Síndrome de Guillain-Barré
La síndrome de Guillain-Barré és més comú en nens d'entre 4 i 9 anys i es considera una malaltia d'origen autoimmunitari, la qual cosa significa que el sistema immunitari (les defenses) del cos ataca per error als mateixos nervis.
¿Què és la síndrome de Guillain-Barré?
La síndrome de Guillain-Barré és una malaltia poc habitual que pot afectar a nens sans i que provoca una paràlisi progressiva dels músculs, habitualment seguida d'una recuperació.
Tot i que la causa exacta encara no es coneix completament, es creu que en la majoria dels casos està relacionada amb una resposta anormal de les defenses desencadenada per una infecció prèvia, vírica o bacteriana.
Es pensa que aquesta infecció desencadena una reacció en la qual el sistema immunitari del cos produeix anticossos que ataquen, no només als agents infecciosos, sinó també de manera incorrecta als mateixos teixits nerviosos, produint en ells la inflamació i les lesions que ocasionen els símptomes característics de la síndrome.
Quins són els seus símptomes?
Aquesta malaltia es caracteritza per ser una “polineuropatia aguda”, el que significa que afecta diversos nervis del cos de manera ràpida.
Els símptomes comencen amb debilitat muscular i després es desenvolupa la paràlisi de manera progressiva. Generalment, la debilitat i la paràlisi afecten primer les mans i als peus, i després s'estenen cap al tronc. En els casos més greus, pot afectar els músculs respiratoris.
A diferència de la paràlisi causada per altres malalties cerebrals, en la síndrome de Guillain-Barré, els membres estan flàccids i no es produeixen els reflexos als tendons.
Aquests símptomes es produeixen setmanes després de la infecció que els ha desencadenat.
Com es diagnostica?
El diagnòstic de la síndrome de Guillain-Barré es basa en l'avaluació clínica dels símptomes del pacient i en proves complementàries.
El metge realitzarà un examen neurològic per avaluar la debilitat muscular i els reflexos i, a més, podrà sol·licitar diverses proves per reforçar el diagnòstic: anàlisi de sang, estudis electrofisiològics com l'electromiografia o anàlisi del líquid cefalorraquidi.
No existeix una prova que confirmi de manera segura la síndrome. El diagnòstic d'aquesta malaltia es basa, per tant, en una combinació de l'avaluació experta del metge i dels resultats dels exàmens i proves complementàries que es duguin a terme.
Quin és el seu tractament?
Atès que la síndrome de Guillain-Barré pot representar un risc per a la vida a causa de l'afectació dels músculs respiratoris, és necessari hospitalitzar al pacient i valorar l'ingrés en una unitat de cures intensives, per realitzar una observació i seguiment de l’infant.
Depenent del grau de debilitat muscular que hi hagi, pot ser necessari posar gammaglobulines (defenses) intravenoses com a tractament. Aquestes gammaglobulines ajuden a millorar la resposta immunitària i a reduir la progressió de la malaltia.
Quines altres coses cal tenir en compte?
Si se sospita l'existència de la síndrome de Guillain-Barré, és important que el nen rebi atenció mèdica immediata, ja que el diagnòstic i l'ingrés hospitalari prematurs es relacionen amb una millor evolució de la malaltia.
El tractament i la supervisió a l'hospital són essencials, ja que els professionals que atenen el nen es faran càrrec de controlar el seu estat respiratori i motor i de proporcionar les cures que siguin necessàries.
El pronòstic generalment és favorable, i la majoria dels nens es recuperen completament en aproximadament un 80% dels casos.
No obstant això, en alguns casos poden quedar seqüeles en la sensibilitat o en la mobilitat dels membres, i en casos menys freqüents, invalidesa greu.
