La dermatitis atòpica és la manifestació a la pell d'una entitat global que es diu atòpia que vol dir reacció exagerada. Així, l'atòpia es pot manifestar no només a la pell, sinó en els bronquis, en forma d'asma; a la mucosa nasal i ocular, en forma de rinitis o conjuntivitis.
L'atòpia és una predisposició hereditària a desenvolupar una reacció exagerada davant de substàncies que normalment són inofensives, com ara la pols, el pol·len o certs aliments.
Aquestes reaccions es poden manifestar a la pell en forma d'èczema; als bronquis, com asma; a la mucosa nasal com a rinitis: o als ulls, com a conjuntivitis.
L'atòpia es pot manifestar de diferents maneres; així doncs, en una mateixa família, hi pot haver un membre que tingui asma i un altre que tingui rinitis. Les diverses manifestacions de l'atòpia també poden canviar amb el temps.
La dermatitis atòpica, també anomenada èczema atòpic, és una malaltia inflamatòria crònica de la pell que es manifesta com a infamació, envermelliment, picor i sequedat de la pell. Pot afectar persones de totes les edats, tot i que és més freqüent en nens. S’estima que la pateixen d’un 10 a un 20% dels nens a Espanya.
La malaltia s'origina per una predisposició genètica sobre la qual influeixen factors ambientals. En aquests casos, s'afecten algunes de les proteïnes que formen la pell i disminueix la funció de barrera que té aquesta pell i la seva capacitat per oferir protecció.
La barrera cutània alterada del nen atòpic fa que l'aigua s'evapori amb més facilitat i la pell es deshidrati, s'irriti més fàcilment i sigui més susceptible a infeccions per bacteris, virus o fongs.
A més, la predisposició genètica també determina que el sistema immune de la pell sigui diferent i respongui de forma exagerada a desencadenants ambientals com, per exemple: el pol·len, la pols, el contacte amb animals, alguns aliments, productes químics irritants, determinades situacions climàtiques o ambientals, certes infeccions, fricció, sudoració o estrès emocional.
Aquests desencadenants poden variar entre pacients i també en una mateixa persona. Els episodis de dermatitis poden haver estat causats per desencadenants diferents.
Com que es tracta d'una predisposició genètica, no s'ha de considerar una malaltia contagiosa.
La dermatitis atòpica es manifesta amb una pell seca sobre la qual apareixen de manera intermitent lesions d'èczema o dermatitis:
Pell envermellida amb descamació i de vegades exsudació (sortida de sèrum).
Picor que obliga al rascat amb el qual apareixen esgarrapades i rascades (excoriacions).
La pell de les zones amb èczemes repetits es torna gruixuda (liquenificació).
Els brots d'èczema tenen predilecció per algunes zones del cos i aquestes van variant amb l'edat. En lactants sol afectar la cara, tronc i plecs. A l’edat infantil sol afectar els plecs, especialment dels colzes i els genolls. A la dermatitis atòpica de l'adult ja es veu la pell liquenificada (engrossida) i és freqüent que afecti la cara, al clatell, el dors de les mans i els peus, la cara de flexió dels canells i les zones d'extensió de les cames.
Els símptomes de la dermatitis atòpica poden variar d'un nen a un altre i la gravetat i la freqüència poden canviar amb el temps.
D'altra banda, aquests símptomes es poden mostrar de manera contínua (crònica) o intermitent, en brots produïts per l'exposició a un desencadenant.
Cada persona pot experimentar la dermatitis atòpica de manera diferent i el patró de brots (o la manera com apareixen) pot variar fins i tot en una mateixa persona al llarg del temps.
El diagnòstic de dermatitis atòpica no necessita proves o anàlisis especials; és fonamentalment clínic quan un pacient presenta pruïja (picor) i tres o més de les següents característiques:
Èczemes o dermatitis en les àrees típiques segons l'edat (àrees de flexió en nens i en nadons en galtes o àrees extensores).
Antecedents d’èczemes o dermatitis en les àrees típiques.
Antecedents personals de pell seca.
Antecedents personals d'asma o rinitis al·lèrgica.
Antecedents familiars d’atòpia (Idealment en primer grau).
Hi ha diversos desencadenants dels brots com poden ser:
Infeccions
Suor
Estrès
Banys prolongats amb aigua molt calenta o és piscines clorades
Robes aspres, la llana o polièster
Climes secs i freds
Al·lèrgies a algun aliment o ambientals
Els nens amb dermatitis atòpica tenen una susceptibilitat més gran que altres nens de patir infeccions de la pell, sigui per bacteris, virus o fongs, així com de dermatitis de contacte, per l'aplicació d'alguns fàrmacs tòpics.
