Icterícia del nounat

Com es detecta?

Es detecta quan hi ha un augment a la sang de bilirubina per sobre del valor normal (> 5mg/dl). La bilirubina és una substància que es produeix per la destrucció dels glòbuls vermells i es troba en condicions normals a la nostra sang, però en concentracions baixes. Té acció antioxidant, però en altes concentracions pot causar toxicitat i lesió a nivell neurològic. La bilirubina s'elimina principalment gràcies a l'acció del fetge, excretant-se a la femta i, en menor quantitat, a través de l'orina. Hi ha una sèrie de situacions en què la seva concentració pot augmentar per sobre dels límits de la normalitat, donant lloc a la icterícia.

Icterícia neonatal fisiològica

A causa d'un nombre més gran de glòbuls vermells i de la immaduresa del fetge, en els nadons es produeix, de forma natural o fisiològica, una elevació transitòria dels nivells de bilirubina durant els primers dies de vida, cosa que es coneix com a icterícia fisiològica. Afecta a més del 50% dels nadons, i és més freqüent en prematurs.

Sol manifestar-se amb la coloració groguenca de la pell, de forma més evident a la cara, els ulls i el tronc del nounat, sense altres símptomes associats. Apareix a partir del segon o tercer dia de vida i desapareix progressivament en 7-10 dies (2 setmanes en prematurs).

Generalment, en la icterícia fisiològica, l'elevació dels nivells de bilirubina sol ser lleu o moderada i no necessita cap tractament. En aquests casos, es recomana mantenir el nadó ben hidratat, i exposar-lo de forma indirecta a la llum solar (mai al sol directament), amb control pel pediatre d'atenció primària.

En una minoria de casos l'elevació de la bilirubina és més gran i precisa tractament per evitar el dany neurològic que pogués produir. El tractament es basa en la fototeràpia, aplicant una llum blava que afavoreix la degradació de la bilirubina dipositada a la pell. Per això es col·loca el nounat nu al bressol, sota un llum o sobre un matalàs de llum blava. Se li col·loca protecció ocular amb uns pegats per evitar que la llum produeixi alguna lesió a la retina. La fototeràpia s'ha de fer durant el major temps possible al llarg del dia i es pot mantenir mentre la mare dona el pit.

La icterícia fisiològica, excepte en casos extrems excepcionals, no deixa seqüeles i no es relaciona amb malalties del fetge ni de cap altre tipus.

Icterícia per lactància materna

La icterícia per lactància materna és un tipus d'icterícia neonatal fisiològica. S'inicia a partir del tercer – cinquè dia de vida en nadons alimentats exclusivament amb llet materna, però es prolonga més habitualment, fins i tot més de 3-4 setmanes. Com és fisiològica, tampoc no va associada a cap altre símptoma o malaltia subjacent.

Aquest tipus d'icterícia és perquè la llet materna té una substància que interactua en el metabolisme de la bilirubina, disminuint la seva eliminació (o alentint-la) a través de l'acció del fetge.

En aquests casos cal assegurar sempre una bona hidratació, confirmant un correcte guany de pes del nounat, i fent seguiment pel pediatre d'atenció primària, amb controls seriats de bilirubina. Habitualment tampoc no requereix tractament, i en cap cas es recomana interrompre la lactància materna, ja que aquesta no causa cap dany al nadó, simplement fa que la icterícia trigui més a resoldre's.

Icterícia neonatal patològica

En una petita proporció dels nadons, la icterícia pot ser la manifestació d'alguna malaltia, cosa que es coneix com a icterícia patològica.

Aquesta apareix ja el primer dia de vida, s'associa amb nivells més elevats de bilirubina o dura més de dues setmanes (havent exclòs la icterícia per lactància materna). També se sol acompanyar d’altres símptomes. Les causes més freqüents d'icterícia patològica són la incompatibilitat de grup sanguini del nadó i la mare (isoimmunització AB0 o Rh), una elevada concentració de glòbuls vermells a la sang (poliglobulia), les infeccions, l'hemólisi (destrucció massiva de glòbuls vermells) d’altres causes i malalties del fetge.

En aquests casos, la icterícia habitualment es detectarà a l'hospital, abans de l'alta després del naixement, per la qual cosa caldrà continuar l'ingrés i, a més del tractament de la causa i de la fototeràpia, poden ser necessaris altres, com l'exanguinotransfusió, per evitar el dany neurològic si els nivells de bilirubina són molt elevats.

És habitual que els pediatres, simplement amb l'exploració del nadó, ens fem una idea de si la icterícia s'associa a nivells més grans o menors de bilirubina. La icterícia avança en sentit crani-cabal, és a dir del cap als peus. Per això, si només afecta el cap o la part superior del tronc, probablement es tracti d'uns nivells de bilirubina que no siguin preocupants. Tot i això, sempre haurem de determinar el valor exacte de la bilirubina.

Actualment hi ha dispositius (bilirrubinòmetres transcutanis) que, en casos d'icterícia lleu i moderada, permeten estimar amb fiabilitat i de forma ràpida i indolora, a través d'un flaix de llum blanca a la pell, els nivells de bilirubina en sang d'un nounat , sense necessitat de fer una analítica de sang. Aquest mètode només és fiable en casos de nivells de bilirubina inferiors a 15 mg/dl i de nadons que no estiguin rebent fototeràpia, per la qual cosa en la resta dels casos sempre farem la determinació de bilirubina en sang mitjançant una analítica.

Habitualment, si l'alta és precoç (24 hores després del naixement), se citarà el nounat en 24-48 hores amb un pediatre o infermera pediàtrica per a control de pes i dels nivells de bilirubina. Davant l'aparició al nounat de qualsevol dels següents signes d'alarma es recomana la valoració per part d’un pediatre:

• Progressió del color groc, fent-se més fosc o amb extensió fins a les cames.
• Febre.
• Dificultat per a l’alimentació.
• Més son de l'habitual, letargia, amb dificultat per despertar-se.
• Irritabilitat que crida l'atenció, de difícil consol.