Èctasi pièlica

Què és una èctasi?

En medicina, el terme èctasi fa referència a la dilatació o ampliació anormal d'una estructura o un conducte en el cos. Generalment, aquest terme s'utilitza per descriure la dilatació anormal d'òrgans o vasos sanguinis que normalment tenen una mida més petita.

Què és l'èctasi piélica?

L’èctasi pièlica és la dilatació d'una zona del ronyó anomenada "pelvis renal". La pelvis renal té forma d'embut i la seva funció és recollir l'orina formada en el ronyó i enviar-la a l'urèter, el conducte que porta l'orina fins a la bufeta.

L’èctasi pièlica en pediatria té diverses causes i la seva aparició pot estar relacionada amb diferents mecanismes com, per exemple:

• Obstrucció parcial o completa del flux d'orina des dels ronyons fins a la bufeta. És la causa més freqüent i es produeix per malformacions congènites ¬–de naixement– que dificulten el pas de l'orina provocant un augment de la pressió en el ronyó, la qual cosa porta a la dilatació de la pelvis. 
• Reflux vesico-ureteral, que és una situació en la qual l'orina flueix en direcció contrària des de la bufeta cap als urèters i, de vegades, cap als ronyons. 
• Altres anomalies congènites de l'estructura dels ronyons o del sistema urinari. 

Es creu que l’èctasi es troba en al voltant del 5% dels fetus durant les ecografies prenatals.

Quins són els seus símptomes?

En la majoria dels casos, l’èctasi piélica es descobreix durant una ecografia prenatal de rutina, habitualment en la del segon trimestre. Quan no es descobreix d’aquesta manera, l’èctasi pot evolucionar de manera asimptomàtica i es pot trobar casualment en qualsevol moment de la vida. 

És poc habitual, però possible, que l’èctasi es manifesti amb símptomes com, per exemple: infeccions d'orina, dolor abdominal, problemes o presència de sang a l’orinar o hipertensió arterial.

Com es diagnostica?

Per al diagnòstic de l’èctasi pièlica és suficient amb una ecografia. 
En alguns casos, es podran fer altres exploracions per determinar-ne millor la causa.

Quin és el seu tractament?

En molts casos, les èctasis piéliques lleus i aïllades, que són les més habituals, no necessiten un tractament concret. Es poden solucionar de manera espontània amb el temps, possiblement al llarg dels primers anys de vida. Per aquesta raó, es recomana seguir una estratègia conservadora: esperar i realitzar controls periòdics. 

En tot cas, el tractament de l’èctasi pièlica ha de ser personalitzat i l'actuació dependrà de la gravetat o complicacions del cas i de les recomanacions del pediatra o especialista.

Quines altres coses cal tenir en compte?

L’èctasi piélica és una malaltia que, en general, té molt bon pronòstic. Si es realitzen seguiments apropiats amb professionals i equips experts, l'evolució sol ser positiva i sense impacte en la qualitat de vida del nen. 

Aquest mateix seguiment facilitarà que els casos més greus puguin ser gestionats amb èxit.