Ladislèxiaés un trastorn del neurodesenvolupament que comporta una dificultat específica en l’aprenentatge de la lectura i impacta en el resultat educacional i psicosocial del nen. Aquesta dificultat és inesperada, ja que apareix en un nen amb una intel·ligència, motivació i escolarització normal, que no presenta dèficits sensorials ni trastorns conductuals que la poden justificar.
La dislèxia és el més comú dels trastorns del neurodesenvolupament, afecta igual els dos sexes i s'estima que el pateixen entre un 5 i 17 % dels nens i nenes en edat escolar.
Mites i conceptes erronis de la dislèxia
Hi ha infinitat de tòpics sobre la dislèxia, molts basats en conceptes totalment superats pel coneixement neurobiològic actual.
El 2016, Ripoll i Aguado fan una revisió bibliogràfica on exposen quins tractaments no són eficaços per a la dislèxia i, per tant, no es recomanen utilitzar fora de situació experimental. A continuació, exposem aquells mites sobre la dislèxia:
Problemes de “lateralitat creuada”: el terme “lateralitat creuada” no correspon a cap trastorn clínic conegut ni acceptat per la comunitat científica. Un 30 % de la població presenta lateralitat creuada, és a dir, que són dretans i el seu ull dominant és l'esquerre, o són esquerrans i el seu ull dominant és el dret. Els aprenentatges, segons el coneixement neurobiològic actual, no depenen de cap manera d'aquesta “lateralitat”. Cap de les teràpies orientades en aquest sentit se sustenten en una base sòlida.
Problemes visuals: no hi ha problemes oculars que produeixin dislèxia ni altres dificultats d’aprenentatge. L'oftalmòleg haurà de descartar la presència d'una miopia, hipermetropia, estrabisme, astigmatisme... que hagi de ser corregit per millorar la visió del nen per llegir i escriure, però també per sumar, dibuixar i utilitzar videojocs. Amb això volem dir que qualsevol trastorn que comprometi la visió s'ha de descartar i corregir si cal, però no és la causa de les dificultats d'aprenentatge.
Problemes d'orientació espacial i d'identificació dreta-esquerra: com ja hem dit, la base de la dislèxia està en una disfunció de l'hemisferi cerebral esquerre, concretament en les àrees del llenguatge. L'orientació espacial depèn més de l'hemisferi cerebral dret i, per tant, no té una relació causal amb la dislèxia. Els exercicis d’orientació espacial no estan indicats en les persones amb dislèxia.
“Excepcionalitat intel·lectual i/o creativa”: aquest és un altre tòpic que no té base científica. Sens dubte, una major capacitat intel·lectual donarà a la persona amb dislèxia més recursos per compensar la seva dificultat, com passa per a qualsevol altre aprenentatge. Però presentar dislèxia no comporta automàticament ser més creatiu o intel·ligent que la resta de població.
La detecció precoç és essencial per dissenyar programes d’intervenció a inicis de la primària i així contribuir al descens del percentatge de nens amb un trastorn de l’aprenentatge de la lectoescriptura.
Si voleu saber més sobre la dislèxia o altres trastorns del neurodesenvolupament podeu consultar el 14è Informe FAROS.
Bibliografia
Ripoll, J. y Aguado, G. (2014). Eficacia de las intervenciones para el tratamiento de la dislexia: una revisión. Revista de Logopedia, Foniatría y Audiología, 36(2). https://doi.org/10.1016/j.rlfa.2015.11.001
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Especialistes en l'avaluació, diagnòstic i proposta de solucions personalitzades a nens i adolescents amb dificultats cognitives i conductuals que repercuteixen en l'aprenentatge.Coneix-nos
La majoria de nens desitjaria no haver de fer mai més els deures de l’escola, però ja que això difícilment ho podran evitar, ajudem-los a fer els deures amb aquests consells pràctics.
Durant el primer any de vida, el nen juga explorant i interactua amb el món que el rodeja amb els cinc sentits per comprendre’l. La major part del seu joc consisteix en agafar objectes i posar-se’ls a la boca, agitar-los, colpejar-los o tirar-los.
Si quan el teu fill era un nadó ja el veies com un petit científic utilitzant els seus cinc sentits i descobrint el món que el rodeja, ara que ja té entre 1 i 3 anys és veritablement tot un enginyer, i tracta d’entendre com funcionen aquests objectes.
Enregistrament del seminari web sobre què hem de tenir en compte per a saber si el nostre fill pot tenir un trastorn de l'aprenentatge i com el podem ajudar.
