Invaginació intestinal
La invaginació intestinal es produeix quan una part de l'intestí s'introdueix dins de l'intestí que hi ha al costat, de manera similar a com es capgira un mitjó. Aquesta situació provoca dolor, inflamació i dificultat perquè la part invaginada rebi un flux sanguini adequat, podent obstruir el pas del contingut intestinal o fins i tot, danyar la porció d'intestí afectada. És la causa més freqüent d'oclusió intestinal en els lactants.
Quina és l'edat més comuna?
La gran majoria dels casos es produeix en lactants sans entre els 2 mesos i 2 anys de vida, sense identificar cap causa subjacent.
Tot i això, en algunes ocasions, especialment en nens grans, cal descartar una lesió prèvia que l'hagi pogut desencadenar (per exemple, diverticle de Meckel, pòlip intestinal, quist de duplicació intestinal, etc.).
La porció que s'afecta més freqüentment és la ileocòlica (la part final de l'intestí prim s'introdueix a l'inici de l'intestí gros).
Es calcula que poden patir una invaginació intestinal 1 de cada 1.000 nens.
Quins són els símptomes?
Típicament, la invaginació intestinal es presenta com a episodis de dolor abdominal còlic intermitent amb encongiment de cames, irritabilitat i plor. Solen presentar-se a intervals de 15 a 20 minuts. Entre episodis, és característica la prostració del nen, que pot trobar-se pàl·lid i suat. També són freqüents els vòmits, que són inicialment alimentaris i amb el pas de les hores es poden tornar verds.
Són característiques les deposicions (femtes) amb moc i sang, encara que només s'observen en alguns casos.
Els nens amb una invaginació intestinal d'hores o dies d'evolució poden presentar un mal color, amb respiració ràpida i el pols accelerat.
Com es diagnostica?
El diagnòstic de la invaginació intestinal és clínic i es realitza mitjançant la història i l'exploració física.
Durant l'exploració, de vegades es pot palpar una massa dura i allargada a l'abdomen, que correspon al segment invaginat.
En cas de sospita d'invaginació, cal sol·licitar una ecografia urgent per confirmar o descartar el diagnòstic.
En els casos de més llarga evolució, que es presenten com a oclusió intestinal, es farà una radiografia d'abdomen per cercar signes d'obstrucció de l'intestí.
Quin és el tractament?
El tractament de la invaginació intestinal consisteix a "reduir" la invaginació (és a dir, desfer-la), per poder restablir el trànsit intestinal i el flux de sang al segment d'intestí afecte.
La majoria dels casos (90% aproximadament) es resolen amb un ènema.
Consisteix a introduir aigua, aire o contrast a través d'una sonda per l'anus. La pressió de l'ènema empeny l'intestí invaginat fins a tornar-lo a la seva posició original, comprovant per ecografia o radiografia que ha desaparegut la invaginació.
Quan l'ènema no aconsegueix reduir-la, apareix una complicació durant el procediment o se sospita des del començament que es tracta d'una invaginació intestinal complicada, s'hi indica un tractament quirúrgic.
La primera actuació serà sempre estabilitzar el pacient si ho requereix abans d'operar-lo. La cirurgia consisteix a desinvaginar el segment afecte i tractar la possible causa (per exemple, treure un diverticle de Meckel) perquè no es torni a produir. En els casos en què en desinvaginar s'evidenciï que la part afectada no és viable (està danyada i no funciona bé), caldrà extirpar aquest segment d'intestí.
L'ènema de reducció i la cirurgia són procediments que han de ser realitzats per professionals mèdics capacitats i experts.
Quines altres coses cal tenir en compte?
Davant d'una sospita d'invaginació intestinal, cal cercar atenció mèdica immediatament.
El diagnòstic i el tractament precoços són molt importants per evitar complicacions greus a l'intestí (perforació, infecció, falta greu de reg sanguini) o xoc sèptic (infecció corporal generalitzada), que podrien arribar a posar en perill la vida del nen.
En general, les invaginacions intestinals tenen un excel·lent pronòstic i la majoria es resolen amb un ènema.
Les primeres hores després de la reducció de la invaginació, el pacient ha de romandre en observació, per detectar una possible reinvaginació deguda a la inflamació en cas que es produeixi.
