Malaltia pulmonar crònica del lactant
La malaltia pulmonar crònica del lactant, abans anomenada displàsia broncopulmonar, afecta el desenvolupament pulmonar i sol ser causada per naixements prematurs. Els símptomes inclouen dificultat per a respirar i risc d'infeccions pulmonars. El diagnòstic involucra proves com a anàlisis de sang i radiografies. El tractament es basa en l'administració d'oxigen i medicaments per a inflamar i obrir les vies respiratòries. Encara que els símptomes poden millorar amb el temps, poden persistir desafiaments respiratoris en l'adolescència i l'edat adulta, la qual cosa requereix un seguiment mèdic continu.
Què és la malaltia pulmonar crònica del lactant?
La malaltia pulmonar crònica del lactant (anomenada anteriorment displàsia broncopulmonar) és una alteració del desenvolupament normal dels pulmons. Tot i que pot estar produïda per múltiples factors, la principal causa és el néixer massa prematurament, quan els pulmons encara estan en una fase molt inicial del seu desenvolupament.
Quins són els seus símptomes?
Les primeres setmanes de vida, quan l’infant encara es troba ingressat en el servei de nounats, els principals símptomes que es poden observar són una respiració accelerada (taquipnea) i un major esforç i fatiga per respirar.
Posteriorment, sobretot durant els primers anys de vida, seran nens amb més risc de patir bronquitis i complicacions infeccioses als pulmons. En ocasions, poden presentar també una major dificultat respiratòria a l'hora de fer exercici físic.
A mesura que el nen continua creixent i els seus pulmons maduren, els símptomes de la malaltia tenen una clara tendència a millorar i, en moltes ocasions, a desaparèixer del tot.
Com es diagnostica?
La malaltia pulmonar crònica del lactant es diagnostica quan, passats 28 dies des del naixement, el bebè continua necessitant algun tipus d'ajuda per respirar.
Segons l'evolució que tinguin, en ocasions pot ser necessari realitzar altres proves d'imatge com una TAC pulmonar.
Quin és el seu tractament?
El principal tractament per als nens amb malaltia pulmonar crònica del lactant és l'administració d'oxigen. El temps necessari d’administrar-lo fins a poder-lo retirar de manera definitiva és molt variable, essent habitual que pugui persistir aquesta necessitat fins i tot un cop donat d'alta de l'hospital. En aquests casos, es proporciona el material i la formació necessària als pares per poder donar l'oxigen al domicili.
A més de l'oxigen, és habitual que puguin necessitar tractaments per desinflamar i obrir la via aèria. Els tractaments per assolir aquests objectius són els productes derivats de la cortisona i els fàrmacs broncodilatadors, administrats habitualment de forma inhalada. Durant les primeres setmanes de vida és freqüent que puguin rebre també tractament amb diürètics, que són medicaments que ajuden a eliminar l'excés d'aigua del cos.
Quines altres coses cal tenir en compte?
Tal com s'ha comentat prèviament, l'evolució al llarg dels anys acostuma a ser cap a una clara millora o a la desaparició dels símptomes, permetent una bona qualitat de vida. Malgrat això, s'ha vist que en l'adolescència i fins i tot en l'edat adulta, podrà haver-hi una major tendència a tancar-se els bronquis davant determinats estímuls (hiperreactivitat bronquial), major nombre de bronquitis o menor tolerància a l'exercici que en la població general.
Tot i que les principals manifestacions en els nens amb displàsia broncopulmonar se centrin en el sistema respiratori, hi pot haver també afectacions en altres sistemes de l'organisme: afectacions cardiovasculars, retard en el creixement, alteracions del neurodesenvolupament.
Per aquest motiu és imprescindible un adequat seguiment per part de múltiples especialistes.
