Criptorquídia

Què és la criptorquídia?

La criptorquídia és un problema que afecta aproximadament el 3% dels nens (el 30%, si són prematurs) en què es pot apreciar que un testicle no ha baixat a la bossa escrotal (la bossa que conté els testicles), o ha baixat només parcialment. Habitualment afecta un testicle, encara que en alguns casos pot afectar els dos.

Durant el desenvolupament fetal, els testicles es formen a l'abdomen i després haurien de descendir a la bossa escrotal. No obstant això, en els casos de criptorquídia, això no succeeix d’una manera correcta.
Tot i que hi ha diversos factors que es relacionen amb l'aparició d'aquesta alteració, la seva causa exacta no es coneix.

Quins són els seus símptomes?

Com a norma general, la criptorquídia infantil és un problema de salut que no dóna símptomes i que es detecta casualment perquè el testicle no pot ser palpat completament dins de la bossa escrotal.

Com es diagnostica?

La criptorquídia es diagnostica habitualment durant els primers mesos de vida, bé perquè els pares han notat el problema o perquè el pediatre ho descobreix en les revisions periòdiques que es realitzen.

En general, amb l'exploració dels genitals del nen per part del pediatre és suficient per confirmar el diagnòstic.

No obstant això, en cas que els testicles no es puguin palpar o que hi hagi dubtes sobre la seva localització exacta, es poden fer proves com l'ecografia, la tomografia o la ressonància magnètica.

Quin és el seu tractament?

Aproximadament en el 70 al 80% dels casos de criptorquídia en el moment del naixement, els testicles baixaran de manera espontània i es col·locaran correctament a la bossa escrotal durant el primer any de vida. Això significa que, en la majoria dels nens amb criptorquídia al néixer, hi haurà un descens testicular natural sense necessitat d'intervenció mèdica.

Si durant el primer any el testicle no ha baixat, existeixen dues opcions principals de tractament: hormonal o cirurgia.

Optar per una o per l'altra dependrà de diversos factors, com l'edat del nen, la localització i posició dels testicles, i la preferència del metge especialista.

En termes generals, el tractament quirúrgic, anomenat orquiopèxia, es considera l'enfocament principal i més efectiu per corregir la criptorquídia, especialment en casos persistents o que afecten els dos testicles.

El tractament hormonal es reserva com una opció inicial en certs casos, però no acostuma a ser el tractament principal. Sobretot tenint en compte els possibles efectes secundaris que aquest tractament pot ocasionar que, encara que són temporals i d'escassa gravetat, és preferible evitar-los.

L'objectiu de l'orquiopèxia és fixar el testicle a la bossa escrotal. Aquesta cirurgia es realitza habitualment durant els primers dos anys de vida del nen i s'ha demostrat que promou un creixement testicular més normal, manté molt bé la fertilitat i redueix el risc futur de patir càncer de testicle. En mans expertes, és una intervenció segura i eficaç.

L'èxit del tractament depèn de diversos factors, com l'edat en què es realitza el diagnòstic i s'inicia el tractament, la gravetat de la criptorquídia i la resposta individual del pacient al tractament.

Quines altres coses cal tenir en compte?

Amb un diagnòstic precoç i un tractament adequats, la criptorquídia generalment té molt bon pronòstic.

Si es desatén una criptorquídia i no es realitza cap tractament, poden ocórrer diverses complicacions com, per exemple: infertilitat, major risc de patir càncer testicular o de torsió del testicle, que és una situació dolorosa i greu en què el testicle gira sobre si mateix.

També és interessant destacar la possibilitat de patir problemes estètics i psicològics en els pacients no tractats, especialment en l'adolescència i en l'edat adulta.