3 anys és veritablement tot un enginyer, i tracta d’entendre com funcionen aquests objectes.
Enregistrament del seminari web sobre què hem de tenir en compte per a saber si el nostre fill pot tenir un trastorn de l'aprenentatge i com el podem ajudar.
L'Escola de Salut SJD organitza aquest taller vivencial i pràctic sobre Disciplina Positiva, on descobrirem com aplicar els principis de la Disciplina Positiva en totes les etapes del desenvolupament dels infants i adolescents, fomentant una relació sana, respectuosa i enriquidora amb els nostres fills.
