Psicosi

Què és la psicosi?

Els trastorns psicòtics són un conjunt de malalties mentals greus i complexes que acostumen a manifestar-se durant el període de transició de la infància cap a la vida adulta. Es caracteritzen per la presència de simptomatologia de l’esfera psicòtica com a nucli de la malaltia. Els símptomes comporten en la persona que els pateix una desconnexió o distorsió de la realitat, generant en l’individu pensaments i percepcions que sovint no concorden amb la realitat que tots poden percebre. 

Dins dels trastorns psicòtics, la malaltia més coneguda i estudiada és l’esquizofrènia; aquesta és, a trets generals, la que té una presentació més greu i genera més dificultats en totes les esferes de la vida de la persona. 

Existeixen diferents tipus de trastorns psicòtics:

• Psicosis idiopàtiques: Aquelles que es presenten de manera espontània o sense una causa coneguda, com el trastorn delirant, el trastorn psicòtic breu, l'esquizofrènia, el trastorn esquizofreinforme i el trastorn esquizoafectiu. 

• Psicosis degudes a una condició mèdica: En aquest subgrup s'engloben els pacients que presenten símptomes psicòtics deguts a una altra malaltia. Alguns trastorns mèdics com l'epilèpsia, els accidents cardiovasculars, o malalties neurodegeneratives com les demències, poden tenir dins dels seus símptomes els psicòtics com a al·lucinacions visuals o olfactòries, deliris i altres símptomes. 

• Psicosis tòxiques: Són aquells trastorns psicòtics que es desenvolupen a causa del consum de substàncies tòxiques, ja siguin substàncies il·legals com les drogues, o d'altres substàncies com a medicacions o algunes toxines.

A més d'aquests trastorns, altres trastorns mentals també poden mostrar símptomes psicòtics. En aquest cas, els trastorns més vinculats a la presència de símptomes psicòtics són el trastorn bipolar i el trastorn depressiu major.

Quins són els seus símptomes?

Tots els trastorns psicòtics tenen com a tret comú la presència de símptomes psicòtics que comporten una distorsió de la realitat. 

A nivell general, aquests símptomes provoquen una alteració en el pensament i la percepció (visual, auditiva, olfactiva i/o tàctil), així com un conjunt de dificultats emocionals i conductuals que provoquen elevat estrès i patiment en la persona afectada i al seu entorn. Quan una persona mostra aquests símptomes es diu que presenta un episodi psicòtic o un brot psicòtic. 

Es diferencien dos grans tipus de símptomes psicòtics:

Símptomes psicòtics positius

Són aquells símptomes que es manifesten com una distorsió i/o desconnexió de la realitat i una pèrdua de judici de la realitat, tal com l'entén la major part de la població. Estan formats per tres grans grups de símptomes: 

• Deliris: Són creences fixes i errònies que la persona experimenta com unes certes i indiscutibles, fins i tot quan hi ha proves en contra. El contingut d'aquestes idees pot tenir diverses temàtiques. Les més freqüents solen ser la persecutòria, que comporta que l'individu pensa que li persegueixen, que li miren pel carrer; o el deliri de referència, que es dona quan la persona pensa malament d'ell o que li miren malament, que una determinada notícia en la televisió va dirigida a ell, que les altres persones poden saber el que pensa, entre altres. 

• Alteracions de la percepció o al·lucinacions: Les al·lucinacions són experiències sensorials paranormals que es produeixen en absència d'un estímul real extern. L'individu les percep com a vívides i clares, amb la força d'una percepció normal. Poden donar-se en totes les modalitats sensorials, però les més comunes, i encara més en l'adolescència, són les al·lucinacions auditives.

• Desorganització del pensament i/o el comportament: La desorganització és un símptoma que pot afectar el pensament o al comportament, quan la desorganització del pensament es mostra com una manera de parlar poc comprensible, amb idees inconnexes o on la parla no segueix un ordre semàntic adequat ni un fil d'argumentació que pugui comprendre's, ocasionant que el discurs de la persona sigui molt poc comprensible i poc coherent.

Símptomes psicòtics negatius

Els símptomes negatius són la causa principal de la disminució del funcionament de les persones amb trastorns psicòtics. Els símptomes més freqüents són:

• L'expressió emocional disminuïda o aplanada: s'observa quan el pacient no presenta expressió emocional, i descriu la seva emocionalitat com a plana, com si no sentís les emocions tan fortes com de costum. Aquest símptoma és observable en l'expressió facial, el contacte ocular, la tonalitat de la veu i els moviments de tot el cos de la persona que el pateix. 

• L'abúlia-apatia: es caracteritza per una disminució de la motivació a realitzar activitats i un baix interès en la participació d'activitats socials, acadèmiques o laborals. 

• L'anhedonia: fa referència a la incapacitat o disminució de la capacitat de sentir plaer. Normalment es manifesta primerament per la disminució de la realització d'activitats que anteriorment eren agradables i donaven plaer a la persona. 

• L'alògia: es refereix a un empobriment del pensament i de la cognició i que es pot observar en la persona que la sofreix quan el seu discurs es torna més simple i pobre. 

Altres símptomes associats als trastorns psicòtics

• Alteracions de l'estat d'ànim

• Alteracions emocionals

• Dificultats en el funcionament cognitiu

Com es diagnostica?

El diagnòstic d'un trastorn psicòtic ha de ser realitzat per un professional de la salut mental, principalment un psiquiatre i/o un psicòleg clínic. És d'especial importància en tots els casos, però com hem observat, el seu diagnòstic en la infància i l'adolescència pot ser especialment confús per la qual cosa és essencial que el diagnòstic sigui realitzat per un especialista.

Els pacients en risc s'identifiquen de moment amb criteris clínics basats en la presència de símptomes del tipus psicòtics, però d'una forma lleu o atenuada. Parlem de símptomes psicòtics atenuats quan una persona presenta símptomes del tipus deliris, però encara és capaç de dubtar si són verídics o no, o quan una persona té percepcions que li fan dubtar si són reals o no.

Quin és el seu tractament?

El tractament en els trastorns psicòtics es conforma per una intervenció múltiple formada per intervenció en diverses branques de la salut mental. El tractament d'elecció és el psiquiàtric-farmacològic, combinat amb tractament psicològic.

El tractament psiquiàtric o farmacològic és la primera línia d'intervenció en els trastorns psicòtics i pot ser necessari en la majoria dels casos. El psiquiatre valorarà la necessitat de realitzar una intervenció farmacològica apropiada. Els fàrmacs usualment utilitzats es diuen antipsicòtics i s'enfoquen a millorar els símptomes psicòtics positius.

El tractament psicològic és també un tractament d'elecció en els trastorns psicòtics. En aquest sentit, la teràpia que major nivell d'eficàcia ha mostrat és la teràpia cognitiu-conductual (TCC). Dins de la intervenció que ha de proporcionar un professional de la psicologia, els objectius s'orienten a la psicoeducació, al maneig d'estrès i a l'entrenament en habilitats socials com els punts més rellevants d'intervenció.

Quines altres coses cal tenir en compte?

Davant la presència de símptomes psicòtics és molt important acudir amb la major brevetat possible a un servei de salut mental, des d'on podran realitzar una valoració adequada de la presència d'aquests símptomes i oferir el millor tractament per a cada cas. 

Així mateix, davant la presència dels senyals d'alarma mencionats, és important poder valorar amb un professional de la salut si aquests senyals poden comportar la presència d'un trastorn psicòtic i realitzar les derivacions pertinents als serveis especializats.