Artritis idiopàtica juvenil

Què és l'artritis idiopàtica juvenil?

L'artritis idiopàtica juvenil engloba un conjunt de malalties amb diversos subtipus, que tenen en comú el produir una inflamació crònica de les articulacions.

El terme "idiopàtica" significa que se'n desconeix la causa exacta, tot i que es creu que es tracta d'un problema autoimmunitari. Es denominen autoimmunitaris a les situacions en què el sistema immunitari del cos (les defenses) ataquen per error les pròpies cèl·lules i teixits sans. En el cas de l’artritis idiopàtica juvenil, atacarien fonamentalment les articulacions.

L'artritis idiopàtica juvenil és una malaltia relativament poc freqüent o minoritària, tot i que és la forma més comuna d'artritis en nens i adolescents. Es creu que afecta a al voltant d'1 de cada 1.000 nens.

La majoria dels casos es diagnostiquen en nens petits, però l'artritis idiopàtica juvenil també pot afectar adolescents i adults joves. Així, tot i que l'inici dels símptomes es doni abans dels 16 anys d'edat, com a malaltia crònica que és, es patirà tota la vida.

Quins són els seus símptomes?

Els símptomes de l'artritis idiopàtica juvenil poden variar àmpliament entre els diferents pacients i, sobretot, entre els diferents subtipus de la malaltia.

Aquesta malaltia pot afectar a qualsevol articulació del cos, tot i que les més comunment perjudicades són les grans articulacions de les cames, com els genolls i els turmells. També és habitual que s'inflamin les articulacions de les mans i els peus, així com les de la mandíbula, la columna vertebral i el coll. L'afectació concreta de la malaltia en cada pacient dependrà del subtipus que tingui.

Les lesions poden ser simètriques o asimètriques, en funció de si s’afecten o no les mateixes articulacions a cada costat del cos.

Els símptomes articulars poden ser:

• Dolor, que pot manifestar-se de manera constant o intermitent i ser més intens per la matinada o després de períodes d'inactivitat. El dolor pot afectar a una o a diverses articulacions, podent limitar el moviment.
• Rigidesa, que habitualment és més intensa de matinada o després de períodes d'inactivitat. La rigidesa pot afectar una o diverses articulacions i durar vàries hores.
• Inflamació, que pot provocar envermelliment, inflor o calor a la zona afectada. Això passa sobretot a les articulacions de les mans, peus, genolls o turmells.
• Fatiga, com a resultat del dolor, la inflamació i l'estrès emocional.
• Problemes de creixement. En alguns casos, en les formes més greus no tractades o que necessiten dosis altes de derivats de la cortisona, l'artritis idiopàtica juvenil pot afectar el desenvolupament del nen, observant-se un retard en el creixement o presència de deformitats òssies. Actualment, aquesta situació és realment excepcional.

A més de l'afectació a les articulacions i segons el subtipus, la malaltia pot causar pèrdua de la gana, febre (en el 5 al 10% de pacients) o, en alguns casos, també afecta a altres òrgans, com la pell, el cor, els pulmons o els ulls.

En el cas dels ulls, la inflamació que produeix la malaltia se’n diu uveïtis i es pot observar fins en el 20% dels pacients. La uveïtis es produeix sobretot en els subtipus d'artritis idiopàtica juvenil anomenats oligoarticular i poliarticular, que en les anàlisis mostren un factor reumatoide negatiu i en què l'artritis s'associa una entesitis (inflamació de la zona on un tendó, múscul o lligament s'uneix a un os).

Com es diagnostica?

No hi ha uns símptomes totalment característics ni una prova específica que pugui confirmar de manera definitiva la presència de l'artritis idiopàtica juvenil, pel que es necessita una avaluació acurada per part d'un professional especialista i experimentat.

En general, el diagnòstic de l'artritis idiopàtica juvenil sol ser complicat, pot portar temps i necessitar diverses visites al metge. És important rebre un diagnòstic precís i precoç per obtenir un tractament adequat i prevenir complicacions a llarg termini.

El diagnòstic es basa en una combinació de la història clínica del pacient, l'examen físic i els resultats d'anàlisis de sang. En alguns casos, es poden realitzar també estudis radiològics.

Quin és el seu tractament?

El tractament de l'artritis idiopàtica juvenil té com a objectiu reduir la inflamació, alleujar el dolor i la rigidesa, i prevenir la deformitat articular i altres problemes a llarg termini.

Aquest tractament ha de ser plantejat per un especialista en reumatologia pediàtrica i ha de ser individualitzat; és a dir, que depèn de cada pacient, del subtipus d'artritis idiopàtica juvenil que tingui o de la gravetat dels símptomes.

Els tractaments més habituals inclouen medicaments antiinflamatoris no esteroïdals (com l’ibuprofè) o fàrmacs que controlen la resposta immunitària (com els derivats de la cortisona). En la majoria dels casos, els corticoides s'apliquen de manera intraarticular i, només en els casos més greus, es donen per via oral o endovenosa.

També hi ha altres medicaments "modificadors de la malaltia", com els fàrmacs biològics (entre ells, els anti-TNF) o el metotrexat (que es dona fins en un 70% dels casos). Aquests medicaments són útils no només per controlar la inflamació sinó també per frenar la progressió de la malaltia.

La fisioteràpia o la teràpia ocupacional poden ser igualment necessàries.

Quines altres coses cal tenir en compte?

En realitat, l'artritis idiopàtica juvenil la formen un grup de malalties inflamatòries cròniques que afecten les articulacions i que es diagnostiquen en persones menors de 16 anys. Dins del grup hi ha diversos subtipus, que es classifiquen segons els símptomes, l'edat del pacient i els resultats de les proves de laboratori. Cadascun d'aquests subtipus té característiques i tractaments concrets.

El pronòstic de la malaltia pot variar àmpliament d'un nen a un altre i, en gran mesura, depèn del subtipus de la malaltia. Alguns pacients poden presentar una remissió (disminució o desaparició dels símptomes), mentre que altres poden tenir una evolució crònica i progressiva.

És important destacar que la detecció precoç i el tractament adequat poden ajudar a prevenir complicacions greus i a millorar el pronòstic a llarg termini. L'atenció mèdica i el seguiment continu amb un reumatòleg pediàtric són essencials per assegurar una gestió efectiva de la malaltia i millorar la qualitat de vida del pacient.

Per això, si el nen és diagnosticat d'artritis idiopàtica juvenil, és important que segueixi les recomanacions dels professionals que l'atenen i mantingui un estil de vida saludable. Això inclou la pràctica regular d'exercici físic, el mantenir una dieta adequada, descansar el temps suficient i evitar situacions d'estrès.