Parotiditis (galteres)

Què és la parotiditis?

La parotiditis, o també comunament coneguda com galteres, és la inflamació de les glàndules paròtides, que són les glàndules salivals més grans, situades a banda i banda de la cara, abraçant les branques de la mandíbula.

Si bé pot ser produïda per bacteris, la seva causa més freqüent és la infecció per virus. Els més freqüents, i que són responsables de les epidèmies de parotiditis, són els Paramyxovirus o virus de les galteres. Altres virus menys freqüents i que no solen produir epidèmies són els Parainfluenzae, Coxsackie o el virus d'Epstein-Barr.

Es transmet per via aèria mitjançant microgotetes de saliva i també per contacte directe amb la saliva d'una persona infectada.

Quines manifestacions produeix habitualment?

Després del període d'incubació, en què la persona no presenta cap símptoma i que sol ser d'entorn d'una setmana, apareix febre, malestar general i dolor en un o ambdós costats de la mandíbula, davant les orelles. Habitualment sol afectar a banda i banda, encara que sol iniciar-se en un cantó i posteriorment manifestar-se en l'altre.

Poc després, la inflamació es fa evident amb augment de volum i dolor a la palpació als costats de la mandíbula.La cara adopta una forma arrodonida.

Si bé la inflamació de la glàndula paròtida és la més freqüent i evident, també es poden inflamar altres glàndules, com les submaxil·lars, i produir dolor i augment de volum sota la mandíbula.

Quines altres manifestacions pot produir?

En adolescents pot produir inflamació dels testicles (orquitis) en un 20-25% dels casos.Pot ser d'un testicle o d'ambdós, i es manifesta per un augment de volum i dolor testicular. L'orquitis sol aparèixer més tard que la inflamació de les glàndules paròtides.L'atròfia testicular posterior i l'esterilitat són complicacions poc freqüents.

Com molts altres virus, el virus de les galteres pot produir meningitis, que sol produir-se a l'inici de la clínica, coincidint amb la febre. Es manifesta per vòmits, mal de cap intens i rigidesa de clatell. En aquests casos, la recuperació sol ser completa i sense seqüeles.

Com es diagnostica la parotiditis?

El diagnòstic de la parotiditis és clínic, és a dir, es basa en les manifestacions clíniques que produeix.En cas de dubte, l'elevació de l'amilasa (un enzim produït per la glàndula) a la sang pot donar suport al diagnòstic clínic.

Atès que es tracta d'una malaltia prevenible mitjançant la vacunació, és important tenir en compte que davant la sospita d'un cas de parotiditis s'ha de recollir una mostra de saliva de la persona afectada per determinar si es tracta d'un cas o no produït pel virus de les galteres i declarar el cas a la Unitat de Vigilància Epidemiològica de la regió corresponent.

Quin és el seu tractament?

El tractament de la parotiditis és habitualment simptomàtic, amb analgèsics/antiinflamatoris, ingesta hídrica abundant i repòs fins a la desaparició dels símptomes.Durant aquests dies és aconsellable fer una dieta suau i de fàcil masticació, així com evitar aliments que provoquin una producció més gran de saliva, sobretot descartar aliments àcids i salats, per tal de minimitzar el dolor amb els menjars.

Atès que la possibilitat de contagi pot prolongar-se fins després de la remissió de la malaltia, és aconsellable que el nen romangui al seu domicili fins uns dies després de la remissió de la clínica.

Es pot prevenir la parotiditis?

La parotiditis és una malaltia prevenible mitjançant la vacunació. La vacuna de les galteres, inclosa en la triple vírica (xarampió, rubèola i parotiditis) és una vacuna inclosa al calendari vacunal en totes les comunitats.S'administren dues dosis, la primera el primer any de vida i la segona entre els 3 i  4 anys. És una vacuna de virus vius atenuats. És a dir, que no produeixen la malaltia però sí que són capaços de produir una resposta defensiva i memòria immune.Amb dues dosis de la vacuna s'assoleix una taxa de protecció propera al 100%, si bé és important tenir en compte que, segons el Comitè Assessor de Vacunes de l'Associació Espanyola de Pediatria (AEP), cal la vacunació d'almenys el 85% de la població per aconseguir una immunitat de grup.

Amb el pas dels anys es perd cert grau d'immunitat, per això la majoria dels casos que es produeixen actualment siguin en adolescents o adults joves.