El bisfenol A dels envasos provoca danys respiratoris en els nens
Un estudi realitzat en nens i nenes de sis països europeus analitza els possibles efectes de l'exposició prenatal als bisfenols, sobre la salut respiratòria dels infants.
Un estudi realitzat en nens i nenes de sis països europeus analitza els possibles efectes de l'exposició prenatal als bisfenols, sobre la salut respiratòria dels infants.
L’estudi, liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i publicat a Environment International, ha analitzat mostres de més de 3.000 mares i els seus respectius fills i filles per poder concloure que l'exposició prenatal al bisfenol A podria tenir conseqüències negatives sobre la salut respiratòria de les nenes durant l'edat escolar.
Què és el bisfenol A i on es troba?
Els bisfenols són substàncies químiques que s'utilitzen en la fabricació de plàstics i resines presents en nombrosos productes de consum com ara llaunes de conserva, ampolles reutilitzables, roba o joguines. El més conegut de tots ells és el bisfenol A, un disruptor endocri àmpliament usat en la fabricació d'envasos d'alimentació o en les substàncies amb les quals es recobreix l'interior d'aquests.
Des que el 2017 l'Agència Europea de Productes Químics (ECHA) considerés el bisfenol A com una “substància altament preocupant”, alguns països van procedir a limitar-ne el seu ús, portant a la indústria a recórrer a altres bisfenols com a substituts.
Com arriba el bisfenol A als infants?
És sabut que substàncies com el bisfenol es troben presents a la llet materna i tenen la capacitat de traspassar la barrera de la placenta. Es per això que l'estudi pretenia avaluar si l'exposició a aquests compostos químics durant l'embaràs es relaciona amb problemes de salut respiratòria anys més tard. En l’estudi es van fer servir mostres d'orina de més de 3.000 mares recollides entre 1999 i 2010, i dels seus fills i filles recollides anys més tard mitjançant qüestionaris i espirometries.
L'anàlisi de les mostres va permetre constatar l'alta prevalença del bisfenol A, present en un 90% de les mostres d'orina recollida. La resta de bisfenols estudiats estaven menys estesos en el moment de la recollida de mostres, i únicament entre els participants de Països Baixos es va detectar una presència notable (bisfenol F en un 40% de les mostres i bisfenol S en 70%), probablement a causa de l'adaptació primerenca de substituts del bisfenol A en aquest país.
Més risc en les nenes que en els nens
Els resultats d'aquest treball van mostrar que la concentració de bisfenol A a l'orina materna s'associava amb un major risc de que les seves filles presentessin asma i sibilacions en edat escolar. En canvi, aquesta associació no es va observar en els nens ni tampoc en relació amb els altres dos bisfenols estudiats. Tampoc no es van observar associacions entre l'exposició al bisfenol A a l'úter i la funció pulmonar en edat escolar.
Quant a les diferències observades entre nens i nenes, Maribel Casas, investigadora d'ISGlobal i darrera autora de l'estudi, adverteix que “els bisfenols són disruptors endocrins, poden interferir amb les hormones sexuals, la qual cosa pot donar lloc, com suggereixen els resultats, a efectes diferents en funció del sexe de la persona exposada”.
Europa rebaixa la ingesta recomanable de bisfenol A
L'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) ha assenyalat que petites quantitats d'aquesta substància química poden migrar dels materials que la contenen als aliments i begudes que hi estiguin en contacte, podent danyar els ronyons, el fetge, les glàndules mamàries i el sistema immunològic.
Precisament, segons informa l'EFSA, "estudis publicats entre el 2013 i el 2018, especialment els que indiquen efectes adversos d'aquesta substància al sistema immunitari", han fet que l'autoritat europea en la matèria decideixi modificar la recomanació d'ingesta tolerable diària, fixant-la en 0 ,04 nanograms per quilo de pes corporal, molt per sota de la que estava establerta anteriorment (any 2015) i que marcava 4 micrograms.
Espanya fa marxa enrere en la prohibició del bisfenol A
L'actualització de l'EFSA i la publicació de l'estudi de l'ISGlobal , que afegiria als riscos coneguts d'aquesta substància els danys respiratoris en les nenes, coincideixen amb la tramitació parlamentària de la Llei de Residus, en què l’abordatge del bisfenol A i els ftalats (compostos químics utilitzats com a plastificadors) ha estat objecte de modificacions. La norma, actualment en tràmit al Senat, va sortir del Congrés amb un text on "es prohibia la utilització de ftalats i bisfenol A en envasos". No obstant això, una esmenta pactada pel PSOE i el PP, ha fet enrere la proposta, limitant l’ús dels bisfenols a la normativa europea que sí els permet.
Aquest canvi ha estat molt criticat per diferents grups parlamentaris i el president de la Comissió de Transició Ecològica al Congrés ha censurat la modificació duta a terme a la Cambra Alta: “Seria molt lamentable que del Senat surti una Llei de Residus menys ambiciosa de la que hem treballat al Congrés”. La seva formació, segons ha dit, espera que "en el termini que queda per debatre's es consideri tornar al text inicial i no reduir l'ambició de la llei". No obstant això, una volta enrere sembla complicada, tenint en compte la majoria que conformen PSOE i PP a la Cambra Alta i que han estat els dos grups que han acordat eliminar la prohibició del bisfenol A als envasos.
Accés a les fonts de consulta:
