Per ajudar a un nen amb dislèxia a casa, és crucial fomentar les seves habilitats de lectura i comprensió. A continuació, trobaràs cinc consells pràctics: identificar les seves dificultats específiques, treballar amb activitats personalitzades que les abordin, utilitzar jocs educatius, evitar la pressió excessiva i mantenir viva la seva motivació. És important recordar que la dislèxia no defineix la intel·ligència d'un nen, i el suport familiar és clau per al seu èxit acadèmic i el desenvolupament de la seva autoestima.
La dislèxia és un trastorn de l'aprenentatge que es manifesta amb una dificultat per llegir i per comprendre el que es llegeix. Això no està relacionat amb problemes en la intel·ligència, sinó amb la forma de processar les lletres i les paraules.
Quan un nen té dislèxia presenta dificultats per llegir de forma fluida, per descodificar les lletres que està veient i per comprendre paraules o frases, fet que li dificulta en molts casos seguir el ritme de la classe perquè llegeixen molt més poc a poc que els seus companys.
La dislèxia es pot tractar millorant l'habilitat per llegir i la comprensió lectora del nen. Per aconseguir aquest objectiu, el nen ha de treballar de manera constant, no només a l'aula sinó a casa i ha de rebre el suport dels seus pares per realitzar activitats que li permetin progressar i mantenir-se motivat.
Ajudar al nen dislèxic des de casa.
Com a pares, podem ajudar a tractar la dislèxia seguint aquests consells:
1. Detectar quina és la dificultat concreta del nen
La dislèxia no es manifesta de la mateixa manera en tots els nens. No només hi ha diferents tipus de dislèxia, sinó que la intensitat en què es manifesta varia en cada persona. Per això és important que, si es detecten indicis que puguin indicar que el nen pateix aquest trastorn, es busqui ajuda professional com més aviat per determinar si el nen pateix dislèxia, de quin tipus i en quin grau.
A partir del diagnòstic serà més fàcil començar a treballar perquè el nen millori, gràcies a un seguit d'activitats dissenyades específicament per tractar les àrees en què el nen mostra més dificultats, tant a l'aula com a casa.
2. Treballar al costat d'ell en activitats específiques per a la seva dificultat
Quan s'ha determinat quina és la dificultat concreta del nen i en quin grau l'afecta, es prepararan una sèrie d'activitats sobre les que el nen haurà de treballar a l'aula, però també s'ha de reforçar tot el que s'ha après a l'aula des de casa.
Els pares han de seure amb el nen i ajudar-lo a realitzar tasques de lectura i comprensió. Alguns exemples d'activitats que es poden realitzar a casa són:
Lectura conjunta de llibres que siguin d'interès per al nen: s'ha d'insistir en que el nen es concentri en les paraules i en que es prengui el temps que necessiti per entendre allò que està llegint. Si és un tema que interessi a l'infant molt millor, ja que serà més fàcil que gaudeixi de la lectura.
Lectura en veu alta perquè el nen detecti errors: es pot triar una llista de paraules la dificultat de les quals variarà en funció del nivell de l'infant. Se li demana al nen que llegeixi les paraules i després les llegim en veu alta avisant-lo que ha de detectar quines són les paraules que no diem correctament. D'aquesta manera l'ajudem a concentrar-se en la correspondència entre sons i lletres.
Lectura de síl·labes complexes: un altre exercici bo per millorar la destresa lectora és la lectura de síl·labes complexes, de tres o quatre lletres. El nen haurà de llegir en silenci una llista de síl·labes i després fer-ho en veu alta. Podem ressaltar aquelles síl·labes que ha llegit bé perquè, a mesura que millori, pugui veure els avanços i es mantingui motivat. A mesura que avanci les síl·labes es poden substituir per paraules i frases.
3. Utilitzar el joc com a eina de treball
Una de les millors formes de treballar amb els nens és a través del joc. En el cas de la dislèxia, utilitzar jocs amb lletres i paraules és una forma divertida que el nen realitzi activitats de reforç sense que ho percebi com a tasques extra.
El joc és a més una forma de reforçar el vincle amb els fills. Alguns dels jocs que es poden realitzar al costat d'ell són les sopes de lletres, jocs de formar paraules com el Scrabble o el Boggle, o també es pot jugar al penjat, començant amb paraules senzilles i augmentant la dificultat a mesura que el nen fa avenços.
4. No pressonar en excés al nen
Encara que el treball constant és necessari per millorar l'habilitat amb la lectura, és important no pressionar de més al nen. Per a ell ja és difícil l'esforç constant que ha de realitzar en totes les seves tasques de lectura, per la qual cosa se l'ha de donar suport, però també s'ha de deixar espai a l'infant perquè si se sent cansat, pugui prendre's un descans.
5. Mantenir la motivació
En molts casos els nens amb dislèxia se senten com menys capaços que els seus companys de classes a causa de la seva dificultat amb la lectura. No obstant això és molt important recalcar que aquestes dificultats no estan associades a la intel·ligència i que el nen és igual de capaç que els altres nens.
Els pares s'han d'esforçar per mantenir la motivació del nen i per evitar que se senti malament al trobar-se amb les dificultats pròpies de la dislèxia. S'han de trobar activitats en què els nens destaquin, com els esports o alguna activitat artística, en la qual el nen pugui expressar-se còmodament i amb la qual se senti a gust.
Veure un progrés favorable a aquestes activitats pot ajudar el nen a sentir-se motivat. D'aquesta manera serà més fàcil que s'esforci més amb la lectura i la comprensió lectora, perquè veurà que el treball constant li aporta recompenses.
Per treballar la dislèxia a casa el més important és ser pacients, seguir les recomanacions del pedagog que ens assessori i involucrar-se en les activitats que realitza el nen. El suport dels pares és clau per aconseguir que la dislèxia no sigui un problema a llarg termini per als fills.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.