El tractament integral de la dermatitis atòpica està encaminat a la reparació de la barrera cutània, amb mesures generals de cura i hidratació de la pell, i el tractament antiinflamatori per "desinflamar" la pell quan està en brot, bé sigui amb tractament tòpic com sistèmic. És molt important la cura diària de la pell en un nen afectat amb dermatitis atòpica.
És molt important la cura diària de la pell en un nen afectat amb dermatitis atòpica:
Banys o dutxes curtes amb aigua tèbia: És recomanable que el bany o dutxa siguin cada dia, fins i tot en èpoques en què tinguin lesions d'èczema actives, ja que contribueix a disminuir la picor, a relaxar a l'infant i a netejar i descontaminar la pell. Si es realitza en bones condicions i s'hidrata immediatament la pell no té per què empitjorar la pell atòpica.
En cas de bany, no s'ha de posar sabó a l'aigua, sinó que és millor ensabonar amb poca quantitat les zones que es necessiti (mans, peus, aixelles i genitals) i aclarir sense deixar que la resta del cos estigui en contacte o submergit en aigua i sabó. A la resta del cos només aigua. El sabó ha de ser sense detergent, d'un pH similar al de la pell, i sense fragàncies.
S'ha d'evitar fregar i friccionar la pell amb esponges. L'ús d'aquests elements fa que la funció barrera de la pell sigui més defectuosa.
Assecar sense fregar i amb la pell parcialment humida posar hidratant a tot el cos i amb les mans netes.
Com més espessa sigui la hidratant, en general, major serà la seva capacitat restauradora i menys solen picar en aplicar-la sobre pell irritada. Així són preferibles els "baumes", ungüents i pomades a les cremes i llets corporals. Les llets i emulsions són més fàcils d'aplicar comparades amb una crema, a més de ser més refrescants, però, la seva absorció és més ràpida i solen hidratar menys. En adolescents i adults pot ser la millor opció, ja que són més còmodes i deixen menys "pringós" o "enganxós".
Evitar l'ús de locions i gels perquè tenen més contingut d'alcohol i poden causar irritació. A les zones d’èczemes les hidratants pot irritar i produir picor pel que a vegades no es poden utilitzar en brot. Si es toleren bé no hi hauria problema per utilitzar-les en brot. Si és possible, la hidratant hauria d'utilitzar-se dues o tres vegades al dia, si bé a vegades això no és possible pel que almenys s'ha d'aplicar després del bany o dutxa.
A més d'aquestes mesures per a la cura diària de la pell, les següents recomanacions amb les peces de vestir poden ser útils:
Rentar la roba amb sabó poc perfumat, i utilitzar poca quantitat o fer una esbandida extra. No posar suavitzant. Evitar fer servir roba de llana, polar, lycra, polièster o fibres sintètiques.
Tractar d'utilitzar preferiblement calçat de pell o tela, ben airejat, que no afavoreixi la sudoració.
Utilitzar el calçat esportiu només per practicar esport.
Portar mitjons o mitges preferiblement de fil o cotó.
Utilitza roba de llit suau, preferiblement de cotó o lli, especialment la que està en contacte directe amb la pell.
En el cas dels nadons, és important canviar freqüentment els bolquers per evitar maceracions de la pell.
Finalment, serà de gran utilitat seguir aquestes altres recomanacions:
Evitar, sempre que sigui possible, el contacte de la pell amb sorra, terra, herba i material de construcció.
Anar amb compte amb el clor de les piscines i les immersions prolongades en aigua. (Si bé el nen atòpic ha de fer vida normal i ha d'aprendre a nedar).
En sortir de la piscina dutxar-se immediatament per retirar tot el clor i aplicar la hidratant tal com ho faria a casa.
Evitar tenir contacte amb persones fumadores.
Evitar l'ús de colònies i perfums directament sobre la pell.
Evitar portar bijuteria i accessoris niquelats. L'exposició al sol, amb moderació i protecció pot ser beneficiosa per a alguns pacients.
Per al tractament dels brots s'utilitzen fàrmacs antiinflamatoris: corticoides i inhibidors de la calcineurina. Els corticoides tòpics són els fàrmacs més utilitzats. Hi ha una gran varietat de corticoides tòpics, tant en la seva potència com en la seva forma farmacèutica (loció, crema, pomada o ungüent). L'elecció d'un o altre depèn de la zona afectada, de la gravetat del brot, de l'edat del pacient. És molt important seguir les indicacions del metge sobre quin corticoide utilitzar i per quant de temps.
