Estenosi pilòrica

Què és l’estenosi pilòrica?

L'estenosi pilòrica és un problema que afecta alguns nounats i lactants petits, en què es produeix un estretament del pílor, que és la vàlvula que connecta l'estómac amb l'intestí prim.

Aquest estretament fa que els aliments i altres continguts de l'estómac tinguin dificultat per passar a l'intestí prim i, per tant, s'acumulin a l'estómac.

És un problema de salut que es manifesta després del naixement, típicament al mes de vida. Es podria relacionar amb factors genètics i ambientals. La incidència de l'estenosi pilòrica és al voltant de 3 per cada 1.000 lactants, cosa que la converteix en un problema relativament comú. 

És més freqüent als barons, als nadons d'origen caucàsic i als primogènits (els fills que neixen, en primer lloc). S'ha observat que la presa d'un antibiòtic (anomenat eritromicina) per part del nadó o de la mare en pot afavorir l'aparició.

Sol manifestar-se entre la tercera i la cinquena setmana de vida, encara que pot passar més aviat o també més tard.

Quins símptomes dóna?

El símptoma més comú i que condueix a la majoria de les consultes mèdiques és el vòmit. En les etapes inicials de la malaltia, els vòmits poden passar després dels àpats i poden semblar normals. Amb el temps, els vòmits esdevenen més freqüents i es poden presentar després de cada presa.

De vegades, els vòmits també poden ser molt intensos i sortir-ne projectats. Altres símptomes de l'estenosi pilòrica són la pèrdua de pes (o la dificultat per engreixar-se), tenir gana freqüentment, irritabilitat, letargia (somnolència i manca d’activitat i energia) i deshidratació.

De vegades, s'aprecien ones peristàltiques; és a dir, després de les preses es produeix un augment de les contraccions de l'estómac quan intenta buidar-ne el contingut a través del pílor. Es poden crear aleshores unes ones que van d'esquerra a dreta sobre el ventre del nadó i que els pares poden observar.

Com es diagnostica?

L'exploració que realitza el pediatre ajuda a localitzar una possible sensació de massa a l'abdomen o a sentir les ones peristàltiques. El diagnòstic es confirma mitjançant ecografia. L'ecografia és una prova no invasiva que no utilitza radiació, i permet obtenir imatges detallades de l'interior del cos.

D'aquesta manera, es pot mostrar l'engruiximent de la paret muscular del pílor i l'absència de pas de contingut des de l'estómac fins a l'intestí. Cal fer una analítica sanguínia per descartar alteracions electrolítiques associades als vòmits de repetició i com a estudi preoperatori.

Quin és el seu tractament?

El tractament de l'estenosi pilòrica és quirúrgic. La cirurgia consisteix en una "piloromiotomia", que significa fer una incisió o tall al múscul pilòric per solucionar l'obstrucció al pas de contingut i permetre que l'estómac es pugui buidar de manera adequada.

La cirurgia es pot realitzar mitjançant un abordatge clàssic amb una incisió a la paret abdominal o al voltant del melic, o bé de manera mínimament invasiva a través de 3 talls de pocs mil·límetres (laparoscòpia). El cirurgià decidirà quin és l'abordatge indicat en cada cas.

Tot i això, aquesta cirurgia no és una emergència i es realitzarà quan el nadó es trobi en un estat d'hidratació òptim.

Quines altres coses s’han de tenir en compte?

El pronòstic de l'estenosi pilòrica és, generalment, bo amb el tractament adequat. Després de la cirurgia, la majoria de nadons es recuperen totalment i poden tolerar l'alimentació sense problemes. Només en poques ocasions poden passar complicacions després de l'operació.

Si es diagnostica i es tracta a temps, l'estenosi pilòrica generalment no causa problemes a llarg termini en el creixement i el desenvolupament del nadó. No obstant això, si es deixa sense tractar durant un període prolongat de temps, hi poden haver conseqüències com ara deshidratació, desequilibri d'electròlits, malnutrició i retard del creixement. Per tant, és important buscar atenció mèdica si se sospita aquesta malaltia.