Tumor cerebral infantil

Què és?

Els tumors cerebrals infantils es produeixen per un creixement anormal de les cèl·lules del cervell. Aquests tumors poden ser benignes o malignes, i poden créixer en diferents parts del cervell. Els tumors cerebrals malignes són la segona causa més comuna de càncer en nens després de la leucèmia.

Encara que s'han identificat certs factors que podrien estar associats amb un major risc de desenvolupar aquests tumors (trastorns genètics, exposició a radioteràpia, virus o a alguns productes tòxics), la seva causa exacta encara no es coneix.

Hi ha diversos tipus de tumors cerebrals infantils, els més comuns són:

• Astrocitoma: és el més freqüent (30-40% dels casos). Pot ser benigne o maligne i ocórrer en qualsevol part del cervell.
• Medul·loblastoma: és un tipus de tumor cerebral maligne que es desenvolupa al cerebel, la part del cervell que controla l'equilibri i la coordinació. Representa del 15 al 20% dels casos.
• Glioma de tronc cerebral: és un tipus de tumor cerebral rar i agressiu que es troba a la base del cervell.
• Craneofaringioma: és un tumor benigne que es desenvolupa a la glàndula pituïtària, que controla les hormones del cos. Els craneofaringiomes poden afectar la visió i el creixement.
• Ependimoma: poden ser benignes o malignes i afectar nens de qualsevol edat, el seu tractament gairebé sempre inclou la cirurgia.

Quins són els seus símptomes?

Els símptomes d'un tumor cerebral infantil poden variar depenent de la seva localització, la seva mida i el tipus de tumor. Alguns dels símptomes més comuns que poden portar a una consulta mèdica són:

• Mal de cap, que pot ser un símptoma precoç. Un mal de cap persistent, que va augmentant, més freqüent al matí o després de fer exercici, podria suggerir la presència del tumor.
• Nàusees i vòmits inexplicats per altres causes.
• Problemes de visió: visió borrosa o doble, o pèrdua de la visió.
• Convulsions, que poden començar en qualsevol part del cos i poden incloure moviments descoordinats, sacsejades o espasmes.
• Canvis en el comportament o la personalitat: canvis d'humor, irritabilitat o problemes de memòria i concentració.

És important tenir en compte que aquests símptomes no sempre indiquen la presència d'un tumor cerebral i poden tenir altres causes. No obstant això, si un nen presenta un o més d'aquests símptomes, és important que es consulti amb un metge el més aviat possible per determinar la causa que els produeix.

Com es diagnostica?

Per al diagnòstic d'aquests tumors és important realitzar una exploració clínica completa, incloent una revisió dels símptomes i de la història clínica del nen, així com una exploració neurològica detallada.

A més, hi ha diverses proves d'imatge que poden ajudar a orientar el diagnòstic i confirmar la presència d'un tumor cerebral. La ressonància magnètica és la prova d'imatge més utilitzada per al diagnòstic dels tumors cerebrals infantils, ja que permet obtenir imatges detallades del cervell i del tumor, ajudant a determinar la seva localització i la seva mida, així com a identificar qualsevol signe de pressió sobre les estructures cerebrals que l'envolten.

Altres proves que poden utilitzar-se per al diagnòstic dels tumors cerebrals infantils inclouen la tomografia computeritzada (TC) i la biòpsia, que implicaria l'extracció d'una mostra de teixit del tumor per a la seva anàlisi amb el microscopi.

Per realitzar el diagnòstic d'un tumor cerebral infantil sempre caldrà realitzar una ressonància magnètica que inclogui el cervell i la medul·la. L’elecció de la resta de proves dependrà de diversos factors, com ara l'edat del nen, els símptomes que presenta, la localització i la mida del tumor i l'experiència de l'equip mèdic.

Quin és el seu tractament?

El tractament dels tumors cerebrals infantils es fa a través d'un equip multidisciplinari amb l'objectiu d'avaluar tots els aspectes possibles de la situació del nen com, per exemple:

• La seva situació clínica, és a dir, quins símptomes presenta i quina condició física té. Per realitzar aquesta avaluació participen múltiples especialistes (neurocirurgia, oncologia, pediatria, digestiu, cardiologia, etc.).
• La situació psicològica del nen i la seva família, si entenen i col·laboren en totes les fases del procés assistencial, avaluada pels equips d'assistència psicològica o psiquiatria.
• La interpretació de les proves a càrrec dels equips de radiologia i anatomia patològica, entre altres.

Els tipus de tractament són múltiples, i en la majoria d'ocasions cal la combinació de diferents teràpies en diferents etapes. Algunes opcions de tractament poden incloure:

• Cirurgia, per extirpar tot o part del tumor cerebral.
• Radioteràpia, per destruir les cèl·lules cancerígenes restants després de la cirurgia.
• Quimioteràpia, per eliminar les cèl·lules cancerígenes de tot el cos.
• Teràpia dirigida, com l'immunoteràpia o la teràpia gènica, per atacar específicament a les cèl·lules cancerígenes.

En alguns casos, també es poden considerar tractaments experimentals, que s'estan investigant i poden estar disponibles en assaigs clínics.

L'equip mèdic que tracta al nen treballarà conjuntament amb el pacient i la seva família per determinar el millor pla de tractament individualitzat i assegurar-se que el nen rebi la millor atenció possible.

Quines altres coses cal tenir en compte?

Si el nen ha estat diagnosticat d’un tumor cerebral infantil, cal que sigui atès per un equip de professionals altament experts, amb els que també es pot establir una relació empàtica, accessible i col·laborativa.

També pot ser útil cercar ajuda de grups de suport per pares de nens amb càncer. Aquests grups poden proporcionar informació i suport emocional.

Rebre un diagnòstic de càncer infantil pot ser una experiència aclaparadora. Tanmateix, cal destacar que, gràcies als avenços científics, molts tipus de càncer infantil són tractables i tenen una alta taxa de curació.

És natural sentir por i ansietat davant un diagnòstic de càncer infantil, però és important tenir present que hi ha raons per a l'esperança.

Cal recordar que cada nen i cada situació és única, i que el pronòstic i el tractament poden variar segons el tipus de càncer, la seva extensió i altres factors individuals. Amb el suport adequat i un tractament expert i precoç, molts nens amb càncer infantil poden tenir una bona qualitat de vida i un futur esperançador.