En brots més importants de dermatitis atòpica o amb molta picor és molt útil aplicar la tècnica de compreses humides.
Les compreses humides és una teràpia alternativa en el tractament de la pell amb dermatitis atòpica i pot ajudar a millorar més ràpidament els llocs pitjors d'èczema.
Sovint hi ha una por exagerada i no justificada als corticoides que porten a un incompliment del tractament i a deixar els èczemes a mig curar, amb la qual cosa reapareixen ràpidament. De vegades, en casos de brots molt freqüents, el metge pot recomanar que utilitzeu un tractament preventiu amb corticoides dos dies a la setmana.
Els inhibidors de la calcineurina tòpics (tacrolimus i pimecrolimus) són fàrmacs immunomoduladors que han demostrat eficàcia i seguretat tant per al tractament dels brots com per prevenir la seva aparició, com a tractament de manteniment preventiu.
A vegades, en èczemes que estan infectats s'utilitzen antibiòtics bé sigui en forma de crema o per via oral. Per disminuir la picor es poden utilitzar antihistamínics orals. Solen ser més efectius en la picor de la dermatitis atòpica els antihistamínics de primera generació (hidroxicina, dexclorfeniramina), pel seu efecte sedant. No es recomana l'ús d'antihistamínics tòpics atès que poden produir fotosensibilitat.
Els tractaments sistèmics que inhibeixen la resposta inflamatòria s'usen en casos severs i refractaris i inclouen: fototeràpia, corticosteroides, immunomoduladors com ciclosporina, metotrexat, mofetil-micofenolat i azatioprina. Tots ells tenen els seus pros i contres a discutir i valorar.
Hi ha noves teràpies sistèmiques per al tractament de la dermatitis atòpica refractària encaminades a bloquejar l'activitat de la resposta inflamatòria i les interleucines que la produeixen: A Espanya s'ha aprovat en adults l'ús de Dupilumab, un inhibidor de la IL-4 i IL 13.
La dermatitis atòpica sol millorar per si sola amb l'edat, de manera que el 70% dels nens atòpics no tindran brots en l'edat adulta. Si bé disposem de tractaments molt eficaços per tractar el brot no disposem encara d'un tractament que faci "desaparèixer" la dermatitis atòpica.
La dermatitis atòpica i la picor que produeix té efectes molt importants en la qualitat de vida dels que la pateixen. Els nens amb dermatitis atòpica dormen malament, poden tenir dificultats de concentració a causa de la picor, poden veure minvada la seva autoestima si les lesions són visibles, i si la dermatitis és greu poden mostrar-se retrets i tristos. A més els èczemes, si no es tracten, poden sobreinfectar-se per bacteris. Tot això és suficient per tractar els brots.
Finalment, hi ha alguna evidència indirecta de tenir la pell de l'infant atòpic millor controlada pot prevenir l'aparició d'altres símptomes d'atòpia com l'asma o la rinitis.
Les persones atòpiques tenen més al·lèrgies que les persones no atòpiques. Això no vol dir que l'atòpia sigui una malaltia que puguem controlar retirant de l'alimentació o de l'ambient els al·lèrgens dels quals sospitem.
Dit d'una altra manera, hi ha nens atòpics que són al·lèrgics a algun aliment, però tot i retirant completament l'aliment als quals són al·lèrgics, continuaran presentant brots de dermatitis atòpica motivats per altres desencadenants.
En general, l'al·lèrgia a aliments produeix altres manifestacions a més de dermatitis atòpica com pot ser urticària, poc guany de pes, diarrees, etc.
En casos en què se sospiti d'algun aliment concret o en lactants amb dermatitis atòpica de difícil control pot estar indicat una valoració al·lergològica. En aquests casos se sol demanar una analítica de sang i unes proves cutànies (PRICK TEST). No és recomanable començar a fer proves amb dietes d'exclusió sense una supervisió mèdica.
Sovint els nens atòpics tenen en l'analítica la IgE molt elevada i els eosinòfils (que són les cèl·lules de l'al·lèrgia) molt augmentats. Això no vol dir que siguin al·lèrgics a una cosa determinada, sinó que només reflecteix la hiperreactivitat general que presenten els nens atòpics.
La dermatitis del bolquer és un terme mèdic utilitzat per referir-se a la inflamació de la capa més superficial de la pell (epidermis) coberta pel bolquer. Llegeix l'article per saber com evitar-la tractar-la.
Contacta amb nosaltres si tens qualsevol suggeriment respecte al contingut de
l'Escola de Salut. Et donarem resposta tan aviat com sigui possible.
