Glaucoma pediàtric
El glaucoma pediàtric és una malaltia ocular greu que augmenta la pressió dins de l'ull. Afecta a uns pocs nounats i pot causar ceguesa si no es tracta a temps. Els símptomes varien segons l'edat i poden ser difícils de detectar. Els oftalmòlegs realitzen proves per a diagnosticar i tractar aquesta condició, que pot requerir col·liris, medicaments i cirurgia. El seguiment constant és essencial per a controlar la pressió ocular i prevenir complicacions. Mantenir-se al dia amb les visites a l'oftalmòleg és crucial per a la salut visual dels nens.
Què és el glaucoma pediàtric?
El glaucoma és una malaltia dels ulls, greu i complexa, en què es produeix un augment de la pressió dins l'ull. Si el glaucoma no es tracta a temps, pot causar pèrdua permanent de la visió. Aquesta pèrdua visual serà més gran com més petita sigui l'edat del nen al començament de la malaltia.
És una malaltia poc habitual, que afecta un de cada 10.000 a 30.000 nadons. Tot i que és poc freqüent, és important tenir en compte que el glaucoma pediàtric representa del 4 al 18% dels casos de ceguesa infantil.
Quan afecta els dos ulls (en tres de cada quatre casos), el glaucoma pot ser hereditari. La causa més freqüent és una anomalia en el desenvolupament de les estructures de l'ull per on s'evacua el líquid que ocupa l'interior de l'ull (humor aquós), cosa que provoca una obstrucció i, en conseqüència, la retenció del líquid i l'augment de la pressió a l'interior del globus ocular.
Sol ser una patologia aïllada, però de vegades la seva aparició està relacionada amb altres malalties oculars o generals pediàtriques.
Quins són els seus símptomes?
Els símptomes poden variar depenent de l'edat del nen. Els nounats poden tenir els ulls més grans del normal o les còrnies es poden veure nuvolades o blavoses. Els nadons majors mostren una sensibilitat excessiva a la llum o llagrimeig constant. Els nens grans poden no tenir símptomes, i el glaucoma seria detectat durant un examen ocular de rutina.
Tot i que la detecció primerenca del glaucoma infantil és fonamental per prevenir la pèrdua de visió, no sempre es manifesta de manera evident, per la qual cosa és difícil de diagnosticar si no és explorat per un especialista. Per això, és important fer revisions periòdiques amb el pediatre i consultar quan hi hagi algun símptoma sospitós.
Com es diagnostica?
L'oftalmòleg pot realitzar diferents proves per diagnosticar el glaucoma pediàtric, amb l'objectiu de mesurar la pressió dins de l'ull, revisar la seva mida i la de la còrnia, examinar l'estat del nervi òptic o, en infants ja grans, realitzar un estudi de la visió i del camp visual.
En alguns casos, pot ser necessari sedar el nen per relaxar-lo i poder fer aquestes proves.
Quin és el seu tractament?
El tractament del glaucoma pediàtric pretén reduir la pressió dins de l'ull per prevenir el dany del nervi òptic i conservar la visió.
En la majoria dels casos, el tractament s'inicia amb col·liris o fins i tot amb medicaments per via oral. Però també se sol necessitar un tractament quirúrgic. Hi ha diferents tècniques quirúrgiques, l'elecció d'una o altra dependrà del tipus de glaucoma, de l'edat de l'infant i de l'experiència del cirurgià.
El seguiment d'aquests infants s'ha de prolongar durant tota la seva vida, per controlar l'evolució de la pressió a l'ull. Cal tenir en compte que, en ocasions, poden necessitar diverses intervencions i, de vegades, es pot tornar a produir un augment de la pressió fins i tot anys després d’haver estat operat.
De la mateixa manera, cal controlar periòdicament la seva capacitat visual i adaptar la correcció òptica adequada.
Quines altres coses cal tenir en compte?
Si el nen ha estat diagnosticat de glaucoma pediàtric, és important seguir les recomanacions del metge i administrar el tractament segons el que s'ha indicat. Les visites regulars a l'oftalmòleg són molt importants per controlar la pressió de l'ull i la visió de l’infant.